¡®Rosetta¡¯ compleix el seu dest¨ª i mor al seu cometa

La nau Rosetta ha aterrat amb ¨¨xit al seu cometa i s'ha apagat per sempre. ?s el final d'una missi¨® espacial hist¨°rica, la primera a orbitar i descendir a un cometa actiu.

Els ¨²ltims minuts de descens s'han seguit des del centre de control de l'Ag¨¨ncia Espacial Europea (ESA) a Alemanya en complet silenci, fins que han esclatat els aplaudiments uns instants abans que el responsable del control confirm¨¦s que la missi¨® havia acabat amb ¨¨xit. ¡°Aix¨° ¨¦s tot¡±, ha dit Patrick Martin, l¨ªder de la missi¨®. ¡°Aquesta ¨¦s la culminaci¨® d'un ¨¨xit cient¨ªfic i t¨¨cnic magn¨ªfic¡±.

De fet, Rosetta ha hagut d'aterrar uns 10 minuts passades les 12.30, hora peninsular espanyola, per¨° el senyal tarda a arribar a la Terra 40 minuts. Una vegada aterra, un programari detecta l'impacte i autom¨¤ticament apaga la nau sense possibilitat de tornar a engegar-la.

Durant el descens, la nau de l'ESA ha anat enviant imatges detallades del cometa, que es troba a m¨¦s de 700 milions de quil¨°metres de la Terra. Aquestes imatges s¨®n hist¨°riques: mai un instrument hum¨¤ havia estat tan prop d'un cometa i havia pogut retratar la superf¨ªcie d'aquests cossos, imprescindibles per entendre l'origen del Sistema Solar i possiblement l'origen de la vida.

El cometa 67P ¨¦s una bola de gel i pols que viatja a m¨¦s de 130.000 quil¨°metres per hora. La seva forma, amb un l¨°bul major i un altre de menor, ¨¦s semblant a un ¨¤nec de goma. El cometa gira sobre si mateix constantment, cosa que genera un camp gravitatori irregular que podria arru?nar l'aterratge d'una sonda si no es tingu¨¦s en compte. Durant la seva missi¨®, Rosetta ha caracteritzat al detall aquest camp gravitatori per poder complir el seu dest¨ª final: aterrar en una fossa activa situada al l¨°bul menor, el cap de l'¨¤nec. Aquest mat¨ª els enginyers de l'ESA han confirmat l'hora d'aterratge amb un marge d'error de dos minuts i han comprovat que el tret havia estat bastant prec¨ªs. La sonda aterrar¨¤ a nom¨¦s 40 metres del punt original triat. Es tracta d'una zona molt propera a la fossa Deir-el-Medina, una de la moltes que existeixen al cap del cometa. A l'interior d'aquests pous actius, que escupen gas i pols, hi ha el material original del qual va n¨¦ixer el Sistema Solar fa uns 4.500 milions d'anys. Abans de morir, la sonda ha intentat analitzar aquest material a la recerca de compostos org¨¤nics que s¨®n la base de la vida tal com la coneixem.

Els diferents equips que han desenvolupat la missi¨® s'han unit avui en una retransmissi¨® en directe des del centre de control a Darmstadt, Alemanya. El director general de l'ESA, Johann-Dietrich W?rner, i diversos enginyers de l'equip han seguit l'aterratge des de Guadalajara, M¨¨xic, on se celebra el Congr¨¦s Internacional d'Astron¨¤utica.

Un llarg viatge

La missi¨® es va discutir per primera vegada a finals dels anys 70, per¨° finalment es va aprovar el 1993. La sonda est¨¤ dissenyada i fabricada per un consorci de diversos pa?sos entre els quals hi ha Espanya i costa 1.300 milions d'euros. El seu viatge ha recorregut 8.000 milions de quil¨°metres a trav¨¦s de l'espai. D'aquests, 6.400 milions per assolir l'¨°rbita del cometa. L'agost del 2014, despr¨¦s d'una d¨¨cada de viatge, Rosetta va assolir el seu objectiu i el novembre de 2014 Philae va aterrar-hi per mesurar el camp magn¨¨tic del cometa i prendre mostres dels materials de la superf¨ªcie del nucli.

Rosetta i Philae han estat els primers a acompanyar un cometa en el seu viatge cap al Sol i posar-s'hi a sobre. Entre els aparells cient¨ªfics de la missi¨® hi ha la c¨¤mera Osiris, que va fer les primeres fotografies d'un asteroride, l'Stein, a 360 milions de quil¨°metres de la Terra.

Els cometes tenen especial import¨¤ncia per comprendre el Sistema Solar, ja que al seu interior conserven el material intacte que hi havia en els seus or¨ªgens, fa 4.500 milions d'anys. Al contrari que la Terra, que ha anat canviant pel moviment de les plaques tect¨°niques i els volcans. Una de les troballes m¨¦s rellevants que ha fet Rosetta ¨¦s el descobriment de mol¨¨cules d'oxigen al cometa 67/P, una cosa que no hauria estat possible amb els telescopis terrestres. Un altre dels descobriments ¨¦s la pres¨¨ncia de 16 compostos org¨¤nics com mol¨¨cules precursores de prote?nes, de sucres i fins i tot de l'ADN.

Des d'avui, el cometa 67P transportar¨¤ un missatge per a civilitzacions alien¨ªgenes, ja que Rosetta porta a bord una placa de n¨ªquel amb missatges en 1.000 idiomes.