Sixena el 1936 i el 2016

El conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco, durant aquest estiu, ha anat filtrant, nom¨¦s a la premsa catalana, dades manipulades sobre la gent de Sixena i els plets que hi ha hagut sobre el cenobi. La primera manipulaci¨®, ¨¦s en un article a EL PA?S titulat ¡°Sixena i la caixa de Pandora¡± on Velasco s¡¯estranya que no h¨¤gim reclamat una taula del retaule major de Sixena que el Museu del Prado va comprar el 2003, alertant del possible desmantellament de museus. Tot aix¨° desqualifica de ple el bel¡¤lic¨®s discurs de Velasco, m¨¦s interessat que res a atiar un conflicte entre dues comunitats germanes com Arag¨® i Catalunya, at¨¨s que aquesta taula no es pot reclamar perqu¨¨ ja havia estat venuda abans que el 1923 el monestir de Sixena es declar¨¦s monument nacional, com ocorre amb dos retaules de Sixena que es van vendre al MNAC abans d¡¯aquesta data, que tampoc reclamem.

La funci¨® dels museus avui dia, no ¨¦s espoliar monuments, sin¨® ajudar a mantenir-los i, si pot ser, reconstruir-los. Aix¨ª, la norma 2.4 del Codi ¨¨tic dels museus (ICOM) diu: ¡°Un museu no ha d¡¯adquirir objectes quan hi hagi motius raonables per creure que la seva obtenci¨® s¡¯ha aconseguit a costa de la destrucci¨® o deterioraci¨® de monuments¡±. Deixar el monestir de Sixena sense el seu tresor art¨ªstic, ¨¦s produir el seu buidatge i destrucci¨®.

La segona manipulaci¨®, la llan?a en un article seu publicat en aquest diari aquest dissabte en el qual acusa els ve?ns de Sixena de ser els autors de l¡¯incendi del monestir de Sixena. Per a aix¨° utilitza de forma parcial la Causa General oberta per les autoritats franquistes acabada la Guerra Civil. Per¨° el que oculta Velasco, ¨¦s que, en aquesta Causa General hi ha, diversos interrogatoris que no donen lloc a dubte de qui provocava aquests incendis a Sixena i als pobles confrontants en el fat¨ªdic mes de juliol del 1936.

Julio Zapater testifica que el 21 de juliol del 1936 ¡°forces d'Assalt arribades de Barcelona¡± profanen l'esgl¨¦sia de Ballobar l la de Loreto. Eduardo Estradera testifica que aquest mateix dia van arribar a Chalamera ¡°set individus armats desconeguts¡± que van coaccionar els ve?ns a desallotjar l'esgl¨¦sia i despr¨¦s van incendiar les imatges i ornaments sagrats. Isidro Barber testifica que el 23 de juliol ¡°van arribar a Alcolea de Cinca dos camions de milicians de Catalunya que van entrar a l'esgl¨¦sia cremant l'arxiu parroquial i profanant imatges¡±. Melchor Meler Sender testifica que, el 23 de juliol, membres de la columna Durruti arribats a Albalate de Cinca ¡°van incendiar l'esgl¨¦sia que va quedar completament destru?da¡±. Jos¨¦ Sanz Villas testifica que el 22 de juliol van arribar ¡°dos camions d'individus desconeguts armats¡± que van tirar a terra les imatges religioses i les van cremar. Enrique Pinedo, sergent de la Gu¨¤rdia Civil de Castej¨®n de Monegros, testifica que el 25 o 26 de juliol ¡°van arribar les forces de Durruti que van profanar l'esgl¨¦sia traient fora les imatges i ornaments sagrats sent cremats sense que pogu¨¦s aquest fer res per evitar-ho donat el gran n¨²mero de milicians que hi havia, tots ells armats¡±.

Finalment, el testimoni m¨¦s colpidor i ver¨ªdic, ¨¦s el que aporta aquest advocat en el plet de les pintures murals de Sixena, la declaraci¨® del testimoni Antonio Ler¨ªn Villas, qui diu davant del Fiscal de la Causa General: ¡°Al voltant del 21 de juliol del 1936 van arribar diversos camions amb milicians procedents de Catalunya i que l'endem¨¤ en uni¨® de Julio Arribas, secretari de l'Ajuntament de Sixena, va anar al Monestir de Sixena per dir a les monges que aquests milicians cremarien el Monestir, aconsellant-les que anessin al poble, doncs, als dos o tres dies, va cremar¡±.

Disposem d'altres testimonis que avalen aix¨°, per¨°, de totes maneres, qui va encendre la metxa t¨¦ ja poca import¨¤ncia, i no obrirem nosaltres cap ferida amb aquest assumpte, doncs l'important ¨¦s qui va ser l'instigador o autor intel¡¤lectual de l'incendi, i aix¨° ho deixa ben clar Ler¨ªn: els primers membres arribats de la Columna Durruti en la seva marxa des de Barcelona cap al front d'Osca, tal com van incendiar les esgl¨¦sies de Ballobar, Chalamera, Alcolea de Cinca, Albalate i Castej¨®n de Monegros. Gent de Sixena, en veure cremar el monestir, lluny d'incendiar-lo com diu Velasco, van baixar a salvar el seu ric arxiu medieval i els retaules que van poder, jugant-se les seves vides davant dels milicians armats.

El Monestir de Sixena t¨¦ el dret a ser reconstru?t de la destrucci¨® i barb¨¤rie que va patir, com va oc¨®rrer al Monestir de Poblet, que havia estat incendiat per vilatans catalans el 1822. En el cas de Sixena, va ser la primera seu de l'Arxiu de la Corona d'Arag¨® abans que el rei Jaume II la trasllad¨¦s a Barcelona.

Jorge Espa?ol Fumanal ¨¦s advocat de l'Ajuntament de Villanueva de Sixena.