La Generalitat estudia prohibir temporalment la pesca de corall
En els ¨²ltims 20 anys els agents de la llei han decomissat m¨¦s de 340 quilos als furtius
En les ¨²ltimes dues d¨¨cades els coralers furtius s¡¯han convertit en veritables saquejadors del litoral giron¨ª. En aquest per¨ªode, les forces de seguretat han confiscat 342 quilos de corall vermell (Corallium rubrum) pescat il¡¤legalment. Davant les veus d¡¯alarma que alerten del perill en qu¨¨ es troben les col¨°nies d¡¯aquesta preuada esp¨¨cie, la Generalitat es planteja promoure una morat¨°ria de la seva pesca. Per aix¨° s¡¯estan ultimant els informes t¨¨cnics preceptius. Aquesta treva es plantejaria conjuntament amb el Govern central i el de Balears.
El director general de Pesca, Sergi Tudela, promour¨¤ una morat¨°ria puntual de pesca de corall si els informes dels cient¨ªfics mostren que les col¨°nies d¡¯aquesta esp¨¨cie, que es pot pescar de maig a octubre en aig¨¹es del litoral catal¨¤, del cap de Begur (Baix Empord¨¤) fins a Fran?a, es troben en mal estat. Segons ha detallat el cap de la secci¨® de Pesca i Marisqueig del Departament d¡¯Agricultura, Jordi Rod¨®n, aquest mes es far¨¤ una primera reuni¨® amb cient¨ªfics. S¡¯encarregaran uns informes i, si conclouen que les poblacions de corall estan en perill, es far¨¤ una morat¨°ria pel temps que recomanin.
En els ¨²ltims 20 anys els furtius han saquejat el litoral giron¨ª d¡¯aquesta preuada construcci¨® calc¨¤ria. Els encarregats de perseguir les infraccions s¨®n els agents rurals, el Grup Especial d¡¯Activitats Subaqu¨¤tiques de la Gu¨¤rdia Civil i, des de fa un temps, la Unitat Regional de Medi ambient dels Mossos. En aquest per¨ªode han decomissat m¨¦s de 340 quilos de corall, d¡¯alt valor econ¨°mic, i han imposat als furtius unes 150 den¨²ncies administratives, que gaireb¨¦ mai paguen. Un 70% de les infraccions s¨®n per pesca de talla inferior a la permesa, per¨° els saquejadors de corall que han fet d¡¯aquesta activitat la seva manera de viure incompleixen la majoria de la normativa.
Les veus d¡¯alarma sobre la situaci¨® d¡¯aquest cobejat animal mar¨ª arriben des de diferents ¨¤mbits. Els bi¨°legs fa anys que reclamen un enduriment de la llei. Ara tamb¨¦ se¡¯ls sumen alguns centres de busseig del cap de Creus, que alerten de la cont¨ªnua pres¨¨ncia de furtius. L¡¯alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, ¨¦s dels que pensa que ¡°fa molt de temps que no s¡¯hauria de poder pescar corall al cap de Creus¡±. ¡°Entenem que per als municipis del parc ¨Cel Port de la Selva, Cadaqu¨¦s i Roses¨C, per al pa¨ªs i per a l¡¯economia de tothom ¨¦s molt mes rendible una branca de corall en el fons del mar que un cop s¡¯ha extret, que beneficia uns pocs.¡±
El mes passat els Mossos van detenir un dels furtius hist¨°rics que, a part de dur corall extret il¡¤legalment, els va envestir amb la seva embarcaci¨®. Li van immobilitzar la barca i li van decomissar les eines de pesca. A m¨¦s, la Generalitat li ha retirat la llic¨¨ncia i ha demanat a les autoritats estatals que tamb¨¦ li retirin la d¡¯aig¨¹es exteriors. L¡¯han enxampat dues vegades en un any. Ell i mitja dotzena m¨¦s se salten la llei sense miraments, perqu¨¨ saben que la venda de corall, encara que sigui de mida no reglament¨¤ria, pescat en veda i en espai protegit, els representa m¨¦s ingressos que les sancions que els imposen. Tant els cossos de seguretat, com bi¨°legs i persones vinculades al mar de diferents sectors reclamen ¡°m¨¤ dura¡± contra aquests depredadors i una protecci¨® m¨¦s gran per a aquesta preuada esp¨¨cie.
Els xinesos intenten guanyar terreny al monopoli itali¨¤
La crisi econ¨°mica i els conflictes en pa?sos de tradici¨® extractiva de corall han triplicat el valor de les captures. Malgrat que dep¨¨n de la qualitat, el corall es ven en aquests moments a un preu d¡¯entre 800 i 1.200 euros el quilo. S¡¯ha encarit fins a convertir-se en un aut¨¨ntic article de luxe. Els amos i senyors d¡¯aquest mercat, els grans majoristes, s¨®n a It¨¤lia, a Torre del Greco (N¨¤pols). S¨®n molt pocs els que dirigeixen la compravenda a escala mundial.
El seu poder i influ¨¨ncia sobre centres pol¨ªtics de decisi¨® a Roma ¨¦s el que impedeix, segons fonts del sector, que es reconegui en aquest pa¨ªs el corall com una esp¨¨cie protegida i que passi a formar part del conveni CITES, que pret¨¦n preservar la conservaci¨® d¡¯esp¨¨cies amena?ades de fauna i flora silvestres mitjan?ant el control del comer?. Gaireb¨¦ tots els pa?sos del m¨®n formen part d¡¯aquesta convenci¨®, en vigor des del 1975.
L¡¯inter¨¨s creixent de la Xina pel corall ha deixat el mercat en una mena de suspens. Taiwan i Hong Kong organitzen anualment dues grans fires de corall. Aix¨° no ha estat cap problema fins que no han comen?at l¡¯expansi¨® i han decidit que volen actuar com a majoristes, de manera que trepitgen un terreny que hist¨°ricament ha estat a les mans de molt poques fam¨ªlies italianes.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
