L¡¯absentisme laboral avan?a mentre es perd la por de la crisi

La por a perdre la feina en agafar una baixa laboral va desapareixent a mesura que la societat s¡¯adona que el pitjor de la crisi ja ha passat. Empreses de gesti¨® d¡¯absentisme laboral i consultores coincideixen que s¡¯est¨¤ vivint ¡°un canvi de cicle¡± i que, ara que l¡¯absentisme torna a mostrar una tend¨¨ncia a l¡¯al?a, ¨¦s el moment de frenar-la impulsant pol¨ªtiques de prevenci¨® de salut i d¡¯ambient laboral. Els sindicats avisen que la c¨¤rrega de responsabilitat per l¡¯augment de l¡¯absentisme no ha de recaure en el treballador, i consideren que les administracions han de dedicar m¨¦s recursos a la inspecci¨® i a estudis de prevenci¨® de salut.

M¨¢s informaci¨®n

L¡¯atur baixa del 20% per primera vegada en els ¨²ltims sis anys

Acampada contra una alta m¨¨dica

Un dels problemes m¨¦s grans per a la gesti¨® de les baixes ¨¦s descriure i mesurar correctament l¡¯absentisme. L¡¯Institut Nacional d¡¯Estad¨ªstica (INE), en la seva Enquesta Trimestral del Cost Laboral, d¨®na les xifres sobre hores pactades, hores efectives i hores no treballades de les quals es pot extreure una taxa d¡¯absentisme. L¡¯¨²ltim punt m¨¦s baix d¡¯absentisme a Espanya, un 3,7%, correspon al 2007, un percentatge que a l¡¯any seg¨¹ent es va disparar fins al 4,8%. Des de llavors, i coincidint amb els anys de crisi econ¨°mica, la taxa va ser decreixent fins al 2013, quan es va situar en un 4,1%. A partir del 2014 torna a pujar, i se situa el 2015 en un 4,45%. En el segon trimestre del 2016, a Catalunya, la mitjana d¡¯hores pactades per treballador i mes va ser de 149,1, i d¡¯aquestes, 13,1 van ser hores no treballades. La taxa d¡¯absentisme exclou d¡¯aquestes hores les vacances o els festius.

L¡¯empresa de gesti¨® de l¡¯absentisme Tebex S.A. coincideix a detectar la mateixa tend¨¨ncia a l¡¯al?a. Segons les seves dades, extretes d¡¯una enquesta a les empreses de m¨¦s de 100 treballadors a les quals assessoren, l¡¯¨ªndex d¡¯absentisme laboral es va incrementar el setembre del 2016 un 10,51% respecte al mateix mes del 2015. Eric Mass, de la consultoria Ayming, tamb¨¦ indica que som davant un canvi de tend¨¨ncia: ¡°Durant la crisi no es controlava l¡¯absentisme, perqu¨¨ la por a perdre el lloc de treball ho regulava autom¨¤ticament¡±, explica Mass, que recorda que, segons les dades de Ayming, m¨¦s del 60% de les empreses espanyoles manifesta no mesurar els costos de l¡¯absentisme. Mass afirma que ara ¨¦s el moment de ¡°prevenir els riscos per a la salut i centrar-se a motivar els treballadors per reduir l¡¯absentisme, m¨¦s que de preocupar-se i responsabilitzar-ne els treballadors¡±.

La primera causa d¡¯absentisme a Catalunya ¨¦s la salut, nom¨¦s un 1% de les abs¨¨ncies a la feina estan injustificades, detalla Mass. Les baixes v¨¦nen principalment per malalties musculoesquel¨¨tiques o per raons psicol¨°giques. Moltes empreses han optat per pol¨ªtiques de prevenci¨®. Correos, en col¡¤laboraci¨® amb l¡¯INEFC, t¨¦ en marxa el projecte ¡°Crea benestar i salut¡±, que posa entrenadors personals als treballadors per detectar els possibles problemes de salut a partir de les seves rutines laborals. Un altre exemple ¨¦s a l¡¯automobil¨ªstica Seat, que des de fa alguns anys permet als treballadors destinar part del sou a assegurances de salut o a guarderies per aconseguir m¨¦s conciliaci¨® familiar.

Una altra de les principals causes d¡¯absentisme t¨¦ a veure precisament amb la conciliaci¨® familiar i amb abs¨¨ncies relacionades amb la salut dels familiars dels treballadors, que la consultora Ayming xifra en un 16%. I?aki Insausti, director general de Tebex, una empresa que ¡°col¡¤labora amb grans companyies per verificar les baixes¡± i agilitar, en la mesura del possible, el retorn a la feina de l¡¯empleat, explica que ¡°moltes vegades, la baixa et queda com a refugi per als conflictes laborals o per als problemes familiars¡±. Insausti considera que aquestes circumst¨¤ncies s¡¯han de poder resoldre sense que representi un cost per a l¡¯empresa.

Una de les companyies amb les quals treballa Tebex, per exemple, proporciona assistents socials als treballadors que ho necessitin per ajudar-los en algunes tasques incompatibles amb l¡¯horari de treball. Altres empreses aposten per tenir guarderies a l¡¯edifici i, explica Insausti, ¡°moltes empreses treballen la salut laboral¡±: adequaci¨® del mobiliari, gimnasos o fins i tot fisioterapeutes per als empleats.

A m¨¦s d¡¯intentar gestionar l¡¯absentisme, la consultoria Ayming, en el seu 8¨¨ Bar¨°metre sobre l¡¯absentisme, indica que algunes empreses estan comen?ant a fixar-se en el problema del ¡°presentisme¡±: empleats que s¨®n al seu lloc de treball, per¨° que no s¨®n productius. Mass explica que ¡°el presentisme ¨¦s fruit de la por a la feina i de la pressi¨®¡±, i que es combat amb ¡°m¨¦s informaci¨®, m¨¦s reunions i amb el foment de la motivaci¨® per aconseguir resultats¡±.

Per N¨²ria Gilgado, secret¨¤ria de pol¨ªtica sindical de la UGT, el problema no resideix tant en la motivaci¨® del treballador sin¨® en la ¡°creixent precarietat: puja l¡¯absentisme perqu¨¨ no hi ha recursos per a la prevenci¨®¡±, assegura, en refer¨¨ncia tant a les baixes per malaltia i accidents com a les psicol¨°giques, que poden derivar d¡¯un mal ambient de treball. ¡°No cal responsabilitzar-ne el treballador, que t¨¦ dret a demanar la baixa, sin¨® que cal dedicar m¨¦s recursos a les inspeccions i a la prevenci¨®¡±, subratlla Gilgado.