Vidal contra Mas

Si Santi Vidal ¨Cpuc anomenar-lo Santi?¨C sentia que el proc¨¦s seguia el seu curs i ell estava perdent protagonisme en els ¨²ltims mesos, ja podem assegurar que ha estat ¨¤mpliament compensat i consolat. A un preu una mica alt, aix¨° ¨¦s cert. Si una cosa ha quedat clara en la sessi¨® de control del Parlament ¨¦s que l¡¯exjutge i exsenador ja ¨¦s per als seus correligionaris l¡¯ex-fitxatge estrella i l¡¯excol¡¤lega. Ha descendit a tota pastilla d¡¯amic a conegut, de conegut a saludat, i d¡¯aqu¨ª a sitehevistonomeacuerdo. Oriol Junqueras li ha fet, aix¨° s¨ª, un paneg¨ªric p¨°stum ¨Cpol¨ªticament p¨°stum, em refereixo¨C, per¨° a Carles Puigdemont li ha faltat poc per dir all¨° d¡¯¡°aquest senyor de qui vost¨¨ em parla¡±.

Vidal, i no per casualitat, ¨¦s nom que agrada molt de pronunciar a l¡¯oposici¨® ¨Cd¡¯un sol cop, dues preguntes de Ciutadans, dues del PP, tres del PSC¨C i poc a Junts pel S¨ª. Aquests, en canvi, prefereixen citar Mas-Ortega-Rigau. L¡¯expresident i les exconselleres han tingut un bloc del debat per a ells sols, gr¨¤cies a una esquivada d¡¯¨²ltima hora de Puigdemont (ha estat en aquest moment quan el 3/24 ha desconnectat moment¨¤niament del judici per connectar amb el Parlament¡­ perqu¨¨ s¡¯estava parlant del judici).

Ha arribat el president i ha manat parlar, perqu¨¨ la seva intervenci¨® ha obert torn perqu¨¨ la resta de grups li salt¨¦s a la jugular a compte de si el 9-N es va desobeir el Tribunal Constitucional o no es va desobeir, o dep¨¨n d¡¯on es digui. Ha quedat clar que hi ha grups parlamentaris als quals els va m¨¦s la marxa de la desobedi¨¨ncia que a uns altres. I que el Govern no est¨¤ entre aquests. Home, amb dir-los que el diputat de la CUP Carles Riera no ha aconseguit arrencar-los ni una insinuaci¨® de desobedi¨¨ncia en l¡¯assumpte dels refugiats, en el qual tant s¡¯ha denunciat la totxesa i la inoper¨¤ncia del Govern de Mariano Rajoy¡­

La intervenci¨® de Puigdemont en defensa del seu antecessor i les seves companyes ha estat, per descomptat, de to solemne, un discurs d¡¯aquests que un acostuma a adornar amb una cita hist¨°rica de refer¨¨ncia. El president de la Generalitat ha citat Gemma Nierga: ¡°Nosaltres volem dialogar, i podem¡±. B¨¦, l¡¯¨²ltima que li recordo havia estat de Gerard Piqu¨¦ (¡°Gr¨¤cies, Tribunal Constitucional, amb tu va comen?ar tot¡±)¡­ aqu¨ª jo detecto una evoluci¨®.

?s curi¨®s com tan sovint en aquests debats no importa tant afirmar o negar les acusacions del rival sin¨® contraatacar amb unes altres. ?s a dir, es rebat la cr¨ªtica amb certa pressa, i com si aix¨° serv¨ªs de mem¨°ria es pugen immediatament una o dues octaves per llan?ar amb contund¨¨ncia un ¡°doncs mira que tu!¡±. I aqu¨ª cadasc¨² que es quedi amb la part que m¨¦s s¡¯acomodi a la seva idiosincr¨¤sia.

A m¨¦s, la sessi¨® de control al Govern d¡¯aquest dimecres ha estat un festival per als historiadors, perqu¨¨ han sortit a relluir el cas Palau, el Yak 42, Jos¨¦ Montilla quan era president de la Generalitat, Fidel Castro i all¨° de ¡°la hist¨°ria m¡¯absoldr¨¤¡±, el GAL ¨Camb el seu X corresponent¨C, el pacte d¡¯Artur Mas amb Alicia S¨¢nchez-Camacho del 2011, la Fundaci¨® Francisco Franco (ui, perd¨®, aquesta no ¨¦s passat, sin¨® ?Presente!)¡­ nom¨¦s ha faltat l¡¯atemptat de Carrero Blanco. Potser la propera sessi¨®.

Manel Lucas ¨¦s periodista.