El xalet amagat

Anant amb els Ferrocarrils de la Generalitat, del Peu del Funicular de Vallvidrera a Sarri¨¤, a Barcelona, en un moment donat apareix a m¨¤ dreta la cresta d¡¯una casa, amb teulada a dos vessants i una pila de finestres rigorosament arrenglerades. No sembla una obra qualsevol, per¨° les cases del voltant no deixen veure m¨¦s i desapareix sobtadament. Des d¡¯aquella banda no hi ha cap altre punt des d¡¯on es pugui veure.

Pel carrer d¡¯Angl¨ª, entre torres modernistes i noucentistes i blocs moderns de poca al?ada, d¡¯acord amb la normativa municipal de la zona, que han suplantat altres antics xalets, hi ha una tanca curiosa, corresponent al n¨²mero 56. Una paret feta amb pedra a mig devastar, pilars arrodonits i reixes de forja trenada en forma de gelosia que, tanmateix, s¡¯han velat amb planxes opaques de ferro per privar del tot la vista a l¡¯interior. Rere la reixa sobresurten molts arbres i, al fons, un gran teulat. Mirant per les escletxes de la reixa i pel forat del pany es veu m¨¦s b¨¦ l¡¯edifici, i en una de les fa?anes s¡¯hi poden identificar les nou finestres arrenglerades del capdamunt que es veuen passant en tren per l¡¯altra banda.

?s una construcci¨® ben especial, d¡¯aires mig anglesos, mig alpins, austera i ben dissenyada, amb molt car¨¤cter malgrat no tenir cap ornament m¨¦s enll¨¤ d¡¯un cos semicircular despla?at a una banda, en forma de galeria coberta a doble al?ada, remarcada al primer pis amb muntants gruixuts de fusta que es bifurquen per crear arcs ogivals cecs, que s¨®n els que li acaben donant singularitat.

Els ve?ns no saben gaire cosa d¡¯aquesta construcci¨®: l¡¯anomenen ¡°la casa d¡¯estil Tudor¡±, pels curiosos muntants de la galeria que es veuen quan entren i surten cotxes dels que l¡¯habiten, i diuen que la mestressa, de la qual no en saben el nom, fa temps que va ingressar en una resid¨¨ncia geri¨¤trica. Des dels anys trenta o els primers quaranta, l¡¯edifici est¨¤ dividit en dos habitatges, i un d¡¯ells, el que correspon al primer pis, actualment est¨¤ llogat a uns estrangers que tampoc donen gaires explicacions. A l¡¯Arxiu Hist¨°ric de l¡¯Ajuntament de Sarri¨¤ no hi ha el pl¨¤nol de llic¨¨ncia de l¡¯obra. Per¨° entre les 750.000 fotografies que hi ha a l¡¯Arxiu Fotogr¨¤fic del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC), hi ha una fotografia de la casa, tot just acabada de construir, tot i que no est¨¤ ni datada ni situada i est¨¤ catalogada amb el nom d¡¯un altre arquitecte. Se la veu flamant, amb tota la seva puresa de l¨ªnies, i es pot comprovar que no ha canviat tant com podria semblar a primera vista.

El 2009, coincidint amb el centenari de la fundaci¨® del Centre Excursionista, l¡¯AFCEC va poder digitalitzar 40.000 fotografies del seu nodrit fons, gr¨¤cies a un ajut de La Caixa que tamb¨¦ li va permetre adequar i modernitzar les seves instal¡¤lacions per preservar el material i donar-lo a con¨¨ixer millor. Una part important de les imatges digitalitzades est¨¤ inclosa en el projecte d¡¯acc¨¦s obert Mem¨°ria Digital de Catalunya, integrat a Europeana, i tamb¨¦ es pot consultar al web de l¡¯entitat. All¨ª, la foto del xalet del carrer d¡¯Angl¨ª hi consta com ¡°Casa particular constru?da per l¡¯arquitecte Rubi¨® a Barcelona¡±, t¨ªtol atorgat per qui va fer la catalogaci¨® moderna. Els arxius fotogr¨¤fics han de ser accessibles al p¨²blic i als usuaris perqu¨¨ uns i altres s¨®n els que sovint tenen la informaci¨® de les imatges m¨¦s enll¨¤ de la pura descripci¨® t¨¨cnica i burocr¨¤tica. ?s ben l¨°gic que qui elabora les fitxes b¨¤siques no entengui de tot ni tingui tanta informaci¨® sobre les imatges tan variades i dispars que inspecciona. La identificaci¨® err¨°nia podria venir perqu¨¨, al mateix grup de plaques de vidre, de les quals no se sap l¡¯autor, hi ha altres torres fotografiades de l¡¯arquitecte modernista Joan Rubi¨® i Bellver, com ara la Casa Manuel Dolcet, tamb¨¦ a Sarri¨¤, a l¡¯altra banda de la via, o la Torre dels Pardals i les cases Roviralta i Golferichs, entre altres, a part dels magn¨ªfics, i abandonats, safareigs del Sanatori Antitubercul¨®s de Vallvidrera.

Tot i que Rubi¨® i Bellver, deixeble i col¡¤laborador de Gaud¨ª, va ser molt heterodox, amb diversos estils simultanis i ben diferents entre si, aquesta obra no sembla seva, ni de bon tros. Mirades amb atenci¨®, tant la tanca com la casa del carrer d¡¯Angl¨ª semblen ser de Puig i Cadafalch, del moment en qu¨¨ estava deixant les refer¨¨ncies historicistes, neog¨°tiques o neobarroques, per emmirallar-se en l¡¯arquitectura centreeuropea, malgrat que, a la llarga, acabaria immers de nou en els eclecticismes de caire hist¨°ric. Per¨° en cap de les publicacions catalanes dedicades a l¡¯arquitecte surt una imatge, pl¨¤nol o fotografia que es pugui identificar amb aquesta casa.

Arribats en aquest punt, ¨¦s quan entra en escena l¡¯estudi¨®s Valent¨ª Pons, autor de l¡¯Inventari general del Modernisme que tot i que va ser editat el 2006 en castell¨¤ en format mixt paper/DVD (Ediciones del Serbal), respon a un projecte obert que va ampliant i revisant de forma constant. L¡¯inventari de Pons ¨¦s un banc de dades iniciat el 1997 que recull milers i milers d¡¯autors i obres i que actualitza dia a dia gr¨¤cies a la xarxa de contactes que ha creat mitjan?ant el seu blog Modernisme (http://vptmod.blogspot.com.es/), una feina ingent i obsessiva que va comptar des d¡¯un primer moment amb el suport decidit del primer director de la C¨¤tedra Gaud¨ª, Joan Bassegoda i Nonell, per¨° que, en canvi, no se li reconeix com es mereix en el m¨®n acad¨¨mic barcelon¨ª, per m¨¦s que tothom li ronda la informaci¨® recopilada, mentre que la seva feina ¨¦s amplament reconeguda a fora. No fa gaire, Pons descobria una obra in¨¨dita de Puig i Cadafalch, de la qual ning¨² en sabia res de res: el magatzem i cobert de Jacint Ballest¨¦, amb pl¨¤nols de 1902, constru?t al carrer d¡¯Esparreguera, cantonada amb Gran de Gr¨¤cia. Una edificaci¨® que, tot i molt degradada, encara es mant¨¦ dreta i guarda moltes concomit¨¤ncies amb la Casa del Dr. Sastre i Marqu¨¨s a Sarri¨¤.

Pons va identificar aviat la casa del carrer d¡¯Angl¨ª perqu¨¨ tenia els pl¨¤nols entrats a la seva fitxa corresponent de l¡¯Inventari. Es tractava de la Casa Borrell Maci¨¤, de 1908, que hi constava com enderrocada. Les imatges dels pl¨¤nols al seu inventari no procedeixen de l¡¯Arxiu Municipal de Sarri¨¤, que Pons coneix pam a pam, sin¨® d¡¯un llibre alemany pr¨¤cticament desconegut a Catalunya dedicat a Puig i Cadafalch i que Bassegoda guardava fotocopiat a la C¨¤tedra Gaud¨ª: Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Katalanismus und Internationalit?t in der Architektur. Es tracta d¡¯una extensa monografia escrita per la doctora en historia de l¡¯art Andrea Mesecke i editada el 1995 per Peter Lang (Frankfurt am Main / Bern / New York). Es tracta de l¡¯¨²nica publicaci¨® en qu¨¨ apareix una imatge de la casa, que hi consta com a Borrel, sense l¡¯altra ela. El treball de Mesecke respon a la seva tesi doctoral, centrada en l¡¯obra de l¡¯arquitecte catal¨¤ i presentada a la Universitat de Bonn el 1992.

L¡¯altra especialista principal en Puig i Cadafalch, la historiadora nord-americana Judith Rohrer, situa la casa al carrer d¡¯Angl¨ª, per¨° no en d¨®na m¨¦s dades, m¨¦s enll¨¤ de la data de 1909, que ¨¦s quan es va comen?ar a construir l¡¯obra. Rohrer es va doctorar el 1984 a la Universitat de Columbia (Nova York) amb la tesi Artistic Regionalism and Architectural Politics in Barcelona, 1880-1910. Un temps despr¨¦s, el 1989, juntament amb l¡¯arquitecte Ignasi de Sol¨¤-Morales, va ser la comiss¨¤ria de la gran exposici¨® que La Caixa va dedicar al pol¨ªtic i arquitecte.

En la seva tasca exhaustiva, Rohrer va tenir acc¨¦s a l¡¯arxiu de Puig i Cadafalch, llavors encara propietat dels hereus de l¡¯arquitecte. Entre els centenars de pl¨¤nols de l¡¯arxiu no hi figuren els de la casa Borrell Maci¨¤, nom¨¦s hi ha alguns documents amb els amidaments del terreny. Potser va ser a partir d¡¯aix¨° que Rohrer va poder saber de l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una casa al carrer d¡¯Angl¨ª, sense poder precisar-ne ni el n¨²mero exacte ni la configuraci¨® de l¡¯edifici.

Mesecke, en canvi, quan estava fent la seva investigaci¨®, instal¡¤lada durant un temps a Barcelona gr¨¤cies a una beca d¡¯estudis, va localitzar la torre i va poder entrar-hi i contactar amb els propietaris, que li van facilitar els pl¨¤nols originals que tenien del xalet. A les altres monografies sobre l¡¯arquitecte, editades amb posterioritat al cat¨¤leg de La Caixa per¨° tamb¨¦ al llibre de Mesecke, es remeten simplement a esmentar el nom de la casa. Finalment, a la Guia de la Ruta Puig i Cadafalch, editada per l¡¯Ajuntament de Barcelona el 2001 amb motiu de l¡¯Any Puig i Cadafalch, la Casa Borrell Maci¨¤ consta ja directament com a desapareguda. Val a dir que en cap d¡¯elles figura a la bibliografia el llibre de la historiadora alemanya perqu¨¨, de fet, el seu llibre continua sent un gran desconegut a Catalunya i, que se s¨¤piga, nom¨¦s n¡¯hi ha quatre exemplars accessibles al p¨²blic: un a la Biblioteca de Catalunya, un a la del MNAC, un a la de la Universitat Pompeu Fabra i un altre, d¡¯acc¨¦s m¨¦s restringit, a la del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de la demarcaci¨® de Barcelona, a part, ¨¦s clar, de l¡¯exemplar fotocopiat de la C¨¤tedra Gaud¨ª.

Un cop identificat el nom dels promotors de la casa, ja no era dif¨ªcil anar estirant el fil i localitzar-ne els descendents, que han facilitat de forma gentil i entusiasta tota la informaci¨® que tenien, especialment Maria Am¨¨lia Canals Borrell, que ha guardat a l¡¯arxiu familiar algunes fotografies de l¡¯exterior i l¡¯interior de la casa. Aix¨ª se sap que l¡¯obra havia estat encarregada a Puig i Cadafalch per la seva pr¨°pia sogra, l¡¯acabalada escriptora Dolors Monserd¨¤ i Vidal, v¨ªdua del joier Eusebi Maci¨¤ i Pujol, o potser ja directament per la filla d¡¯aquesta, Maria dels ?ngels Maci¨¤ i Monserd¨¤ i el seu marit, el jurista Antoni Borrell i Soler.

El xalet era, doncs, per als cunyats de l¡¯arquitecte, que hi van viure amb els fills fins als primers anys quaranta. Va ser encara la fam¨ªlia Borrell Maci¨¤ la que va dividir la casa per fer-ne dos habitatges. I, poc despr¨¦s, encara a la mateixa d¨¨cada, la va vendre al doctor Francesc Broggi Guerra, els hereus del qual s¨®n encara els actuals propietaris. El doctor Broggi tamb¨¦ hi va fer algunes reformes, com ara instal¡¤lar persianes americanes a la galeria, per¨° pel que fa a l¡¯aspecte exterior, ha estat, i encara est¨¤, ben conservada. Potser el principal canvi ¨¦s la desaparici¨® de les xemeneies originals de la teulada, que eren bastant elaborades, per¨° la resta mant¨¦ a grans trets l¡¯aspecte original, un fet que no deixa de ser ins¨°lit at¨¨s que no es tracta de cap edifici protegit, sobretot perqu¨¨ se¡¯n desconeixia l¡¯exist¨¨ncia.

La Casa Borrell Maci¨¤ forma part d¡¯un dels conjunts m¨¦s interessants de la producci¨® de Puig i Cadafalch, la s¨¨rie de torres unifamiliars envoltades de jard¨ª que va construir entre el 1900 i el 1911, i que tindrien gran transcend¨¨ncia en l¡¯arquitectura catalana del primer ter? del XX, perqu¨¨ molts arquitectes joves les prendrien com a referent. El xalet de la cunyada de Puig i Cadafalch marca un punt d¡¯inflexi¨® en aquest conjunt de cases, perqu¨¨ ja ¨¦s molt despullat, no t¨¦ cap ornamentaci¨®, ni escult¨°rica, ni amb cer¨¤mica, ni amb esgrafiats, elements habituals en les obres de l¡¯arquitecte mataron¨ª. L¡¯est¨¨tica es basa nom¨¦s en el joc de buits i plens de les fa?anes, anticipant-se una mica a l¡¯arquitectura moderna de final dels anys vint. ?L¡¯austeritat va ser per un tema d¡¯economia o conceptual? No ho sabem, per¨° de fet l¡¯obra que va fer poc despr¨¦s, la Casa Company, de 1911, amb la qual mant¨¦ una relaci¨® estil¨ªstica, tal com diu Mesecke, ¨¦s m¨¦s ornamentada, tant des de les elaborades reixes obrades per Miquel Ballar¨ªn, el ferrer oficial de l¡¯arquitecte, com pels esgrafiats amb figures del pintor Manuel Fontanals, llavors deixeble de Joaquim Torres Garc¨ªa amb els seus amics Manuel Cano i Josep de Togores, una obra emblem¨¤tica que, segons l¡¯historiador Enric Jard¨ª, ja marcava de forma decisiva l¡¯inici del Noucentisme.