El Lliure renova els seus vots amb el p¨²blic i l¡¯art

¡°S¨®n molt bons records, dir-ne nom¨¦s un seria injust¡±. T¨¦ tota la ra¨® l'espectador que ha deixat aquest missatge penjat a la sala disposada al Lliure de Montju?c per recollir els records del p¨²blic amb motiu dels 40 anys del col¡¤lectiu. Hi ha uns altres de molt bonics que empaperen les parets. Uns han arribat via e-mail, uns altres els col¡¤locaven aquest divendres a la nit mateix, divertits i emocionats, els espectadors de la funci¨® d'estrena de Les noces de F¨ªgaro, l'espectacle hist¨°ric del Lliure (muntat el 1989 per Fabi¨¤ Puigserver) que s'ha escollit ¡ªremuntat per Llu¨ªs Homar¡ª per celebrar l'aniversari. Alg¨² va escriure en un paperet blau: ¡°A Moscou!¡±, un missatge txekhovi¨¤ que anima a seguir endavant, malgrat tot.

Va ser un dia d'intenses emocions, des de l'inici, amb l'hurac¨¤ de records provocat pel programa que va fer en directe Catalunya R¨¤dio des del Lliure de Gr¨¤cia, condu?t per M¨°nica Terribas, i que va congregar molt¨ªssims protagonistes, grans i petits, de la hist¨°ria del col¡¤lectiu. Despr¨¦s, poc abans de l'estrena a Montju?c es palpava una emoci¨® especial¨ªssima. Anava arribant-hi gent com si els 40 anys obrissin de bat a bat les portes de la mem¨°ria: Imma Colomer (mirant-la de re¨¹ll era la Venus de La Bella Helena), Ferm¨ª Reixach (el Titus de Titus Andr¨°nic), Quim Lecina (el mateix Strindberg de La nit dels tribades), Toni Sevilla (el mateix capit¨¤ Soleoni buscant batre's en duel de Les tres germanes)... Xavi Clot, les m¨¦s famoses llums del Lliure, explicava que s'ha jubilat, com tamb¨¦ un altre hist¨°ric, Dom¨¨nec Reixach.

Llu¨ªs Pasqual va pronunciar el brindis, dedicant-lo ¡°als vius i als morts¡±

S'accedia a la sala a trav¨¦s d'un emotiu joc de projeccions que era com travessar el mateix jard¨ª dels cirerers.

A la mitja hora de representaci¨® una espectadora va patir una indisposici¨®, provocant alarma a la platea. Es va demanar un metge (finalment l'espectadora va poder sortir pel seu propi peu) i es va aturar la funci¨® durant uns deu minuts, en els quals els actors van abandonar l'escenari. Despr¨¦s es va reprendre l'obra en el mateix punt.

Despr¨¦s de la funci¨®, rebuda amb grans aplaudiments, Homar va dir unes paraules des de l'escenari, amb roses grogues en record de Puigserver. Despr¨¦s ha arribat la cerim¨°nia de l'aniversari, al vest¨ªbul, que ha incl¨°s el preceptiu past¨ªs les espelmes del qual han bufat Pasqual, Homar, Lecina, Colomer, Sevilla i altres hist¨°rics del Lliure. S'ha interpretat en directe la famosa melodia de Papageno de La flauta m¨¤gica, que substitueix els timbres al Lliure, i s'ha escoltat la veu de la recordada Anna Lizaran. Despr¨¦s M¨°nica L¨®pez, l'¨²nica actriu present en els dos muntatges de Les noces de F¨ªgaro, ha convidat a cantar l'aniversari feli?.

Pr¨¨viament havia tingut lloc un dels moments m¨¦s emotius de l'emotiva jornada, quan Llu¨ªs Pasqual va pronunciar el brindis, dedicant-lo ¡°als vius i als morts¡±. Pasqual ha recordat com un mateix dia, el 2 de desembre de 1976, el Teatre Lliure va obrir per primera vegada les seves portes. Va voler felicitar ¡°i sobretot donar les gr¨¤cies¡± a ¡°totes les persones que han fet possible que el Lliure arrib¨¦s fins a aqu¨ª¡±. Va felicitar i va agrair ¡°als diferents equips de la casa, a les institucions p¨²bliques, als companys d'aquest ofici i especialment als espectadors¡±. Va esmentar Fabi¨¤ Puigserver i Josep Montany¨¨s, els dos directors del Lliure que ja no hi s¨®n. I va dir coses molt belles: que l'esperit del Lliure ¨¦s una q¨¹esti¨® de fe; que la imaginaci¨® no pot envellir. I que els 40 anys han de servir al Lliure per estar m¨¦s atents que mai a les noves realitats de la societat i emmirallar-s'hi per portar-les a l'escenari ¡°convertides en poesia¡±. Va subratllar Pasqual que aquest ha estat l'objectiu del Lliure aquests quaranta anys i ho torna a ser, renovat, en un nou cam¨ª de sortida per continuar fent ¡°un teatre d'art per a tots¡±. Va acabar amb un ¡°Llarga vida al Teatre Lliure!¡±

A Moscou, a Moscou!