El parkinson de Dal¨ª apareix als seus quadres 20 anys abans del diagn¨°stic
L'an¨¤lisi fractal de l'obra de diversos pintors contemporanis mostra el seu deteriorament mental
Cada pintor t¨¦ una manera especial i pr¨°pia de pintar, d'aplicar el pinzell sobre el llen?, una mena d'empremta que identifica els seus quadres. Un estudi amb milers d'obres de diversos pintors contemporanis mostra ara que els canvis en aquest patr¨® podrien servir per detectar l'aparici¨® de malalties neurodegeneratives anys abans que es produeixi el diagn¨°stic m¨¨dic.
A finals del segle XX, la revista Nature publicava un estudi que demostrava la naturalesa fractal de l'obra de Jackson Pollock. Per sota de l'aparent caos de cadascun dels seus quadres hi havia una estructura de geometria irregular que es repetia a diferents escales. Pocs anys despr¨¦s, l'an¨¤lisi fractal s'utilitzava per primera vegada per determinar l'autenticitat de diverses obres atribu?des a l'artista nord-americ¨¤. Per qu¨¨ no fer servir els fractals tamb¨¦ per detectar canvis en la manera de pintar provocats per la malaltia?
Aix¨° ¨¦s el que han fet un grup d'investigadors brit¨¤nics. Han aplicat l'an¨¤lisi fractal a 2.092 quadres de set grans pintors d'art contemporani, des de Claude Monet, pare de l'impressionisme, fins a Picasso, passant per Willem de Kooning o el surrealista Salvador Dal¨ª. Encara que no es tracti de fractals tan evidents com el d'una falguera o el romanesco, les seves obres amaguen patrons fractals.
"En l'art, cada pinzellada individual s'autoreplica per tot el quadre creant la forma, l'espai i el patr¨®", diu la psic¨°loga de la Universitat de Liverpool i coautora d'aquest estudi, Alex Forsythe. "Com si fos la lletra de l'artista, per¨° una lletra que tamb¨¦ requereix moviments fractals dels dits, les mans, els bra?os i, de vegades, de tot el cos. Hem vist que el ritme d'aquests patrons fractals queda atrapat eternament als quadres, gaireb¨¦ com una empremta gen¨¨tica", afegeix.
Aquests patrons s¨®n, diu Forsythe, permanents i van on l'estil del pintor els porti: "Picasso, per exemple, va ser un gran experimentador i canviava amb freq¨¹¨¨ncia el seu estil art¨ªstic, per¨° la dimensi¨® fractal de les seves obres va romandre estable al llarg de tota la seva vida". L'estabilitat fractal que van detectar en Picasso, tamb¨¦ l'han comprovat en Chagall i en Monet. Tots tres van morir de vells, pintant fins a l'¨²ltim dia i amb les habilitats cognitives intactes.
No obstant aix¨°, les obres dels altres quatre pintors que van estudiar s¨ª que presenten canvis en la dimensi¨® fractal (vegeu el gr¨¤fic), uns canvis que segons els autors d'aquesta investigaci¨®, publicada a?Neuropsychology, estan relacionats amb les malalties que van assolar la seva vellesa, el parkinson (en el cas de Dal¨ª i l'indi canadenc Norval Morrisseau) o l'alzheimer (De Kooning i el pintor abstracte James Brooks).
"Hem trobat grans quantitats de contingut fractal en els primers treballs d'artistes que van acabar tenint problemes neurol¨°gics", assenyala la psic¨°loga brit¨¤nica, que torna a posar l'exemple de Dal¨ª: "Es poden veure ¨¤rees amb contingut fractal evident en molts dels primers treballs de Dal¨ª, on l'artista utilitzava les pinzellades per crear l'aigua, el cel i les muntanyes, per¨° tamb¨¦ en la curvatura dels rellotges tous [La persist¨¨ncia de la mem¨°ria, pintat el 1931]. Si ampliem la imatge, podem veure el contingut fractal en la naturalesa repetitiva de les pinzellades".
Els autors de l'estudi plantegen que Dal¨ª va treballar dins del que ells anomenen rang normal de la seva dimensi¨® fractal fins passats els 50 anys, quan alguna cosa va comen?ar a canviar. "Els treballs posteriors, com Retrat del meu germ¨¤ mort, que va pintar m¨¦s de 30 anys despr¨¦s [que el quadre dels rellotges], tenen zones amb repetici¨® de patrons, per¨° la majoria del contingut ja no ¨¦s fractal. Per exemple, ¨¤rees de punts circulars que no s¨®n fractals, sin¨® que segueixen principis geom¨¨trics", explica?Forsythe. El canadenc Norval Morrisseau presenta el mateix patr¨®.
"Sospito que en la fase final de la malaltia de Parkinson, l'artista devia tenir dificultats per controlar el pinzell amb la delicadesa necess¨¤ria per crear contingut fractal. Per¨° aquests canvis es poden apreciar ja a mitja carrera dels dos artistes, possiblement abans que percebessin qualsevol deteriorament neurol¨°gic", assegura la investigadora brit¨¤nica.
En el cas de l'alzheimer, els patrons de Brooks i?De Kooning s¨®n similars entre si per¨° diferents dels altres. De Kooning, fam¨®s per la seva grotesca s¨¨rie de quadres de dones, va seguir pintant despr¨¦s que li diagnostiquessin la malaltia, per¨° el contingut fractal de les seves obres es va reduir dr¨¤sticament des de mitjana edat. No obstant aix¨°, en els tres pintors que van morir amb la seva ment inalterada, no apareix cap d'aquests patrons. De fet, la dimensi¨® fractal s'enriqueix a mesura que envelleixen.
¡®Retrat del meu germ¨¤ mort¡¯, pintat per Dal¨ª el 1963, mostra els primers canvis en la naturalesa fractal de la seva obra
"Aquesta investigaci¨® ¨¦s interessant pel seu intent d'aplicar un m¨¨tode quantitatiu, objectiu, com els fractals", opina el neur¨°leg de l'Institut Tecnol¨°gic de Massachusetts (MIT), ?lvaro S¨¢nchez. "Tamb¨¦ t¨¦ tot el sentit la relaci¨® entre canvis en l'obra i el progr¨¦s de la malaltia, per¨° la mostra ¨¦s molt petita", afegeix.
Un altre problema ¨¦s el possible biaix que es pugui produir pel fet que els quatre pintors malalts ja havien estat diagnosticats abans d'estudiar la dimensi¨® fractal de les seves obres. L'ideal hauria estat fer-ho a l'inrev¨¦s, ¨¦s a dir, fer servir els quadres per diagnosticar l'aparici¨® de la malaltia. En aix¨° treballa S¨¢nchez, en la detecci¨® preco? del parkinson fent servir la manera de teclejar com aquests psic¨°legs han utilitzat la manera de pintar.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.