¡°En totes les lleng¨¹es tocar l¡¯ortografia representa soroll¡±

A l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC) hi ha moviment, per¨° Vicent Pitarch (Vila-real, 1942) no sembla aclaparat pels darrers dies cr¨ªtics. ?s el coordinador del grup de la Secci¨® Filol¨°gica que s¡¯ha ocupat dels canvis en l¡¯ortografia.

Pregunta. Calia tocar l¡¯ortografia?

Resposta. Era oport¨², era una exig¨¨ncia dins de la redacci¨® de la gram¨¤tica. En la mesura que l¡¯IEC s¡¯adona que cal una gram¨¤tica institucional, amb una versi¨® del segle XXI, per coher¨¨ncia es fa una redacci¨® nova de l¡¯ortografia. S¨®n uns retocs, no ¨¦s una reforma, per¨° s¨ª un nou discurs per explicar l¡¯ortografia en conson¨¤ncia amb el mateix discurs que t¨¦ la gram¨¤tica.

P. Entenc que no solament hi ha canvis en l¡¯ortografia, sin¨® tamb¨¦ en la manera d¡¯explicar-la.

R. Hi ha un nou estil, un nou discurs. Hi ha una atenci¨® m¨¦s explicitada a la situaci¨® real del catal¨¤, per¨° es mant¨¦ la m¨¤ de Fabra amb una fidelitat total, absoluta. La llengua t¨¦ noves necessitats i l¡¯ortografia apareix per intentar resoldre aquestes noves necessitats.

P. Pel que fa als diacr¨ªtics, quin ¨¦s el criteri, com s¡¯arriba a la llista definitiva?

R. La llista de les Normes, a banda que hi havia incoher¨¨ncies, et clava a una situaci¨® d¡¯una complexitat incontrolable, i quan ens plantegem els tema dels diacr¨ªtics, partim que ¨¦s una situaci¨® asistem¨¤tica. La primera proposta de la comissi¨® va ser eliminar tots els diacr¨ªtics, per¨° no va reeixir, i no passa res: continua havent-hi gent que diu que els haur¨ªem d¡¯haver tret tots. Segona proposta: eliminar tots els mots d¡¯¨²s baix¨ªssim. Despr¨¦s vam comen?ar a treure¡¯n molts, amb una exploraci¨® considerable, fins al punt que vam arribar a trobar-nos amb nom¨¦s sis mots. Per¨° al grup mateix ja no hi havia homogene?tat, i quan aix¨° passa al ple de la Filol¨°gica ¨¦s quan s¡¯arriba als 15. Amb quins criteris? Primer, que fossin mots que dif¨ªcilment, en situacions molt for?ades, poguessin coincidir en un mateix context...

P. ?s a dir, de la mateixa categoria gramatical...

R. Efectivament, i despr¨¦s per freq¨¹¨¨ncia d¡¯usos. Per exemple, el cas de dona d¨®na: en tots els repertoris lexicogr¨¤fics, el cas de dona d¨®na nom¨¦s apareixia en dos contextos en tota la hist¨°ria del segle XX. S¡¯ha de posar el diacr¨ªtic all¨¤ on hi hagi moltes opcions de poder-se confondre. Cap criteri et servir¨¤ del tot, tret que sigui un criteri dr¨¤stic: fora tots; aleshores s¨ª, aix¨° ¨¦s totalment racional i irrefutable.

P. Tenint en compte la reacci¨® popular, l¡¯IEC se sent desautoritzat?

R. Som conscients que qualsevol retoc o reforma ortogr¨¤fica, fins on ens arriben els coneixements, en totes les lleng¨¹es de cultura conegudes, sempre representen tot un soroll medi¨¤tic incre?ble.

P. Entrem llavors en una certa normalitat?

R. Absolutament. Aix¨° representa una cosa molt normal. Quan presentem la gram¨¤tica ens adonem que no mereix cap atenci¨®, ha quedat absolutament tapada pel soroll de l¡¯ortografia. ?s molt c¨°mode agafar l¡¯ortografia, tries un fragment, un mot, perqu¨¨ en definitiva aix¨° de l¡¯ortografia toca molt la sensibilitat personal, tot i ser una cosa simb¨°lica, convencional; mentre que la gram¨¤tica, per opinar, te l¡¯has de llegir, has d¡¯entrar-hi. Al darrere de l¡¯ortografia hi ha quatre anys de treball en equip, verificant, documentant-nos tant com hem pogut.

P. Amb una reforma aix¨ª, pot ser que estiguem facilitant les coses i abaixant l¡¯exig¨¨ncia sobre l¡¯ortografia? Si la gent fa faltes, doncs fem-ho m¨¦s f¨¤cil...

R. Els canvis volen fer reflexionar sobre la llengua, i que la llengua ¨¦s viva. Aix¨° vol dir que es mou, i des del punt de vista de la pedagogia ling¨¹¨ªstica aix¨° ¨¦s important. Hi ha gent que s¡¯hi oposa senzillament per no tocar-ho.

P. Per exemple, la gent, pel m¨°bil o en correus, ja no escriu la ela geminada. Pot passar que, posem d¡¯aqu¨ª 50 anys, ens la plategem?

R. I ara tamb¨¦ ens l¡¯hem plantejat, ara i fa molts anys. Per¨° aix¨° no ens ha d¡¯espantar. Si hi ha m¨¦s descuran?a en l¡¯escriptura no ser¨¤ perqu¨¨ de tant en tant apareguin textos que facin repensar la llengua o ser m¨¦s cr¨ªtics. Cada cop m¨¦s la gent escriu sense accents, aix¨° es detecta a secund¨¤ria, tamb¨¦ en castell¨¤ i altres lleng¨¹es, en treballs i ex¨¤mens. Aix¨° no ho ha provocat cap reforma ni ning¨², ¨¦s el reflex d¡¯una altra sensibilitat cultural.

P. Vull dir que la reforma no legitimi la indol¨¨ncia, per dir-ho aix¨ª...

R. Una nova redacci¨® d¡¯un tractat com ¨¦s una ortografia mai no legitimar¨¤ que es rebaixi l¡¯atenci¨® a l¡¯hora d¡¯escriure. No ho legitima ni ho justifica. S¨®n processos paral¡¤lels que no tenen res a veure. Si la llengua evoluciona, tamb¨¦ ha d¡¯evolucionar la manera com s¡¯escriu.

P. Sembla que la nova gram¨¤tica ¨¦s una obra important...

R. La gram¨¤tica trenca molts esquemes dins la tradici¨®, i ¨¦s la primera gram¨¤tica de la hist¨°ria de l¡¯IEC, que va fer seva la gram¨¤tica de Fabra, que era d¡¯autor. L¡¯ortografia no ¨¦s tan rupturista respecte de l¡¯anterior com s¨ª que ho ¨¦s la gram¨¤tica. La nova gram¨¤tica ¨¦s un tractat b¨¤sicament descriptiu, est¨¤vem acostumats a la gram¨¤tica que ens deia ¡°aix¨° ¨¦s correcte, aix¨° ¨¦s incorrecte¡±, i ja no va per aqu¨ª. L¡¯ortografia no ¨¦s tan renovadora pel que respecta al contingut normatiu, de cap de les maneres, ¨¦s molt m¨¦s tradicional. ?s moderna, per¨° no pas reformista, sin¨® actualitzada.

P. S¡¯ha treballat conjuntament amb l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua (AVL)? Podem comptar que l¡¯ortografia abastar¨¤ tot el domini ling¨¹¨ªstic?

R. Que l¡¯abastar¨¤ ¨¦s evident. L¡¯IEC treballa conscient que ¨¦s l¡¯acad¨¨mia de tots els Pa?sos Catalans, i ¨¦s aix¨ª. Que al si d¡¯aquest territori hi ha l¡¯AVL tamb¨¦ ¨¦s una realitat. Que ells, al sud de la S¨¦nia, s¨®n l¡¯autoritat reconeguda pol¨ªticament tamb¨¦ ¨¦s una realitat, per¨° no hem treballat conjuntament [DE L'AVL].

P. S¡¯hauria de fer?

R. Seria convenient. A nivell privat seria important, seria oport¨². Si ells en faran cas, de l¡¯ortografia? Ells intenten introduir elements, cosa que no vol dir que siguin secessionistes. L¡¯AVL com a tal no ho ¨¦s, per¨° hi ha un cert confusionisme.

P. ?s un risc que una part de domini ling¨¹¨ªstic funcioni amb altres normes?

R. Aix¨° ¨¦s una jugada pol¨ªtica, tot i que ara alguns diuen que potser el risc de secessionisme est¨¤ hivernat. Pel que respecta als membres de l¡¯AVL, per fortuna les darreres incorporacions avalen la l¨ªnia inversa a la de la ruptura. La renovaci¨® que acaben de fer ens fa pensar en una situaci¨® optimista. En qualsevol cas, ¨¦s una situaci¨® que l¡¯IEC veu com an¨°mala ¡ªsupose que ells tamb¨¦¡ª i que f¨®ra convenient resoldre d¡¯alguna manera, amistosament.