Desacatar no ¨¦s una opci¨®

Era previsible, coneixent el gremi. Hav¨ªem dit en un altre article d¡¯aquesta secci¨®, "Baralles de ling¨¹istes en el fang", que venien emocions fortes, en tant que l¡¯IEC ja havia aprovat una s¨¨rie de canvis que afectaven el m¨¦s sagrat de la llengua, aix¨° ¨¦s, la codificaci¨® ortogr¨¤fica, amb la simplificaci¨® de la llista dels diacr¨ªtics. Despr¨¦s de gaireb¨¦ cent anys (l¡¯ortografia actual prov¨¦ del Diccionari ortogr¨¤fic de 1917, amb afegits dels anys noranta), s¡¯afrontava la reforma m¨¦s gran i les conseq¨¹¨¨ncies podien ser funestes.

Els laments dels contraris han agafat ressons de trag¨¨dia grega, s¡¯ha cridat al desacatament i la insubmissi¨®, s¡¯ha identificat l¡¯alteraci¨® d¡¯una llisteta de mots com un atac frontal a la llengua i s¡¯ha formulat una pregunta que, per si sola, pretenia refutar tota la proposta sota una dissimulada superioritat: "Calia?" Home, tant com caldre, no, ¨¦s clar, hem funcionat durant molt temps amb un determinat sistema i ara no ¨¦s imprescindible tocar-lo, a qui se li acut creure que els usuaris tenen dificultats amb aquestes paraules. Devia ser, doncs, que els membres de la Filol¨°gica estaven avorrits.

La conveni¨¨ncia de reduir la llista d¡¯accents diacr¨ªtics no era pas producte d¡¯una mobilitzaci¨® popular, ni d¡¯una necessitat social, sin¨® de l¡¯oportunitat de dotar de coher¨¨ncia interna un sistema que no en tenia, amb vista no a crear un problema on no n¡¯hi ha cap (tal com afirmen els detractors), sin¨® a facilitar l¡¯aprenentatge de l¡¯ortografia a les generacions futures, que no se les hauran amb una llista de mots tan llarga. Joan Sol¨¤ ja va tocar el tema a Ling¨¹¨ªstica i normativa (1990), on, a partir de les 90 paraules amb accent diacr¨ªtic de llavors, q¨¹estionava el manteniment de l¡¯accent en mots de categories gramaticals diferents (p¨¨l, pel), en els compostos (ad¨¦u, rodam¨®n) i en paraules dialectals o d¡¯¨²s baix¨ªssim. I citant Francesc Ferrer Pastor, autor del Diccionari de la rima, esmenta una possible llista de 12 diacr¨ªtics, els que Ferrer considera imprescindibles. Poden ser aquests o els 14 que ara proposa l¡¯IEC, en qualsevol cas es tracta de simplificar i racionalitzar el sistema.

La xarxa ha donat aquests dies molt de si, amb pr¨¤ctiques que el mateix Sol¨¤ ja criticava. Han aparegut multitud de frases comunicativament inversemblants que justificarien la necessitat de l¡¯accent diacr¨ªtic, com ara la dona dona un os a l¡¯os, o el caf¨¨ m¡¯agrada molt, com si la informaci¨® que proporciona una frase comenc¨¦s i acab¨¦s en la mateixa frase, i no pas en el text i el seu context. I ¨¦s clar, els partidaris de la reforma van procedir a fer el mateix, amb frases com a casa tens un ambient molt tens o una sabata d¡¯una sola sola, tot demostrant que la comprensi¨® del missatge no dep¨¨n d¡¯un accent, sin¨® de la categoria gramatical del mot i del vincle de sentit que pren amb les altres paraules. Sempre podrem fer frases de laboratori amb ambig¨¹itats insuportables, com ara la veu trista o joc de trons. Hi posem diacr¨ªtics?

Sigui doncs per dramatisme, sigui per fetitxisme (ja en parlarem, del fetitxisme ortogr¨¤fic), hi ha hagut qui ha posat el crit al cel i ha estat a punt de sortir a cremar-se com un bonze. En ortografia desacatar no ¨¦s una opci¨®: ¨¦s fer faltes de manera deliberada, ¨¦s creure que escriure ¨¦s un carnestoltes, ¨¦s aventurar-se per un sender que et porti a figurar a la hist¨°ria de la llengua com aquells que primer no complien i despr¨¦s s¨ª. Ja va passar amb les Normes del 1913, i no seria bo que torn¨¦s a passar. En lloc de tramar frases ocurrents, el que conv¨¦ ¨¦s posar fil a l¡¯agulla: primer hauran d¡¯acatar les institucions, sobretot la Generalitat; la Generalitat, a trav¨¦s d¡¯Ensenyament, haur¨¤ d¡¯implicar-hi les escoles; al seu torn, les editorials de llibre de text hauran de refer els seus materials; d¡¯un dia per l¡¯altre els diaris s¡¯hi hauran de posar tamb¨¦, i les editorials de narrativa i assaig hauran de fer saber als correctors que esperen l¡¯aplicaci¨® de les noves normes. Hi ha molta feina per fer, i la llengua necessita usuaris a l¡¯altura.