Pau Gasol torna a l¡¯escola

¡°Nervis i molta emoci¨®¡±. Pau Gasol no recorda quan va jugar el seu primer partit de b¨¤squet, per¨° s¨ª que mant¨¦ viva la sensaci¨® que va experimentar, i tamb¨¦ sap del cert que es va disputar en una pista de Sant Boi. Jugava amb l'equip de l'escola Llor de la seva ciutat natal. Aquell nen de set anys, que duia el n¨²mero 14, el mateix que portava el seu pare, l'Agust¨ª, quan formava part de l'equip de la UE Gaud¨ª, va tornar ahir, 29 anys despr¨¦s, al pati de l'escola on tot va comen?ar. Amb 36 anys, dos anells de campi¨® de la NBA, un Mundial i tres Europeus en el seu extens curr¨ªculum, Gasol va experimentar una immensa sensaci¨® de felicitat per compartir unes hores amb 150 nanos que ara estudien i juguen a l'escola on ell va fer les seves primeres cistelles.

El pivot, a punt de tornar als Estats Units per enrolar-se a les files del seu nou equip, San Antonio Spurs, va aprofitar una escletxa en la seva agenda per inaugurar la remodelaci¨® de la pista de l'escola Llor, pagada per Gasol Foundation, Nike i la Fundaci¨® Llor. L'acte va quedar desllu?t per l'enorme retard amb el qual va compar¨¨ixer i l'aiguat que va caure a Sant Boi i que amb prou feines va deixar un moment perqu¨¨ es fes algunes fotos amb els nens i anot¨¦s unes cistelles per certificar la inauguraci¨® de la pista. Despr¨¦s tots van haver d'abandonar la instal¡¤laci¨® corrents per evitar la cortina d'aigua.

Gasol, que de petit preferia les assignatures de ci¨¨ncies i matem¨¤tiques i fa uns anys va comen?ar la carrera de medicina, va recordar l'an¨¨cdota del pupitre a mida que li van haver de muntar a causa de la seva al?ada, 1,35 metres, ja llavors molt per sobre de la mitjana. Saltava a la vista que la seva posici¨® natural era la de pivot, per¨° era molt juganer?i li agradava actuar com si fos un base, pujar la pilota, passar-la, botar-la entre les cames, ordenar les jugades de l'equip... I era espavilat, una mica sobrat, recorden alguns dels seus professors. Llu¨ªs Carbonell, el de matem¨¤tiques, es va quedar de pedra quan aquell noiet li va deixar anar un dia: ¡°Un dia jugar¨¦ amb Michael Jordan¡±. Carbonell, i sobretot els seus pares, l'Agust¨ª i la Marisa, li van subratllar que la prioritat eren els estudis. Es tractava de fer-los compatibles amb la seva afici¨® a l'angl¨¨s i a tocar el piano i amb el seu potencial i ambici¨® en l'esport.

Tothom hi va posar el seu granet de sorra, comen?ant per Josep i ?ngel Soriano, responsables de l'Escola Esportiva; Ricard Farr¨¦s, el seu professor de biologia i despr¨¦s tamb¨¦ director esportiu de la instituci¨®, o Miquel Vallhonesta, un dels seus primers entrenadors. Pau va jugar en aquesta escola fins al 1993. Amb 13 anys, quan ja comen?ava a intuir-se de manera molt incipient el seu potencial, se'n va anar a jugar amb un equip de m¨¦s entitat, el Cornell¨¤. "No vull perdre mai l'estima a les meves arrels i aquest amor per la meva cultura¡±, escriu al seu llibre Pau Gasol Vida. Ho va demostrar en un acte emotiu, amb els nens que ara encistellen on tot va comen?ar per a ell.