Salvador Giner: ¡°Molta gent creu en la ci¨¨ncia d¡¯una forma religiosa¡±
El soci¨°leg advoca en el seu ¨²ltim assaig per un "humanisme laic" davant dels religiosos i ateus radicals
"Es un llibre la?cista. La?cista i republic¨¤, per¨° sense ira". Salvador Giner (Barcelona, 1934), un dels m¨¤xims referents de la sociologia a Espanya, tot just ha despenjat el tel¨¨fon i ja sent la necessitat de subratllar la ideologia que vertebra el seu ¨²ltim assaig, El avenir de la religi¨®n (Herder). Potser perqu¨¨ la tesi d'aquest breu text sembla a priori poc la?cista: el m¨®n ser¨¤ cada vegada m¨¦s secular, per¨° la fi de les religions augurada per Marx, Freud o Schopenhauer ¨¦s una quimera, un pensament basat en el desconeixement de l'¨¦sser hum¨¤. "L'homo sapiens?m¨¦s primitiu va ser tamb¨¦ homo religiosus", escriu en el proemi. Davant del que anomena "fonamentalisme religi¨®s" i "ateisme militant", Giner advoca al llarg del llibre per un "humanisme laic" que respecti la fe aliena sense renunciar a l'an¨¤lisi racional de la realitat. ?s la seva conclusi¨® despr¨¦s de set d¨¨cades de vida en qu¨¨ ha estat professor a les universitats brit¨¤niques de Cambridge, Reading, Lancaster i West London, catedr¨¤tic a la de Barcelona i president de l'Institut d'Estudis Catalans, c¨¤rrec que va deixar el 2013.
"Des del paleol¨ªtic inferior hi ha hagut oraci¨® o rever¨¨ncia, forces sobrenaturals o m¨¤gia.?La religi¨® ¨¦s part de la naturalesa humana i no hem de suposar que la naturalesa humana canviar¨¤. No hi ha cap prova o senyal seri¨®s que hi deixi d'haver religi¨®", afirma l'autor d'obres com Historia del pensamiento social, Sociolog¨ªa o Sociedad masa. Giner considera que els pensadors ateus actuals, com ¨¦s el cas de Michel Onfray, Andr¨¦ Comte-Sponville o Richard Dawkins, s'equivoquen quan s'imaginen un m¨®n sense mes fe que la ra¨®, ja que el proc¨¦s de secularitzaci¨® "no ¨¦s lineal", sin¨® que "t¨¦ alts i baixos" i ara mateix est¨¤ estancat. "El secularisme seguir¨¤ fort i no ha tocat fons, per¨° estem vivint tamb¨¦ un renaixement de la religi¨®. Hi ha esgl¨¦sies que perden fidels, per¨° tamb¨¦ confessions que estan augmentant, com els testimonis de Jehov¨¤ o els evangelistes", assenyala.
L'enemic del catolicisme "no ser¨¤ tant l'anticlericalisme" com les noves religions que aniran sorgint i que "probablement no tindran un car¨¤cter messi¨¤nic", vaticina. L'islam, per la seva banda, buscar¨¤ el seu encaix en un m¨®n en el qual cada vegada ¨¦s percebut amb m¨¦s recel. "L'islam sempre ha tingut una relaci¨® molt dif¨ªcil amb el capitalisme i el catolicisme. Hi ha un esfor? de molts musulmans per crear un pluralisme i liberalitzar l'islam, per¨° al m¨®n musulm¨¤ li est¨¤ costant m¨¦s secularitzar-se del que ens va costar a Europa", opina.
Giner?adverteix que el pensament m¨¤gic no ¨¦s patrimoni exclusiu de les religions. El nacionalisme o el comunisme s¨®n, al seu parer, "devocions laiques" i la certesa de l'ateu sobre l'abs¨¨ncia de d¨¦u no ¨¦s menys creen?a que la fe en la seva exist¨¨ncia. "El cientifisme ¨Cexemplifica¨C ¨¦s una religi¨®. Hi ha una quantitat de gent que creu en la ci¨¨ncia d'una forma religiosa, i aix¨° ¨¦s acient¨ªfic. Hi ha moments en qu¨¨ les persones esperen miracles de la ci¨¨ncia, per¨° la ci¨¨ncia treballa amb enigmes, no amb miracles".
A?El avenir de la religi¨®, Giner dedica un cap¨ªtol al futur de la relaci¨® entre poder i creen?a. "Caldr¨¤ assumir que en l'avenir ser¨¤ impossible una desconnexi¨® radical entre l'esfera de la religi¨® i la del poder pol¨ªtic, el d'uns homes sobre d'altres. Com a m¨ªnim, hi haur¨¤ tensi¨® entre un ¨¤mbit i un altre. Fins avui, per molt que ho proclamin algunes constitucions, la separaci¨® entre fe i poder no ha estat ni ¨¦s mai total", apunta en l'assaig. Per tel¨¨fon, insisteix en la distinci¨® entre poder i autoritat. "El poder sempre vol revestir-se d'autoritat i l'autoritat ¨¦s religiosa", explica. Una equaci¨® que porta al terreny de la monarquia. "Al rei se li atribueix una her¨¨ncia. Encarna la naci¨®, la tradici¨®. ?s una esp¨¨cie de carisma o elaboraci¨® de la ideologia. En resum", conclou, "¨¦s una autoritat metaf¨ªsica o gaireb¨¦ religiosa".
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
