Es va fer la llum

Com papereres penjades a massa altura, a cada cantonada de la porta principal, les dues teieres que conserva l¡¯esgl¨¦sia de Santa Maria del Mar, o les que encara perduren a la pla?a del Rei, ens remeten a una ¨¨poca en qu¨¨ les vies p¨²bliques no estaven il¡¤luminades de nit. I encara gr¨¤cies que aquestes primitives cassoletes de c¨¨rcols de ferro s¡¯encenien en ocasions extraordin¨¤ries, sobretot per il¡¤luminar la fa?ana dels edificis principals. Despr¨¦s que es fes fosc, els pocs transe¨¹nts que trepitjaven el carrer ho feien prove?ts dels seus propis mitjans d¡¯enllumenat. Nom¨¦s en algunes festes assenyalades es carregaven aquests engraellats amb teies de pi que, una cop enceses, permetien certa il¡¤luminaci¨®. Durant molts anys, les ¨²niques llums que resplendien en els carrerons foscos de llavors eren les espelmes que s¡¯encenien en les nombroses capelletes que hi havia sobre els portals de moltes cases.

La primera normativa sobre enllumenat nocturn data del 1599, quan es va decidir distribuir 60 teieres per tota la ciutat. S¡¯hi va destinar pressupost i es va contractar personal, encarregat de vetllar pel seu bon funcionament (d¡¯aquella ¨¨poca s¨®n les que sobreviuen de Santa Maria del Mar i de la pla?a del Rei). Aix¨ª es va mantenir Barcelona a mitja claror, fins que el 24 de desembre de 1752, per celebrar l¡¯aniversari del rei Ferran VI, es van instal¡¤lar els primers fanals d¡¯oli que penjaven suspesos d¡¯una corda, de banda a banda del carrer. Cada dia, els fanalers municipals baixaven, encenien i pujaven el llum a l¡¯hora fixada. No en queda cap, d¡¯aquests fanals, encara que es conserven alguns mecanismes dels usats per hissar-los, com les corrioles de ferro a carrers com Llibreteria o Cardenal Casa?as. A la Barcelona antiga i moderna, Avel¡¤l¨ª Pi i Arimon explica que el 1777 ja hi havia 2.280 d¡¯aquests fanals octogonals de ferro i vidre. Se n¡¯ocupava una plantilla de 60 fanalers, prove?ts amb una escala, un setrill i una llanterna, que feien la ronda tan bon punt es feia fosc.

El 1826, Josep Roure, catedr¨¤tic de l¡¯Escola de Qu¨ªmica de Barcelona, va encendre el primer llum de gas que va brillar feblement al nostre pa¨ªs ¡ªa la Llotja¡ª, on es conserva un d¡¯aquells fanals pioners acompanyat de la seva placa commemorativa. Per¨° no va ser fins a l¡¯arribada del franc¨¨s Charles Lebon que es va crear la Societat Catalana per a l¡¯Enllumenat per Gas, coneguda posteriorment com la Catalana de Gas. Els dos primers fanals de gas es van encendre el 1842, davant de Santa Maria del Mar i aviat a la Rambla. Amb aquest sistema es va estendre la il¡¤luminaci¨® a f¨¤briques, aparadors i domicilis, i la ciutat nocturna es va fer habitable. Hi havia tres models de llums, marcadament influ?ts pels parisencs. Hi havia els de paret, model Montmartre, molt presents encara a la ciutat, adaptats als leds moderns. Hi havia els de globus, com els que es conserven als carrers de Ferran i Jaume I, o a Gran de Gr¨¤cia. I els de columna, tamb¨¦ reconvertits al sistema el¨¨ctric. Encara que la pe?a m¨¦s coneguda del per¨ªode de gas van ser els que encara es poden veure a la pla?a Reial i al Pla de Palau, davant de l¡¯antiga Duana, obres d¡¯Antoni Gaud¨ª. La seu de la companyia creada per Lebon va ser a la central de la M¨²tua General, un edifici emblem¨¤tic de Francesc de Paula del Villar situat a la intersecci¨® del carrer Balmes amb la Gran Via, al costat de la Universitat.

Els carrers on no arribava el gas es van il¡¤luminar amb fanals de petroli, com recorda un cartell cer¨¤mic al carrer Amarg¨®s, que pel que sembla va ser el primer de disposar-ne. Encara que la resposta definitiva al gas va ser l¡¯electricitat, que es va estrenar amb les proves del franc¨¨s Renaud Germain a la pla?a de Sant Jaume i al carrer Uni¨®. El 1865, l¡¯Ajuntament va optar per seguir amb la meitat de carrers il¡¤luminats amb gas i l¡¯altra meitat mitjan?ant arcs voltaics, alimentats per la f¨¤brica de Tom¨¢s Dalmau i Narc¨ªs Xifr¨¤ de la Rambla. El 1883, la ciutat tenia uns 30 llums d¡¯aquests, i un any m¨¦s tard es va encendre la il¡¤luminaci¨® el¨¨ctrica de la Rambla. Es va posar de moda anar a visitar les del tipus M¨¤xim del passeig Colom o les del Passeig de Gr¨¤cia, de Pere Falqu¨¦s, autor tamb¨¦ dels fanals del passeig Llu¨ªs Companys, de l¡¯Avinguda Gaud¨ª o de la pla?a Cinc d¡¯Oros. La seva obra m¨¦s recordada s¨®n les seves fonts fanal, dissenyades per a l¡¯Exposici¨® de 1888, com la font de Canaletes, un model que es va repetir per la ciutat a mesura que s¡¯anaven incorporant nous barris a Barcelona. R¨¨pliques com la de la Rambla es poden veure al Portal de l¡¯?ngel, les places de Sant Agust¨ª Vell i Sant Miquel de la Barceloneta, a la Gran Via, les places d¡¯Eivissa (Horta), del F¨¨nix (Sants) i de la Trilla (Gr¨¤cia), o al Paral¡¤lel. Malgrat l¡¯¨¨xit de l¡¯electricitat, el 1905 hi havia 711 fanals de petroli, 13.079 de gas i nom¨¦s 228 d¡¯el¨¨ctrics. L¡¯¨²ltim fanal de gas va subsistir fins al 16 de desembre del 1966, al carrer Plantada de Sarri¨¤.

L¡¯empenta definitiva per a la llum el¨¨ctrica va arribar de la m¨¤ de l¡¯Exposici¨® Internacional del 1929. D¡¯aquells anys se¡¯n conserva el model Art D¨¦co, de l¡¯inici de la Rambla, que, segons disseny de Josep Puig i Cadafalch, havia d¡¯il¡¤luminar tota la pla?a Catalunya. Per¨° el projecte no va funcionar i nom¨¦s en queda aquesta pe?a solit¨¤ria. Un altre projecte fallit van ser els sem¨¤fors fanal de la postguerra, com els que queden en els encreuaments del carrer Urgell amb el de Londres i Buenos Aires.

Barcelona ha mantingut diversos vestigis de la hist¨°ria del seu enllumenat, alhora que incorporava models nous, com el tipus Eixample, creat el 1999 per donar uniformitat a aquest barri. L¡¯elegant fanal Lira o el compacte Alguer, les columnes Nicolson o Kanya, l¡¯estilitzat Venus o l¡¯avantguardista Lamparaalta. Tots s¨®n descendents d¡¯aquestes baluernes pesants de ferro forjat, que resisteixen impert¨¨rrits, com papereres col¡¤locades a massa altura, a banda i banda de Santa Maria del Mar.