Un llibre fonamental invisible i una descatalogaci¨® misteriosa

Fa vint-i-un anys que va apar¨¨ixer a Alemanya el llibre d¡¯Andrea Mesecke dedicat a Puig i Cadafalch i d¡¯aleshores en?¨¤ cap editorial ni cap instituci¨® s¡¯ha preocupat de traduir-lo i editar-lo en llengua catalana. Tot plegat ¨¦s ben incomprensible, quan des de Catalunya mateix s¡¯estan editant infinitat d¡¯obres molt m¨¦s intranscendents i, ni que sigui per raons m¨¦s tur¨ªstiques que culturals, hi ha ganes de fer propaganda del Modernisme i del Noucentisme. Pel que fa a Puig i Cadafalch, en tot aquest temps s¡¯ha editat una guia per part de l¡¯Ajuntament barcelon¨ª; una luxosa monografia per part de l¡¯Editorial Pol¨ªgrafa; un recull d¡¯articles amb una relaci¨® d¡¯obra constru?da, amb afanys exhaustius, per l¡¯Institut d'Estudis Catalans, i altres publicacions de menor rellev¨¤ncia.

Per Internet, l¡¯editor de llibre en alemany encara el t¨¦ a la venda, per 76,95 euros (m¨¦s despeses d¡¯enviament), un preu realment for?a elevat, essent com ¨¦s un llibre b¨¤sicament de text i amb il¡¤lustracions petites i en blanc i negre. No estaria gens malament, per¨°, que ara que es prepara el 150¨¨ aniversari del naixement de l¡¯arquitecte mataron¨ª l¡¯octubre de l¡¯any vinent, alg¨² mir¨¦s de moure fitxa per editar-lo en catal¨¤ i, ja posats a fer b¨¦ les coses, amb bones imatges. Sense cap dubte, l¡¯obra de Mesecke ¨¦s el treball m¨¦s exhaustiu, complet i documentat sobre Puig i Cadafalch, per¨° el fet de tenir poca pres¨¨ncia a les biblioteques catalanes i estar publicat en un idioma complex i dif¨ªcil d¡¯entendre per a la gent d¡¯aqu¨ª, provoca que aquesta obra essencial continu? essent del tot desconeguda.

No sembla casualitat que l¡¯autora tri¨¦s per a la portada del llibre l¡¯altra casa tamb¨¦ costejada en part per Dolors Monserd¨¤ de Maci¨¤, feta pel mateix arquitecte al carrer de Proven?a, n¨²mero 231, el 1917. Una obra elegant i austera que tanca el per¨ªode centreeuropeu de Puig i Cadafalch, perqu¨¨ despr¨¦s tornaria als deliris neobarrocs i ecl¨¨ctics que estava imposant l¡¯evoluci¨®, llavors ja antimoderna, del Noucentisme.

Just la simplicitat i la modernitat d¡¯aquesta altra casa propiciarien un altre fet almenys incomprensible i, en aquest cas, bastant escandal¨®s: la descatalogaci¨® de l¡¯edifici, adduint que tenia poc inter¨¨s, per part de la Generalitat el 2004, quan des de l¡¯any 1974 estava protegit. Un fet que va aixecar polseguera, per¨° que aviat es va apagar quan l¡¯Ajuntament va pactar amb la companyia Telef¨®nica la compra de l¡¯edificabilitat de la casa, per tres milions d¡¯euros, tot intercanviant-la amb la ciutat per la requalificaci¨® urban¨ªstica de l¡¯Edifici Estel de la companyia a l¡¯avinguda de Roma.

En aquells moments, la Generalitat i l¡¯Ajuntament estaven formats pels mateixos partits pol¨ªtics: PSC, Esquerra i ICV. Quins interessos van moure la descatalogaci¨®? Va ser una coincid¨¨ncia, un desprop¨°sit del Govern que va arreglar l¡¯Ajuntament? O una operaci¨® molt ben orquestrada? Com que la casa es va salvar perqu¨¨ els propietaris van cobrar, ning¨² va relacionar una cosa amb l¡¯altra, per¨° tant llavors com ara segueix sent un afer bastant fosc i estrany.