El pla sobiranista causa la fractura de la patronal catalana

El proc¨¦s sobiranista ha acabat per fer esclatar la guerra en el mapa patronal catal¨¤, que ja feia temps que estava tocat. La gran patronal, Foment del Treball, i l'organitzaci¨® vallesana Cecot intenten evitar la ruptura per segona vegada en menys d'un any. El president de la Cecot, Antoni Abad, ha manifestat a m¨¦s la seva intenci¨® de disputar la presid¨¨ncia de Foment, la qual cosa una part de l'empresariat veu com un altre intent d'¡°assalt¡± per part del sector nacionalista despr¨¦s que el 2010 un grup d'empresaris de Femcat fracassessin en aquesta obstinaci¨®. No obstant aix¨°, les discrep¨¤ncies van m¨¦s enll¨¤. Diversos directius assenyalen difer¨¨ncies en el model organitzatiu i en la incapacitat de culminar una renovaci¨® en els ¨°rgans de direcci¨®.

Foment del Treball i la Cecot tenen poc m¨¦s de dues setmanes per resoldre el seu en¨¨sim desacord. Si no ho aconsegueixen, aquesta vegada pot acabar en l'expulsi¨® de l'organitzaci¨® vallesana de l'organitzaci¨® que presideix Joaquim Gay de Montell¨¤. Alguna cosa que alguns membres de l'entitat consideren un cop de ma?a, sobretot despr¨¦s d'una mala ratxa pel frac¨¤s de la fusi¨® de Fepime i Pimec per crear una gran organitzaci¨® de pimes, l'esc¨¤ndol en el si d'Uni¨® Patronal Metal¡¤l¨²rgica ¡ªel seu expresident, Antoni Marsal, ha estat condemnat a sis anys de pres¨®¡ª i la liquidaci¨® de la Confederaci¨® de Comer?.

El motiu oficial que esgrimeix la gran patronal per demanar l'expulsi¨® de la Cecot ¨¦s que aquesta segueix extralimitant-se en el seu ¨¤mbit territorial malgrat haver estat advertida. Per¨° la majoria dels directius consultats de totes dues organitzacions sostenen que el desacord va m¨¦s enll¨¤ i parlen de motius pol¨ªtics i de model d'organitzaci¨®.

L'expulsi¨® s'havia de debatre en l'¨²ltima junta directiva, en la qual finalment es va decidir donar un marge d'un mes per abordar-la. Alguns dirigents de la patronal, sostenen fonts consultades, creien que la relaci¨® amb la Cecot ja havia tocat fons. Alguns dirigents no es van prendre b¨¦, expliquen, que l'entitat vallesana celebr¨¦s la Nit de l¡¯Empresari de nou a Barcelona i que, a m¨¦s, aquesta es convert¨ªs en un homenatge espontani a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el dia en qu¨¨ la Fiscalia s'hi va querellar. Fonts de la Cecot repliquen que la presidenta de la Cambra va confirmar la seva pres¨¨ncia a ¨²ltima hora. Quant a la seva presumpta ¡°extralimitaci¨®¡±, recorden que avui no ¨¦s tan senzill delimitar l'¨¤mbit empresarial, sobretot quan les companyies catalanes s'han internacionalitzat.

Difer¨¨ncies pol¨ªtiques

La difer¨¨ncia de posicions pol¨ªtiques s¨®n evidents. L'organitzaci¨® que presideix Gay de Montell¨¤ segueix reclamant el pacte fiscal i m¨¦s inversions i va rebutjar integrar-se en el Pacte Nacional pel Refer¨¨ndum. A m¨¦s, travessa unes relacions tibants amb la Generalitat despr¨¦s que aquesta revis¨¦s la seva representativitat institucional, que determina el seu pes en els consells en els quals est¨¤ representada. Foment va acusar llavors p¨²blicament l'Executiu catal¨¤ de ¡°trencar el di¨¤leg social¡±. En canvi, el l¨ªder de la Cecot, Antoni Abad, va ser militant de CDC, t¨¦ unes excel¡¤lents relacions amb la Generalitat i s¨ª que es va adherir al pacte sobre el refer¨¨ndum.

Un destacat executiu assenyala que al permanent desafiament de la Cecot als estatuts de la c¨²pula de la patronal i l'enrarit ambient pol¨ªtic en l'¨¤mbit empresarial generat pel debat sobiranista, s'afegeix un presumpte ¡°assalt al poder¡± a la presid¨¨ncia de Foment del Treball per part d'Antoni Abad. L'antiga milit¨¤ncia convergent d'Abad retroatreu alguns empresaris consultats a les eleccions que Foment va viure el 2010, quan un grup liderat per Jaume Boixareu va posar a prova el lideratge de Joan Rosell a l'organitzaci¨®.

Rosell es va imposar amb solv¨¨ncia a aquell conglomerat que tenia el suport de patronals sectorials i territorials de pes i que tenia un punt d'origen: Femcat, un lobby empresarial vinculat amb el nacionalisme. En aquesta candidatura hi havia Carles Sumarroca, membre d'una de les fam¨ªlies fundadores de CDC. La major part d'ells van ser depurats de Foment i ara mantenen la seva influ¨¨ncia a la Cambra de comer? de Barcelona. La Cecot tamb¨¦ formava part d'aquell grup, fins que va deixar el grup en l'¨²ltim moment.

Malgrat la proximitat que va haver-hi en q¨¹estions econ¨°miques amb CDC, la formaci¨® mai va poder fer combregar ni Foment ni el Cercle d'Economia, l'influent lobby empresarial que segueix rebutjant qualsevol via unilateral. L'empresariat tamb¨¦ recorda les pressions que van arribar del Govern d'Artur Mas el 2011 perqu¨¨ no fos Josep Piqu¨¦ qui succe¨ªs Salvador Alemany al capdavant de la instituci¨®. ¡°L'ambient ¨¦s molt complicat pel tema pol¨ªtic: la l¨ªnia ¨¦s molt fina i no saps ben b¨¦ quan es traspassa¡±, assenyala un veter¨¤ de Foment, qui admet que malgrat que la direcci¨® s'ha conjurat contra l'independentisme, ¡°hi ha molta petita patronal que s'ha convertit al sobiranisme¡±.

¡°Un problema que ve de lluny¡±

Un membre de la junta directiva desmenteix que el proc¨¦s obert contra la Cecot contingui motius pol¨ªtics. D'igual manera es resisteix a creure que Abad es postul¨¦s a presidir Foment amb una intenci¨® real i no per blindar-se contra l'amena?a d'expulsi¨®. ¡°El problema de la Cecot amb Foment ve de lluny i, al final, el president s'ha cansat¡±, rasa.

Al seu judici, l'expedient iniciat per Gay de Montell¨¤ s'explicaria perqu¨¨ l'entitat vallesana ha sortit del seu ¨¤mbit, el Vall¨¨s, i altres patronals haurien exposat les seves queixes a Foment, la direcci¨® de les quals estava al seu torn descontenta perqu¨¨ estava entrant tamb¨¦ en el seu ¨¤mbit. A partir d'aqu¨ª, segons aquesta mateixa versi¨®, ¡°quan Abad es va veure amena?at amb l'expulsi¨®, va saltar i va llan?ar la seva possible candidatura per a les eleccions de Foment exhibint un paper de v¨ªctima¡±.

Des de la Cecot neguen que Abad hagi fingit i diuen que en el fons hi ha unes profundes discrep¨¤ncies sobre el model de la patronal, que opinen que ha d'avan?ar cap a una transpar¨¨ncia m¨¦s gran i rendir m¨¦s comptes als seus associats. Ara una comissi¨® formada per tres membres de cada part haur¨¤ de decidir si les dues entitats poden seguir juntes.