Barcelona, llibreria a llibreria

Barcelona limita ("llibreterament") al nord amb la botiga del Park G¨¹ell que gestiona la cadena Laie. Al sud, a la Barceloneta, amb la hist¨°rica La Garba. A l'est, amb les potents delegacions de la FNAC i la Casa del Llibre de La Maquinista. I a l'oest, ja sigui per dalt a Les Corts com per baix a Sants-Montju?c, amb L¡¯Economista, Totc¨°mic i la tenda de la Fundaci¨® Joan Mir¨®. Evidentment, no hi ha totes les que s¨®n, per¨° fins a 122 s¨®n les llibreries que el grup editorial Contexto (format pels segells Libros del Asteroide, Impedimenta, N¨®rdica Libros, Perif¨¦rica i Sexto Piso) ha situat en el seu particular El mapa de llibreries de Barcelona. Amor pel llibre i certa vocaci¨® d'aparador cultural ¨¦s l'¨²nic filtre utilitzat per apar¨¨ixer en aquesta particular cartografia, de la qual han editat 30.000 exemplars i que es regalar¨¤ en cadascuna de les botigues.

L'adre?a f¨ªsica, la de la Xarxa, els horaris i la seva especialitzaci¨®, si la t¨¦, ¨¦s, am¨¦n de la seva ubicaci¨® en un pl¨¤nol de la ciutat, la informaci¨® que cont¨¦ de cadascuna de les llibreries un mapa que tamb¨¦ pot descarregar-se gratis a la web del conglomerat editorial (contextodeeditores.com).

Les paradoxes culturals catalanes fan que el mapa hagi estat elaborat, a excepci¨® de Libros del Asteroide que ¨¦s de Barcelona, per quatre editorials establertes a Madrid, en una activitat subvencionada pel Ministeri d'Educaci¨®, Cultura i Esports. S'avan?a aix¨ª en pocs dies al m¨¦s exhaustiu mapa de llibreries de Catalunya que la Generalitat ha ultimat amb el Gremi de Llibreters, als nou anys de l'¨²ltim.

La iniciativa de Contexto no ¨¦s casual. El grup, conformat per segells petits, de cuidada factura tant en l'aspecte f¨ªsic com en el literari, representatius de la nova fornada d'editors i per aix¨° reconeguts amb el premi Nacional a la Millor Tasca Editorial Cultural el 2008, necessita d'una potent xarxa de llibreries que ajudi a visualitzar les seves apostes, que requereixen com a pocs del boca-orella i del consell del llibreter com si d'un metge de cap?alera es tract¨¦s. Els seus llibres, en tot cas, s¨®n best-seller per haver estat long-seller.

Per aix¨°, Contexto ja va elaborar fa dos anys un mapa id¨¨ntic sobre Madrid. La comparativa ¨¦s inevitable: ¡°Crida l'atenci¨® la xarxa, l'extensi¨®, la dispersi¨® al¡¤lucinant de llibreries que hi ha a Barcelona i que encomana a l'extraradi, la qual cosa contrasta amb Madrid, on estan amuntegades al centre de la ciutat i, m¨¦s enll¨¤, n'hi ha poques i molt a?llades¡±, constata l'editor d'Impedimenta, Enrique Redel. ¡°Al meu barri, Aluche, al districte de Latina de Madrid, que s'apropa als 250.000 habitants, no tenim ni una sola llibreria¡±, rebla Diego Moreno, fundador de N¨®rdica Libros. Al fenomen antit¨¨tic barcelon¨ª no ¨¦s ali¨¨, segons Santiago Tob¨®n, editor de Sexto Piso: "La rica tradici¨® cultural, per¨° sobretot de vida, que encara hi ha als barris barcelonins porta de la m¨¤ que hi hagi m¨¦s llibreries, que, al seu torn, ajuden a crear un microclima cultural; en aquest sentit, el mapa permet veure el model de ciutat que es construeix: estaria b¨¦ que els pol¨ªtics li fessin un cop d'ull¡±.

La plasmaci¨® gr¨¤fica deixa clar que aquesta riquesa llibretera barcelonina t¨¦ matisos. Aix¨ª, el centre de la ciutat, especialment Ciutat Vella, t¨¦ una densitat de llibreries molt alta, seguit de l'Eixample, entre Diagonal i la Gran Via. Sorpr¨¨n, segons els editors, que un districte amb un estatus socioecon¨°mic com el de Sarri¨¤-Sant Gervasi estigui ¡°bastant desert malgrat el poder adquisitiu dels seus habitants i el seu suposat alt nivell cultural¡±, matisa Luis Solano, que en aquesta zona t¨¦ la seva editorial, Libros del Asteroide. Tamb¨¦ mostra una notable desertitzaci¨® Horta-Guinard¨®; i un altre erm seria tamb¨¦ el sud de Sants-Montju?c si no fos per les botigues de llibres inserides en centres com CaixaForum, el MNAC o la Fundaci¨® Mir¨®.

Els promotors s¨®n conscients que el seu mapa ¡°nom¨¦s ofereix una panor¨¤mica, no t¨¦ voluntat d'exhaustivitat¡±, aclareix Solano, que recorda que, per exemple, no recull llibreries de segona m¨¤ i que els criteris d'inclusi¨® han estat ¡°amplis, recopilant botigues amb una m¨ªnima vocaci¨® llibretera¡±. Llistats del gremi catal¨¤ i de la patronal espanyola (Cegal), les que m¨¦s de prop treballen amb Contexto i els clients de la distribu?dora del grup, han estat les fonts del mapa, la qual cosa explica tamb¨¦ la tipologia de llibreries reflectides i algunes abs¨¨ncies. El resultat: 122 llibreries, les mateixes que el mapa de Madrid: ¡°?s atzar; per¨° a Barcelona n'hi ha m¨¦s per habitant¡±.

Com ha ocorregut amb les editorials, en els ¨²ltims anys han florit llibreries ¡°amb encant especial, que han apostat per especialitzar-se o convertir-se en aut¨¨ntics centres culturals; per¨° ocorre que requereixen de molta feina i una notable inversi¨®; i despr¨¦s el marge tampoc ¨¦s gran; esperem que resisteixin com nosaltres¡±, fa notar Paca Flores, de Perif¨¦rica. Despr¨¦s ja tot queda en mans del lector, com va fer notar Josep Maria de Sagarra el 1932: ¡°Hi ha un moment en la vida de les persones decents que es caracteritza pel desig irresistible de comprar un llibre. ?s un imperatiu tan fort com el desig de prendre una orxata, d'estirar les orelles d'un gos o d'establir una relaci¨® ¨ªntima amb els astres, amb una flor peculiar o amb un individu del sexe contrari...¡±. Elles els esperen.