El pacte contra el canvi clim¨¤tic ja t¨¦ un calendari de desenvolupament

La Cimera del Clima de Marr¨¤queix s'ha tancat aquest divendres amb un text en el qual es fixa el calendari per desenvolupar l'Acord de Par¨ªs contra l'escalfament global. Ho ha fet malgrat l'amena?a per a la lluita clim¨¤tica que suposa l'arribada a la presid¨¨ncia dels Estats Units de Donald Trump, que durant la campanya va advertir que traur¨¤ al seu pa¨ªs d'aquest pacte.

S'esperava que la cimera fos una reuni¨® anodina i de transici¨® despr¨¦s que fa un any s'aprov¨¦s l'Acord de Par¨ªs, per¨° Trump ha animat els representants dels 200 pa?sos reunits a la ciutat marroquina a llan?ar missatges sobre el seu comprom¨ªs contra l'escalfament. L'impuls ¨¦s ja "irreversible", han concl¨°s els pa?sos reunits a Marr¨¤queix.

L'Acord de Par¨ªs va entrar en vigor a principis d'aquest mes. Va ser en un temps r¨¨cord gr¨¤cies a haver aconseguit el nombre suficient de pa?sos que l'han ratificat, entre ells la Xina i els EUA. Per¨° no est¨¤ desenvolupada la lletra petita del pacte, que marcar¨¤ si ¨¦s un ¨¨xit o no. L'acord seria alguna cosa aix¨ª com una llei, per¨° encara falta el desenvolupament dels reglaments. Per exemple, s'han de fixar mecanismes clars de control i comptabilitat de les emissions mundials de CO₂ o un sistema de balan? dels esfor?os globals en la reducci¨® dels gasos d'efecte hivernacle.

El pacte de Par¨ªs estava pensat perqu¨¨ entr¨¦s en vigor el 2018. Durant els dos anys anteriors, s'havia de treballar en aquest desenvolupament reglamentari. I a la Cimera de Marr¨¤queix el que s'ha aprovat ¨¦s seguir amb aquest full de ruta, ¨¦s a dir, el comprom¨ªs de tots els pa?sos de tenir el cos de reglaments llest per al 2018.

Encallat

El text final s'ha encallat aquest divendres. Alguns pa?sos eren poc partidaris de deixar clar ja aquest calendari. Segons fonts de la negociaci¨®, apostaven per posposar la decisi¨® al 2017. Es tractava, segons aquestes mateixes fonts, de pa?sos amb interessos petrol¨ªfers molt forts que preferien "esperar a veure qu¨¨ fa Trump".

El text final de Marr¨¤queix, que es divideix en dues parts, tamb¨¦ ha entrat en la discussi¨® sobre el finan?ament. En aquestes negociacions, que se celebren cada any des de fa m¨¦s de dues d¨¨cades, sempre es repeteix la mateixa pregunta: quant i com han de pagar els Governs desenvolupats als pa?sos pobres que pateixen els efectes d'un escalfament desencadenat pels m¨¦s rics?

A l'Acord de Par¨ªs s'establia l'obligaci¨® que, el 2020, existeixin 100.000 milions de d¨°lars anuals per a finan?ament clim¨¤tic, que principalment han d'aportar els desenvolupats. L'OCDE sost¨¦ que ja hi ha compromisos per valor de 70.000 euros. La meitat ha d'anar a parar a mitigaci¨® (retallades d'emissions) i l'altra meitat a adaptaci¨®, ¨¦s a dir, per a aquests pa?sos que ja pateixen els efectes de l'escalfament o els patiran.

La discussi¨® ara se centra a saber a trav¨¦s de quins instruments es canalitzen aquests diners. Amb el Protocol de Kyoto, que estar¨¤ vigent fins que el 2020 es comenci a aplicar l'Acord de Par¨ªs, es va crear el Fons d'Adaptaci¨®. I els pa?sos en desenvolupament volen que continu?, entre d'altres coses, perqu¨¨ ¨¦s molt m¨¦s ¨¤gil que uns altres en tractar-se d'ajudes entre Estats sense intermediaris. El text final de Marr¨¤queix recull aquesta continu?tat del Fons d'Adaptaci¨® m¨¦s enll¨¤ del 2020.