La tuberculosi es resisteix a retrocedir a Catalunya

La tuberculosi resisteix a Catalunya. Baixa, per¨° lentament. La taxa d'incid¨¨ncia en la comunitat segueix per sobre de la mitjana espanyola i lluny de la d'altres pa?sos industrialitzats de l'entorn. Segons l'estudi preliminar del 2015 de l¡¯Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Catalunya (ASPCAT), aquest any se n¡¯han registrat 1.074 casos, cosa que suposa una taxa de 14,3 per 100.000 habitants. En nombres absoluts, la tuberculosi s¡¯ha redu?t un 65% des del 1992, quan es va registrar una taxa de 51,9 per 100.000 habitants, per¨° Catalunya continua sent, darrere de Gal¨ªcia, l'autonomia d'Espanya amb la incid¨¨ncia m¨¦s elevada d¡¯aquesta malaltia. La comunitat est¨¤ lluny dels pa?sos que tenen una baixa incid¨¨ncia de tuberculosi ¨Cuna taxa inferior a 10, segons l¡¯Organitzaci¨® Mundial de la Salut¨C, com Holanda (4,9 el 2014) o Alemanya (5,6), entre d¡¯altres.

Malgrat ser considerada durant molt temps una malaltia de pobres, la tuberculosi toca tots els estrats socials. A la precarietat social, s'hi uneix el tabaquisme, l'alcoholisme o la diabetis com a principals factors de risc. ¡°En els pacients aut¨°ctons tenim la t¨ªpica tuberculosi de les societats avan?ades: persones grans que tenien la infecci¨® des de fa molts anys i que desenvolupen ara la malaltia. En els casos de pacients immigrants s¨®n persones joves que v¨¦nen de pa?sos amb alta c¨¤rrega de tuberculosi i es van infectar all¨¤¡±, assenyala la doctora Anna Rod¨¦s, cap del servei de prevenci¨® i control d'aquesta malaltia de l¡¯ASPCAT.

La tuberculosi ¨¦s una malaltia infecciosa que est¨¤ provocada per un bacteri i es contagia a trav¨¦s de l'aire en estar en contacte amb una persona que t¨¦ la malaltia. ¡°El tabaquisme, a m¨¦s de problemes cardiovasculars, provoca debilitat infecciosa de les vies respirat¨°ries, motiu pel qual fa que l'individu sigui m¨¦s vulnerable a la infecci¨®¡±, apunta el doctor Joan Ruiz, expert en tuberculosi de la Societat Catalana de Pneumologia de l¡¯Acad¨¨mia de Ci¨¨ncies M¨¨diques.

La precarietat social segueix sent determinant en la perpetuaci¨® de la tuberculos

L'alcoholisme i la diabetis segueixen el mateix patr¨® perqu¨¨ tamb¨¦ afebleixen les defenses. ¡°La gent ha d'entendre que la tuberculosi pot afectar qualsevol persona. Bob Dylan va tenir tuberculosi¡±, recorda Joan Ruiz.

Amb tot, la precarietat social segueix sent determinant en la perpetuaci¨® de la tuberculosi. L¡¯ASPCAT aglutina dins d'aquest concepte els malalts que viuen en fam¨ªlies desestructurades, que no tenen domicili fix, que estan a la pres¨® o els immigrants que fa menys de cinc anys que s¨®n aqu¨ª. Despr¨¦s del tabaquisme (present en un 27,2% dels casos), aquests factors de risc apareixen en el 15,8% dels malalts detectats el 2015. ¡°La tuberculosi est¨¤ vinculada a la pobresa, per aix¨° t¨¦ incid¨¨ncia en persones indigents i immigrants, entre altres col¡¤lectius. Aix¨° no significa que amb els immigrants augmenti la tuberculosi, perqu¨¨ no ¨¦s veritat, per¨° baixa m¨¦s lentament perqu¨¨ on m¨¦s triga a desapar¨¨ixer la malaltia ¨¦s on hi ha m¨¦s precarietat¡±, matisa Rod¨¦s. El 47% dels diagnosticats el 2015 s¨®n immigrants.

Amb la crisi econ¨°mica s'esperava un repunt de casos, per¨° no ha passat. Des del 2007, quan la taxa estava en 23,2, la incid¨¨ncia de la tuberculosi ha anat baixant. ¡°Amb la crisi segueix disminuint la tuberculosi perqu¨¨ tamb¨¦ molts immigrants marxen o ja no v¨¦nen¡±, apunta el doctor Joan Cayl¨¤, cap del servei d'epidemiologia de l¡¯Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona (ASPB). El seu equip va desplegar un programa pioner de detecci¨® de tuberculosi fa m¨¦s de 30 anys que s'ha copiat en altres pa?sos. La taxa a Barcelona (17,3) ¨¦s m¨¦s alta que la catalana.

Difer¨¨ncies en el registre

Per entendre com ¨¦s possible que Catalunya tingui aquests ¨ªndexs de tuberculosi malgrat ser una regi¨® industrialitzada, els experts diuen que ¨¦s a causa d¡¯un subregistre de casos en certes zones. ¡°En algunes comunitats aut¨°nomes es treballa molt b¨¦ i es detecten molts casos i en d¡¯altres, no. Per exemple, a Gal¨ªcia, la incid¨¨ncia que comuniquen segur que ¨¦s real. En d¡¯altres hi ha un infraregistre¡±, apunta Cayl¨¤. ¡°?s veritat que aqu¨ª tenim m¨¦s immigraci¨® per¨° nosaltres tamb¨¦ fem una recerca activa de casos estudiant els contactes dels malalts¡±, afegeix Rod¨¦s.

En un context on pa?sos com ?ustria (una taxa del 6,8), B¨¨lgica (8,6), Isl¨¤ndia (2,5) o Fran?a (7,4) caminen cap a la preeliminaci¨® ¨Cels que tenen una taxa menor de 10 ja poden comen?ar a identificar i seguir les persones que tenen la infecci¨® per¨° no han desenvolupat la malaltia¨C, el retard en el diagn¨°stic que registra Catalunya tampoc no li fa cap favor en la seva guerra contra la malaltia. La comunitat triga una mitjana de 50 dies a diagnosticar els pacients. ¡°Aix¨° ¨¦s cosa del pacient, que no d¨®na import¨¤ncia als s¨ªmptomes, o del sistema sanitari, que triga a sospitar. El retard del pacient ¨¦s m¨¦s com¨² en poblaci¨® immigrant, mentre que el del sistema sanitari es produeix m¨¦s en persones aut¨°ctones¡±, apunta Rod¨¦s.

Els experts reivindiquen que s'engegui un pla nacional de tuberculosi. ¡°?s absolutament escandal¨®s que no en tinguem. Si una malaltia que t¨¦ cura segueix tenint tants casos ¨¦s que l'operativa no est¨¤ funcionant tan b¨¦ com podria¡±, critica Rod¨¦s. ¡°No implicaria un cost econ¨°mic, sin¨® organitzar millor els recursos¡±, afegeix Cayl¨¤.