Santi Vila assegura que la cultura catalana ¨¦s ¡°espanyol¨ªssima¡±

Encara sonen aplaudiments a fora quan entra el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila. La sensaci¨® ¨¦s que surt d¡¯alguna representaci¨® art¨ªstica. Per¨° els aplaudiments els ha provocat a la cambra el discurs del president Carles Puigdemont, durant el debat de pol¨ªtica general. L¡¯entrevista amb Vila t¨¦ lloc al despatx n¨²mero 9 del Parlament en un descans de la sessi¨®. El conseller, elegant amb un toc modern (corbata curta, americana estreta: com han canviat els consellers des dels temps de Max Cahner i Joan Rigol), apareix molt dist¨¨s, cordial i parlador.

Des del principi busca la complicitat ¡ªfins i tot amb l¡¯afalac¡ª i s¡¯obstina a mostrar un tarann¨¤ obert, moderat i dialogant, recreant-se en la seva imatge de rara avis del Govern sobiranista de Puigdemont. En diferents moments de l¡¯entrevista les seves afirmacions poden sorprendre ¡ªa qui no el conegui¡ª i signifiquen una singular excepci¨® en un moment pol¨ªtic caracteritzat per la tensi¨® i la radicalitzaci¨®. Declara Vila haver arribat al sobiranisme ¡°arrossegant els peus¡±, i davant la consideraci¨® que no hi havia una altra sortida. El refer¨¨ndum li sembla ¡°una ¨²ltima i ag¨°nica expressi¨® de dignitat¡±.

¡°Construir una cultura pr¨°pia seria un error¡±, sostindr¨¤ en un moment a tomb de per on s¡¯hauria de separar la cultura catalana de l¡¯espanyola en un escenari d¡¯independ¨¨ncia. ¡°La cultura catalana sempre ser¨¤ espanyol¨ªssima¡±. ¡°Defenso el proc¨¦s sobiranista per raons pol¨ªtiques, de repartiment de poder, i no culturals¡±, explicar¨¤. Vila posa al centre de la seva pol¨ªtica la q¨¹esti¨® de la transmissi¨® de la cultura, mentre que l¡¯aposta per les ¡°grans estructures culturals d¡¯Estat¡±, com el MNAC, el TNC o el Liceu i l¡¯¨¨mfasi que la pol¨ªtica cultural tamb¨¦ ¨¦s social s¨®n algunes de les prioritats de seva actuaci¨®.

Pregunta. Hi ha una manera de fer pol¨ªtica diferent que vost¨¨ encarna? Vost¨¨, diuen, es mulla.

Resposta. S¨®c un perfil de transici¨®. Tinc 43 anys, m¡¯he criat en aquesta democr¨¤cia, per¨° s¨®c conscient que hi ha una s¨¨rie d¡¯estructures i institucions obsoletes; les primeres, els partits pol¨ªtics convencionals, que ja no estan a l¡¯altura del que la ciutadania reclama. Som pol¨ªtics amb data de caducitat. Som servidors uns anys i ja est¨¤. Hem de regenerar o posar al dia aquesta democr¨¤cia que hem heretat, per¨° aix¨° de vegades provoca reaccions en contra. ?s per¨° una de les meves obligacions.

P. En quin moment est¨¤ la cultura?

R. Estem patint moments tensos i inquiets, perqu¨¨ alimentem un debat visceral, que ¨¦s el de la transmissi¨® que fem de la cultura. La nostra societat, i aix¨° t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques, t¨¦ al davant com es posiciona en aquesta q¨¹esti¨®, la transmissi¨® de coneixement i de l¡¯her¨¨ncia, el bagatge, com passa amb els plans d¡¯arxius, de museus o amb la cultura popular, per¨° la missi¨® del Departament de Cultura hauria d¡¯estar encaminada a donar eines al ciutad¨¤ perqu¨¨ sigui lliure, per educar una sensibilitat i tenir criteri propi. Aix¨° no t¨¦ res a veure amb l¡¯her¨¨ncia, i s¨ª amb un comprom¨ªs de ciutadania, amb un patriotisme constitucional, que ¨¦s el marc des del qual els ciutadans accedeixen a la cultura. Aix¨°, de vegades, ¨¦s dif¨ªcil d¡¯explicar. Jo he plantejat que ara que ens preocupa la identitat col¡¤lectiva de Catalunya ens haur¨ªem de comprometre m¨¦s que mai amb les llibertats personals dels nostres conciutadans. I la cultura ¨¦s el principal instrument per tenir ciutadans lliures. El tal¨® d¡¯Aquil¡¤les ¨¦s que a Catalunya, diguin el que diguin, ens assemblem molt a la resta de l¡¯Estat espanyol, i tampoc es considera aqu¨ª que la cultura formi part de les pol¨ªtiques socials. I quan el Govern de Catalunya i el Parlament decideixen que aquesta ¨¦s una legislatura amb una marcada agenda social, el m¨¦s paradoxal per al conseller de Cultura ¨¦s veure que la cultura no forma part d¡¯aquesta agenda, malgrat que qualsevol ciutad¨¤ ha de tenir acc¨¦s a tota una cartera de serveis culturals, perqu¨¨ el contrari lesiona la possibilitat d¡¯ascens social.

P. On estaria el tall entre la cultura catalana i l¡¯espanyola en una possible independ¨¨ncia? Llu¨ªs Pasqual, per exemple, ¨¦s un gran expert en Lorca...

R. Seria un error construir una cultura pr¨°pia. Defenso el proc¨¦s sobiranista nom¨¦s per raons pol¨ªtiques, de repartiment i d¡¯organitzaci¨® de poder. Hi ha una atr¨°fia d¡¯organitzaci¨® i repartiment de poder de l¡¯Estat que ha portat Catalunya que se senti inc¨°moda. Hi ha un repartiment econ¨°mic injust i pol¨ªtic distorsionat que disloca. ?s evident que la cultura catalana sempre ser¨¤ espanyol¨ªssima, i espero ¡ªi aix¨° ¨¦s un desig pol¨ªtic¡ª que cada vegada sigui m¨¦s mestissa, oberta i plural. No imagino cap escenari pol¨ªtic amb un posicionament monocolor amb relaci¨® a la llengua, la hist¨°ria, les tradicions.

P. Qu¨¨ li va semblar el preg¨® de Javier P¨¦rez And¨²jar a la Merc¨¨?

R. Un punt nost¨¤lgic, per¨° delici¨®s des del punt de vista literari. Les al¡¤lusions al c¨°mic em van recordar el meu pare. Culturalment impecable. Vaig trobar molt indelicada la contraprogramaci¨®. ?s respectable que es fes, per¨° que es justifiqui perqu¨¨ el pregoner no est¨¤ a favor del proc¨¦s ¨¦s d¡¯esc¨¤ndol. Nom¨¦s faltaria que no pogu¨¦ssim convidar persones que no pensen com nosaltres.

P. Alguns debats identitaris han quedat vells?

R. Absolutament obsolets. A prop¨°sit de la llengua, estem presenciant els darrers espasmes i expressions d¡¯una ¨¨poca que s¡¯acaba. El Govern ha de continuar afavorint els drets ling¨¹¨ªstics personals d¡¯una llengua com la catalana. Si no els protegim es posaran en risc, per¨° la societat sap que no necessita la justificaci¨® ling¨¹¨ªstica per afirmar-se, i l¡¯¨²nica cosa que els justifica ¨¦s el projecte pol¨ªtic de present i futur.

P. I el debat sobre els toros?

R. ?s un debat que t¨¦ a veure amb un temps que no ¨¦s el nostre. Alguns, des del sector m¨¦s apassionat del nacionalisme espanyol i catal¨¤, ho consideren un tema identitari, per¨° jo crec que no ho ¨¦s. Avui dia s¡¯imposa una nova espiritualitat que t¨¦ a veure amb la vida en general i que ¨¦s respectuosa amb els animals, que se sent inc¨°moda amb qualsevol espectacle que fa servir la viol¨¨ncia contra els animals.

P. I si el Tribunal Constitucional tomba la decisi¨® de prohibir-los?

R. Estarem atents amb l¡¯argumentari del Constitucional, si ¨¦s cultural, perqu¨¨ es tracta de la festa nacional i preval aquest criteri sobre qualsevol altre, o perqu¨¨ es tracta d¡¯un tema de compet¨¨ncies i el Parlament es va extralimitar. Jo, m¨¦s que protaur¨ª, sempre he estat contrari a la prohibici¨®, que no ¨¦s el mateix. ?s un tema que s¡¯ha de morir de mort natural. Per als nostres avis, i en els ¨¤mbits rurals, els animals tenien un component utilitari. L¡¯espiritualitat ¨¦s una altra, i la sensibilitat al conjunt d¡¯Espanya ¨¦s una altra. ?s una oportunitat magn¨ªfica de plantejar-nos qu¨¨ fem amb la Monumental. I ho farem parlant amb la propietat. ?s injust que nom¨¦s tinguin llic¨¨ncia per fer toros i que no els donem alternatives. Amb la propietat ens haur¨ªem de conjurar perqu¨¨ la pla?a sigui un gran equipament en el qual passin grans coses. Des de concerts de format mitj¨¤ per a 10.000 persones fins a un centre d¡¯interpretaci¨® o memorial que recordi que els toros s¨®n una gran expressi¨® mediterr¨¤nia, espanyola i tamb¨¦ catalana.

P. Ha estat molt ben rebut pel m¨®n cultural tot i no ser del gremi. No deu ser perqu¨¨ va comen?ar prometent obrir molt l¡¯aixeta econ¨°mica? Est¨¤ a la meitat del seu mandat?

P. Vaig ser molt ben rebut, i tinc la percepci¨® que tinc la complicitat, que segueix sent gran, amb el teixit empresarial i amb els creadors. La cultura t¨¦ un component molt institucionalitzat, cal crear condicions perqu¨¨ la creaci¨® i la innovaci¨® floreixin amb garanties. Per¨° no tota ha de ser af¨ª a l¡¯Administraci¨®, al contrari. Un indicador de la salut d¡¯un pa¨ªs ¨¦s que la cultura tingui un cert punt de conflictivitat. Aix¨° ho assumeixo com una virtut. Comencem comprometent-nos amb una inflexi¨® pressupost¨¤ria; s¡¯ha acabat l¡¯etapa dels ajustos i comen?a la de la regeneraci¨® pressupost¨¤ria amb l¡¯horitz¨® de l¡¯1% en aquesta legislatura, per¨° amb l¡¯horitz¨® del 2% el 2025, que ha de ser l¡¯Estaci¨® Terminus d¡¯un pa¨ªs avan?at de veritat. L¡¯agenda pol¨ªtica va fer ensopegar aquest prop¨°sit i hem perdut l¡¯any 2016. Ara tenim l¡¯¨²ltim trimestre de l¡¯any per consolidar la posici¨®. Un altre dels projectes ¨¦s que el 2017, quan els nous pressupostos estiguin aprovats, llan?arem un nou pla de biblioteques s¨ª o s¨ª: hem d¡¯aconseguir partides per regenerar les adquisicions, renovar els estocs i retornar la fidelitat dels usuaris.

P. Que s¡¯ha fet malament en el tema dels b¨¦ns de Sixena perqu¨¨ sigui m¨¦s complicat que fa deu mesos?

R. No s¨¦ si les coses estan pitjor, perqu¨¨ estaven judicialitzades i la situaci¨® era terrible, amb dos governs que es parlaven al jutjat. Dit aix¨°, i amb un punt d¡¯ingenu?tat, el Govern d¡¯Arag¨® i nosaltres comencem un marc de relacions institucionals positiu i correcte que no s¡¯ha trencat, tot i que t¨¦ un punt de conflicte judicialitzat relacionat amb la jurisdicci¨® civil. El tema ¨¦s que hi ha una compravenda que el Govern d¡¯Arag¨® considera que ¨¦s nul¡¤la, per¨° nosaltres pensem que, al final, ens donaran la ra¨®. I quan tots ens asserenem, com que ¨¦s un patrimoni compartit, el podrem gestionar de manera conjunta. Hem complert parcialment l¡¯execuci¨® de la sent¨¨ncia, i confio que l¡¯Audi¨¨ncia i el Suprem acabaran donant-nos la ra¨®. Per aix¨° vaig escriure a la jutge argumentant de forma raonada i demanant un principi de prud¨¨ncia, tot argumentant que no estem violentant res amb plantejaments bizantins del tipus ¡°no passaran¡± ni res d¡¯aix¨°. Potser m¡¯haur¨¦ de menjar les meves paraules, per¨° m¡¯agradaria pensar que estem entrant en el cam¨ª de la moderaci¨® i la prud¨¨ncia.

P. I les pintures murals?

R. Aqu¨ª hem estat m¨¦s intransigents, perqu¨¨ estem conven?uts que moure-les seria lesionar-les d¡¯una forma irreparable. Hem contactat amb grans institucions culturals del m¨®n perqu¨¨ diguin qu¨¨ pensen i ajudin a formar opini¨® pol¨ªtica. No nom¨¦s amb el Ministeri de Cultura, que ho t¨¦ clar, encara que el ministre no ho hagi dit expl¨ªcitament. Hem d¡¯aconseguir que les autoritats d¡¯Arag¨® ho vegin aix¨ª.

P. Cultura descentralitzada?

R. Hi ha unes institucions que s¨®n de cap?alera. El MNAC t¨¦ la responsabilitat de dinamitzar tota la xarxa de museus que depenen d¡¯ell. La col¡¤lecci¨® no ¨¦s del MNAC, ¨¦s de tots, i ha de poder estar a disposici¨® de tots. Per exemple, en l¡¯Any Casas, l¡¯exposici¨® de refer¨¨ncia es far¨¤ a Sitges i no al MNAC, amb peces diverses de museus i col¡¤leccions privades, per¨° amb una gran aportaci¨® del MNAC. Hem d¡¯aconseguir que els diferents museus vegin el MNAC com el seu primer aliat. Amb relaci¨® al TNC, el primer no ¨¦s saber com va de p¨²blic, sin¨® si est¨¤ en condicions de revisitar els cl¨¤ssics, de crear programacions de risc. I un indicador d¡¯avaluaci¨® ser¨¤ si realitza produccions d'¨¤mbit internacional, no nom¨¦s local. Les institucions de cap?alera tenen una funci¨® fonamental. La descentralitzaci¨® ¨¦s evident. Encara que soni a esl¨°gan: que el codi postal no condicioni m¨¦s que el gen¨¨tic. A alg¨² que visqui fora se li ha de garantir el mateix acc¨¦s que a alg¨² que visqui a Barcelona.

P. Quin ha de ser el paper del Liceu en l¡¯ecosistema cultural catal¨¤? Hi ha, fins i tot, certa gelosia amb el Teatro Real de Madrid¡­

R. El Real torna a anar b¨¦, com un llamp, amb una direcci¨® empoderada i suport pol¨ªtic i de mecenatge molt fort. El Liceu est¨¤ sortint d¡¯una situaci¨® cr¨ªtica, d¡¯un greu d¨¨ficit acumulat, provocat en part per la retirada econ¨°mica de l¡¯Estat, i aix¨° t¨¦ un impacte. Per aix¨° no tenim un entorn prou motivador per al mecenatge. Tamb¨¦ li hem dit a la direcci¨® que ha de jugar un paper d¡¯instituci¨® cultural de cap?alera, i aqu¨ª les administracions hi jugaran, estimularem el patrocini privat, per¨° hem de demanar una programaci¨® d¡¯¨°pera i dansa. En defensa del Liceu cal dir que, a la Scala de Mil¨¤, entre els primers grans patrocinadors hi ha la autoritat de l¡¯aeroport de la ciutat. Han vist mai que Aena faci aix¨°? Quan estrenes a Madrid, aquell vespre hi ha l¡¯Ibex-35 en ple.

P. Per¨° la societat civil catalana fa el que ha de fer?

R. ?s que tamb¨¦ ¨¦s un tema de repartiment del poder: clarament, ¨¦s m¨¦s competitiva una inauguraci¨® del Real, amb ministres i grans empreses; aqu¨ª tot ¨¦s molt m¨¦s contingut.

P. Caldria canviar el perfil de l¡¯equip directiu del Liceu per aconseguir m¨¦s patrocini?

R. Em sembla prou qualificat, li cal estabilitat, nom¨¦s. Amb relaci¨® a la presid¨¨ncia, ¨¦s sabut que hi ha uns condicionants personals, delicats, que podrien propiciar un relleu en breu. Estem expectants de com evoluciona l¡¯estat de salut de Joaquim Molins. El cos no l¡¯acompanya. La presid¨¨ncia del Liceu ¨¦s molt important per a aquesta feina de mecenatge, cal que sigui molt activa per teixir complicitats. Estem calibrant-ho tot. Per¨°, en darrera inst¨¤ncia, el ciutad¨¤ ha de percebre que el Liceu ¨¦s una instituci¨® de cap?alera i que ¨¦s a l¡¯abast de tothom, no nom¨¦s de rics i experts.

P. Que el ministre digui que vol venir a la inauguraci¨® ¨¦s un bon senyal d¡¯alguna cosa?

R. Nosaltres tenim una relaci¨® fluida amb el Ministeri, que tot i aix¨° no s¡¯ha tradu?t en compromisos econ¨°mics importants. Ells neguen que s¡¯hagin tractat de restriccions per q¨¹estions ideol¨°giques i afirmen que es comprometran de nou amb el MNAC o el Liceu superada la crisi¡­ Ja ho veurem.

P. Com ha vist el debat sobre l¡¯est¨¤tua de Colom?

R. ?s un tema de transmissi¨®, un cop m¨¦s. Estem instal¡¤lats en un moment d¡¯exc¨¦s d¡¯ocurr¨¨ncies. Aix¨° de Colom forma part de la mem¨°ria col¡¤lectiva: hi ha coses tan singulars, especials i caracter¨ªstics que posar-les en crisi ens portaria a una societat tan as¨¨ptica i asexuada que a mi em faria terror. ?s un acte d¡¯anacronisme jutjar tan severament la figura de Colom, tal com ¨¦s una ocurr¨¨ncia i una excentricitat parlar tan despectivament de la Sagrada Fam¨ªlia, total, per fer una gr¨¤cia i riure una estona amb sectors molt determinats.

P. Per aix¨° ha escollit vost¨¨ fer-se la foto de portada all¨¤?

R. ?s que s¨®c un fan del modernisme.

P. La Sagrada Fam¨ªlia d¡¯avui ¨¦s modernisme? ?s Gaud¨ª?

R. Aix¨° ¨¦s l¡¯evoluci¨® de l¡¯her¨¨ncia i la gesti¨® del que hem heretat. Si som prou honestos i distingim cada etapa, des del punt de vista intel¡¤lectual ¨¦s leg¨ªtim. A alg¨² se li acut anar a la catedral de Mallorca i no visitar l¡¯espai que ha fet ara Barcel¨® o l¡¯¨¤mbit de Jujol? No hi veig cap conflicte: la vida s¡¯obre cam¨ª. Barcelona, internacionalment, ¨¦s Gaud¨ª, per¨° tamb¨¦ la ciutat creativa, oberta, la cer¨¤mica, el mosaic trencad¨ªs¡­ La gr¨¤cia ¨¦s el mosaic, que exemplifica la pluralitat i la diversitat¡­ En qualsevol cas, el que m¡¯agradaria ¨¦s aconseguir sintonitzar m¨¦s l¡¯objecte fundacional del temple i la gesti¨® i l¡¯explotaci¨® de la Sagrada Fam¨ªlia amb els objectius pol¨ªtics del Departament i de la ciutat. I aqu¨ª hi ha feina a fer des del punt de vista cultural, que en frueixin m¨¦s els ve?ns, el seu pla director¡­ Des d¡¯aquest vessant s¡¯ent¨¦n la turbul¨¨ncia generada.

P. La fotografia seva no t¨¦, doncs, c¨¤rrega pol¨ªtica?

R. L¡¯opini¨® pol¨ªtica sempre ¨¦s lliure.

P. Si no hi hagu¨¦s aquesta atr¨°fia de l¡¯Estat que vost¨¨ denuncia, seria avui independentista?

R. Sempre he confessat que jo vaig arribar a l¡¯independentisme arrossegant els peus. Amb frustraci¨®, fins i tot: de nou, Espanya ¨¦s incapa? de fer de la diversitat un valor, la converteix en un problema. No encaixa la pluralitat cultural, ling¨¹¨ªstica i tamb¨¦ nacional. Sorpr¨¨n com no ¨¦s capa? de repartir el poder pol¨ªtic, d¡¯organitzar el poder econ¨°mic, de situar les infraestructures i les inversions al servei de l¡¯economia i no nom¨¦s de la cohesi¨® i el reequilibri territorial al marge de resultats. El que m¨¦s m¡¯agrada del proc¨¦s ¨¦s l¡¯apel¡¤laci¨® al comprom¨ªs c¨ªvic i pol¨ªtic dels ciutadans, a convidar-los a ser millors, a il¡¤lusionar-se amb un projecte que nom¨¦s es justifica pel comprom¨ªs de fer una societat millor; aix¨° ¨¦s impecable. El que ¨¦s inaudit ¨¦s que aix¨°, que motiva m¨¦s de dos milions de ciutadans, tingui per resposta la m¨¦s absoluta indifer¨¨ncia de l¡¯Estat. Un amic enginyer itali¨¤, quan es va fer la consulta del 9-N, em va enviar un tuit que vaig reenviar a un ministre i que deia: ¡°Tant els costa dir ¡®per qu¨¨ no us quedeu¡¯ i, en canvi, nom¨¦s saben dir ¡®no us en podeu anar?¡¯¡±.

P. Com s¡¯arriba a un refer¨¨ndum vinculant i pactat?

R. Apel¡¤lant cont¨ªnuament a la radicalitat democr¨¤tica. En un pa¨ªs normal, amb una democr¨¤cia de qualitat, un conflicte d¡¯organitzaci¨® del repartiment del poder s¡¯hauria de resoldre votant. M¡¯encantaria que vei¨¦ssim una campanya ben raonada en la qual uns defensin que junts ens aniria millor i els altres, leg¨ªtimament, puguin aspirar a constituir un Estat propi i reorganitzar el repartiment del poder en el conjunt de pobles de la pen¨ªnsula Ib¨¨rica. Aix¨° ha estat possible en contextos com el brit¨¤nic i el canadenc, per¨°, potser per poca tradici¨® democr¨¤tica a Espanya, aqu¨ª sembla impossible. ?s terrible. I aix¨° desemboca en una situaci¨® maniquea, de bons i dolents, de ¡ªper usar termes taurins¡ª sol i ombra, el gran desastre espanyol.

P. ?s realista parlar de refer¨¨ndum unilateral en el context d¡¯Europa?

R. ?s una ¨²ltima i ag¨°nica manifestaci¨® de dignitat i tamb¨¦ una expressi¨® i apel¡¤laci¨® a l¡¯esperit democr¨¤tic dels ciutadans d¡¯Espanya. Espanya ¨¦s molt m¨¦s moderna des del punt social i econ¨°mic que institucional. Tinc el convenciment que els ciutadans espanyols s¨®n en general moderns, progressistes, viatjats i llegits, i que els seus pol¨ªtics no estan a l¡¯altura; el microclima de les Corts ¨¦s un microclima vuitcentista i obsolet, que no est¨¤ a l¡¯altura de les circumst¨¤ncies. I aix¨ª ens va.

P. Va fer un pol¨¨mic tuit el dia de les eleccions gallegues en qu¨¨ es congratulava del resultat perqu¨¨ el va atribuir a un possible canvi de tend¨¨ncia i a un vot m¨¦s centrat, i se n¡¯alegrava. Alberto N¨²?ez Feij¨®o ¨¦s el centre?

R. Responc amb una altra pregunta: ¨¦s possible que un pol¨ªtic obtingui una majoria absoluta si no el voten els centristes? Si nom¨¦s el vot¨¦s el militant del PP, el p¨²blic n¨ªtidament conservador, no crec que hagu¨¦s aconseguit aquests resultats. Potser la gent s¡¯autorepresenta m¨¦s centrista del que ¨¦s, per¨° no ho crec.

P. Del seu predecessor han quedat algunes carpetes obertes. Per exemple, com est¨¤ el Pla Nacional de Fotografia?

R. S¡¯han fet diverses reunions amb gent del sector, hi ha una gran complicitat, s¡¯han adquirit moltes obres i, m¨¦s enll¨¤, hem d¡¯acabar de decidir a finals d¡¯any si volem i si ens cal un equipament o no.

P. El Museu Nacional d¡¯Arquitectura es far¨¤? L¡¯Ajuntament de Barcelona diu que no est¨¤ per la feina.

R. Sigui com sigui, abans d¡¯acabar l¡¯any encarregarem el projecte museogr¨¤fic. Tenim l¡¯absoluta determinaci¨® i disposici¨® a tenir, com a m¨ªnim, un relat prec¨ªs que expliqui la hist¨°ria de l¡¯arquitectura en aquest pa¨ªs i per qu¨¨ ¨¦s tan important en la nostra societat. I, la veritat, confio que ho farem amb la ciutat de Barcelona. Amb aix¨° som molt respectuosos: la decisi¨® de la ubicaci¨® f¨ªsica l¡¯ha de decidir la ciutat, per¨° ¨¦s absolutament necessari que el tinguem.

P. Dins del DHUB?

R. Per qu¨¨ no? Per¨° el lloc no ser¨¤ un punt de conflicte: l¡¯important ¨¦s fer-lo. I a final d¡¯any, l¡¯enc¨¤rrec del projecte museogr¨¤fic estar¨¤ signat.

P. Com tenim el projecte de l¡¯Esplanada dels Museus davant del MNAC?

R. En aquest projecte, ¨¦s absolutament urgent, com a m¨ªnim, resoldre l¡¯ampliaci¨® del MNAC en la seva primera fase. Tenim un gran forat a l¡¯hora d¡¯explicar qu¨¨ han estat les avantguardes des dels anys quaranta fins als vuitanta, quan el Macba agafa el relleu. Aqu¨ª tenim un buit de 30-40 anys molt important: s¨®n els R¨¤fols-Casamada, tot el Dau al Set, que necessita ser explicat amb urg¨¨ncia. A m¨¦s, tenim un seguit de col¡¤leccionistes privats, amb milers d¡¯obres, que han contactat amb el Departament, disposats a cedir les seves obres per fer aquest relat, un relat que, ¨¦s clar, revaloritzar¨¤ les seves obres. Amb alguns hem arribat a signar preacords de cessi¨® a 10 o 15 anys vista, per¨° que necessiten una ubicaci¨® f¨ªsica. Aqu¨ª no ens ha ajudat gens un any sense govern a la ciutat. Per¨° a l¡¯agenda bilateral Departament-Ajuntament tenim, com a tema n¨²mero u, l¡¯ampliaci¨® del MNAC per atendre aquest per¨ªode hist¨°ric.

P. Hi haur¨¤ al final Museu del C¨°mic?

R. Aqu¨ª no puc ser tan contundent. Les autoritats locals ho veuen molt clar; alguns col¡¤leccionistes, tamb¨¦; per¨° ning¨² me n¡¯ha explicat la viabilitat econ¨°mica l¡¯endem¨¤ que l¡¯inaugurem. Aqu¨ª cal ser m¨¦s caut.

P. Est¨¤ resolt el contenci¨®s de la taxa del cinema catal¨¤?

R. No tenim sent¨¨ncia ferma, per¨° se segueix cobrant; tot aquest temps ha estat providencial, i encara ho ser¨¤ m¨¦s. I estem estudiant totes les arg¨²cies possibles per poder interpretar-la en el sentit m¨¦s ampli possible en qu¨¨ el puguem aplicar.

P. Com portem els papers de Salamanca?

R. Est¨¤ tot igual; ara per ara, ¨¦s un tema for?a secundari en la meva agenda.

P. Avui, EL PA?S Catalunya i Elpais.cat fan anys. Com veu el panorama de la premsa en catal¨¤?

R. Els mitjans de comunicaci¨®, per¨° tamb¨¦ els pol¨ªtics, passen per un moment molt cr¨ªtic i que t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies en la credibilitat i la solv¨¨ncia. Les retallades que ha patit l¡¯Administraci¨® fa que el ciutad¨¤ la percebi com menys efica?. Les retallades dels mitjans han fet que cada vegada existeixin menys mitjans amb mem¨°ria i que siguin professionalment solvents. La precaritzaci¨® de la pol¨ªtica i el periodisme ha estat tan gran que costa poder fer coses amb solv¨¨ncia.

P. I sobre la llengua?

R. El catal¨¤ necessita la nostra protecci¨®, per¨° aix¨° no vol dir que les pol¨ªtiques culturals del Govern siguin monoling¨¹istes, el nostre ¨¦s un pa¨ªs biling¨¹e, i ¨¦s evident que el paper de la llengua catalana millora, per¨° continuem tenint una posici¨® fr¨¤gil de garantia d¡¯acc¨¦s al catal¨¤ pel que fa a la informaci¨® i a la cultura. Aix¨° ¨¦s especialment dur en el cinema, on tenim molts problemes. Aqu¨ª cal afavorir la subtitulaci¨® i deixar cada cop m¨¦s la versi¨® original: ja no t¨¦ sentit aquell debat de la traducci¨® al catal¨¤, all¨° de Dallas i el JR. Aix¨° ¨¦s segle XX¡­ Per¨° haurem de continuar afavorint la garantia a aquell acc¨¦s, fruit del drets ling¨¹¨ªstics.

P. Hauria de tornar a l¡¯¨¤mbit del Departament de Cultura la cartera dels Mitjans de Comunicaci¨®, ara sota l¡¯¨¨gida de Presid¨¨ncia?

R. Hi ha molta cosa alterada de l¡¯organitzaci¨® competencial del Departament. Alg¨² ent¨¦n que no hi hagi pol¨ªtiques dels espais de mem¨°ria? Jo no ho entenc. I m¨¦s en equipaments que cada cop hauran de ser m¨¦s funcionalment promiscus. Si tens un centre a Corbera d¡¯Ebre ¡ªcom tenim¡ª, hi han de passar moltes coses si te¡¯n vols sortir: exposicions, pintures, presentacions de llibres, club de lectura¡­ Si no, acaben com estem avui: la clau la t¨¦ un ve¨ª i si vols veure el centre t¡¯obre ell. Visca la mem¨°ria hist¨°rica¡­

P. Aix¨° ¨¦s fruit que som un pa¨ªs an¨°mal?

R. M¨¦s que an¨°mal, ¨¦s fruit que tenim una organitzaci¨® de govern massa distorsionada, acumulada d¡¯aquest per¨ªode tan convuls i extraordinari que vivim.

P. Vost¨¨ ¨¦s conseller de Cultura per convicci¨® o perqu¨¨ forma part del seu cursus honorum per aconseguir fites m¨¦s grans?

R. De les acusacions m¨¦s injustes, una ¨¦s aquesta: s¨®c molt honorat de ser conseller de Cultura, voldria ser-ho molts anys. El que m¨¦s m¡¯incomoda de l¡¯especulaci¨® sobre si podria optar a l¡¯alcaldia de Barcelona o altre ¨¦s que pressuposa que el meu pas per Cultura ¨¦s un cursus honorum. Vaig intentar fer d¡¯alcalde a Figueres donant el m¨¤xim de mi mateix i em van rellevar; i de conseller de Territori em van rellevar, tamb¨¦, en un moment molt dol?, perqu¨¨ d¡¯aquell per¨ªode han sortit tres lleis de les quals presumirem aquesta legislatura: impost d¡¯habitatges buits, la llei de l¡¯arquitectura i la del canvi clim¨¤tic. En tots el casos ho vaig intentar fer amb passi¨® i el m¨¤xim d¡¯anys¡­

P. ?s frustrant que aquest mandat tingui nom¨¦s 18 mesos?

R. ?s un mal menor a favor d¡¯un b¨¦ superior. Tinc idees pr¨°pies, m¡¯agrada molt la cultura, per¨° una legislatura aix¨ª¡­ La pol¨ªtica, com la vida, tamb¨¦ ¨¦s assaig i error i cal un temps m¨ªnim. Per exemple, el Pla de Dansa. Hem de fer una companyia nacional o no? Jo crec que s¨ª, per¨° hi ha gent del sector que et diu que no. Doncs he proposat que fem assaig i error: jo doto pressupostos per fer una producci¨® i garantim que tots els teatres que tinguin m¨¦s de 500 places d¡¯aforament gaudeixin d¡¯una producci¨® feta des del Mercat de les Flors. Crec que hi ha d¡¯haver una companyia nacional, o digueu-li catalana, de dansa. Aix¨° demana, ¨¦s clar, una figura, per¨° tamb¨¦ temps perqu¨¨ el sector ho vegi, que no interpreti que hi ha dirigisme¡­

P. I tamb¨¦ vol diners.

R. S¨ª, uns 2,5 milions d¡¯euros, que hav¨ªem estudiat finan?ar a ter?os: taquilla i venda de produccions, mecenatge i administracions. Amb els diners que a vegades es fan malb¨¦ amb bestieses¡­