L¡¯hora de concretar

Despr¨¦s de cinc anys d¡¯agitaci¨®, el moviment independentista catal¨¤ ha arribat a un punt en el qual, per la seva pr¨°pia din¨¤mica, sent la necessitat de concretar els seus objectius. Ordenar prioritats, determinar instruments, fixar terminis. Aquesta necessitat ha presidit les intervencions dels seus dirigents en les manifestacions de la Diada d¡¯aquest any o a prop¨°sit d¡¯aquesta. El president Carles Puigdemont ha llan?at algunes idees que tendeixen a la concreci¨®, per¨° per descomptat no prou. S¡¯emmarquen en el programa de legislatura que Junts pel S¨ª va pactar amb la CUP, i es resumeixen en la pretensi¨® de dur a terme un refer¨¨ndum al juny o juliol del 2017 o, si no ¨¦s legalment factible, unes eleccions catalanes constituents.

S¨®n aclariments interessants, per¨° no buiden les inc¨°gnites. Una de les precisions de Puigdemont ¨¦s el rebuig d¡¯experiments que no siguin pr¨°piament un refer¨¨ndum vinculant, amb totes les garanties, ¨¦s a dir, legal. Una altra precisi¨® ¨¦s la reafirmaci¨®, corejada aquests dies per altres dirigents, que el proc¨¦s sobiranista va comen?ar a les urnes i acabar¨¤ a les urnes, descartant aventurismes.

Ambdues idees s¨®n pol¨ªticament oportunes despr¨¦s d¡¯uns mesos en qu¨¨ han sorgit propostes de vocaci¨® insurreccional. L¡¯anunci, realitzat davant la premsa estrangera, que el mateix Puigdemont presentar¨¤ en uns mesos una nova proposta de refer¨¨ndum o consulta al Govern espanyol d¨®na fe d¡¯una certa intenci¨® negociadora el principal punt feble de la qual ¨¦s que l¡¯altra part la rebutja d¡¯entrada.

Tal com van les coses, el m¨¦s probable ¨¦s que les principals concrecions sorgeixin potser en els debats parlamentaris de les properes setmanes, el de la moci¨® de confian?a al qual Puigdemont ha de sotmetre¡¯s i el d¡¯orientaci¨® pol¨ªtica que obre el curs. En aquests debats s¡¯haur¨¤ de veure si les concrecions s¨®n viables o no. Si no ho s¨®n, s¡¯haur¨¤ arribat al final d¡¯un cam¨ª i caldr¨¤ emprendre¡¯n un altre. El mateix Puigdemont apunta una sortida, amb prou feines dissimulada. N¡¯hi haur¨¤ prou que aquestes eleccions constituents de les quals parla passin a ser, simplement, unes eleccions.

No ¨¦s, per descomptat, una expectativa que entusiasmi el moviment independentista, ja que implica la derrota dels qui somiaven amb la independ¨¨ncia expr¨¦s. Per¨° les manifestacions de la Diada van mostrar el diumenge passat que els partits i les organitzacions independentistes mantenen una enorme capacitat de mobilitzaci¨®. Els qui les minimitzen i menyspreen confonen els seus desitjos amb la realitat. Durant cinc anys consecutius centenars de milers de ciutadans catalans han atestat amb la seva pres¨¨ncia al carrer que el gruix del catalanisme autonomista ha abra?at la causa de la independ¨¨ncia.

Aix¨° ¨¦s un canvi pol¨ªtic d¡¯una gran magnitud, que ha modificat les coordenades de la pol¨ªtica catalana i ha contribu?t a canviar el sistema catal¨¤ de partits. Unit a la crisi del sistema espanyol de bipartidisme imperfecte, el canvi a Catalunya ha contribu?t a volatilitzar les condicions de l¡¯estabilitat parlament¨¤ria dels governs d¡¯Espanya existent des de la d¨¨cada del 1990, amb les conseq¨¹¨¨ncies que s¨®n ben visibles: 10 mesos de govern en funcions i la perspectiva d¡¯unes terceres eleccions legislatives en un any.

Les xifres d¡¯assistents a les manifestacions d¡¯aquest Onze de setembre poden ser interpretades, magnificades, negades i manipulades, per¨° res d¡¯aix¨° impedeix constatar que responen a un canvi pol¨ªtic de gran magnitud, que s¡¯ha ratificat a les urnes. Els qui deien fa tres anys que el sufl¨¦ sobiranista baixava saben ara que uns anys hi haur¨¤ m¨¦s o menys manifestants que uns altres, per¨° el problema ¨¦s aqu¨ª i no s¡¯esfumar¨¤. A l¡¯inrev¨¦s, l¡¯expectativa m¨¦s raonable ¨¦s que la pressi¨® del sobiranisme catal¨¤ s¡¯orienti a provocar canvis pol¨ªtics substancials a Espanya a la manera en qu¨¨ al llarg del segle XX els va provocar l¡¯autonomisme.

El catalanisme de finals del segle XIX i principis del XX es va obstinar d¨¨cada rere d¨¨cada a aconseguir l¡¯autogovern i despr¨¦s de diversos fracassos el va aconseguir en dues ocasions, el 1931 i el 1978, al preu de sengles canvis de r¨¨gim i de Constituci¨®. Ara, l¡¯obstinaci¨® del PP de reconduir l¡¯autonomia pol¨ªtica instaurada per la Constituci¨® del 1978 a par¨¤metres de mera administraci¨® provincial de r¨¨gim local ¨¦s la pol¨ªtica que alimenta l¡¯independentisme i actua com una bomba de rellotgeria contra la mateixa Constituci¨®. Una crisi constitucional ¨¦s el corol¡¤lari inevitable que l¡¯autonomisme catal¨¤ hagi transmutat en independentisme. La Diada d¡¯aquest any ha mostrat una vegada m¨¦s que aix¨ª estem.