Una vall perduda a l¡¯Alt Pirineu

A Llavors¨ª una carretera tira cap a la Vall d¡¯Aran, pel port de la Bonaigua, i una altra, passat el pont sobre el Noguera Pallaresa, cap a Tavascan, per la vall de Card¨®s, al nord del Pallars Sobir¨¤. Som a l¡¯Alt Pirineu i la carretera, en bones condicions, s'enfila entre muntanyes, a m¨¦s de mil metres d'altura. Passat Ribera i Ainet, un trencant porta a Arr¨®s, a Esterri i a Ginestarre. Aquests tres nuclis urbans i el de Benante, a l'altra banda de la carretera, apleguen 69 habitants segons el padr¨® d¡¯aquest desembre. ¡°I ara...! En som molts menys!¡±, diu la Maria, ve?na d¡¯Esterri de Card¨®s, que, per¨°, passa bona part de l¡¯any a Barcelona. I la dona fa comptes: ¡°Mira, a Esterri, que hi passin tot l¡¯any, hi ha els Borrut, el de casa Marc, els de casa Janet, que tenen un nen petit¡­ Jo crec que en s¨®n set o vuit¡±. L'alcalde, Joel Orteu, fa el seu recompte i dona la xifra definitiva: 15 persones.

A Esterri hi ha una vintena de cases, totes de pedra coronades amb teulades de pissarra; a Ginestarre, com a molt, vuit. A Arr¨®s, al peu de la vall, ja n'hi ha m¨¦s. Cada poble, aix¨° s¨ª, t¨¦ una esgl¨¦sia que ¨¦s una joia del rom¨¤nic. El frontal de l¡¯altar de la petita esgl¨¦sia de Santa Maria de Ginestarre ha passat pel Metropolitan Museum of Art de NovaYork i ara, igual que el retaule i algunes pintures murals de l¡¯esgl¨¦sia de Sant Pau i Sant Pere d'Esterri, es troba al MNAC.

El poble viu de la ramaderia i del bosc. A casa Janet, on viuen la Montserrat, el seu marit i la seva filla, la J¨¨ssica, que t¨¦ un nen de quatre anys, tenen cavalls, cabres i ovelles, gallines i conills. "Per¨° aix¨° no dona", explica la Montserrat, de 53 anys. "El jovent marxa, qu¨¨ ha de fer? No troben feina. Jo tinc una filla que viu i treballa a Tremp, l'altra viu aqu¨ª per¨° cada dia puja i baixa a Tremp [a m¨¦s d'una hora de cam¨ª] perqu¨¨ hi treballa i hi estudia". ?s la J¨¨ssica, que amb 29 anys es prepara per ser auxiliar d'infermeria i treballa de caixera en un supermercat. "Es fa dif¨ªcil viure aqu¨ª dalt, perqu¨¨ el poble s'est¨¤ quedant buit, el nen est¨¤ sol...", diu la noia.

Hi ha ajudes per a la ramaderia, per¨° els ve?ns asseguren que s¨®n poques i costa accedir-hi: "Rebem ajudes pel bestiar, per¨° et descuides i t'equivoques en alguna cosa i ho pots perdre tot", es queixa la Montserrat, que considera que els haurien de pagar fins i tot per tenir neta la muntanya i el poble. "D'aqu¨ª a quatre dies ja no en quedaran, de pagesos, i llavors no hi haur¨¤ ning¨² que netegi res...". Les ajudes se'ls fan necess¨¤ries, encara m¨¦s quan, amb nevades com les que estan patint des de despr¨¦s de Nadal, han de tancar el bestiar, amb importants p¨¨rdues econ¨°miques.

Despoblaci¨®

Esterri ¨¦s un exemple de la despoblaci¨® rural de Catalunya. Joel Orteu considera que no ¨¦s un problema d'envelliment: "Aqu¨ª pr¨¤cticament no hi ha gent gran", explica. La manca de serveis en s¨®n la principal conseq¨¹¨¨ncia. "Si ens posem malalts hem d'anar, com a m¨ªnim, a Llavors¨ª [a 20 quil¨°metres, 355 habitants]", diu la Montserrat, de casa Janet. "All¨¤ hi ha un CAP amb un metge de gu¨¤rdia i una infermera, per¨° si la urg¨¨ncia ¨¦s m¨ªnimament greu toca anar a Sort [a uns 30 quil¨°metres], o a l'hospital de Tremp". La mobilitat ¨¦s un altre dels problemes per a la gent gran. No hi ha comer?os, aix¨ª que cal anar a comprar als pobles que tenen una certa infraestructura, ja sigui a Ribera o m¨¦s avall, a Llavors¨ª. Els preus, per¨°, no poden competir amb els de les grans superf¨ªcies de nuclis m¨¦s grans. "Jo vaig una vegada cada mes o mes i mig a fer la compra a la Seu d'Urgell [un parell d'hores per carretera] i carrego per a tot el mes", diu la Montserrat.

"El problema de la despoblaci¨® ¨¦s l'habitatge", sost¨¦ Orteu. "Cal que vingui gent a viure i no ho poden fer en cases de 40 metres quadrats, aix¨° ja ho tenen a Sort o a qualsevol ciutat. I si ve gent es genera feina, ¨¦s el peix que es mossega la cua". El Consell Comarcal del Pallars Sobir¨¤ treballa en un projecte per analitzar aquesta situaci¨® a la vall de Card¨®s. "Les feines que tenim aqu¨ª dalt s¨®n de temporada, a un c¨¤mping de Ribera, per exemple, per¨° un no pot viure la resta de l'any amb la feina que fa a l'estiu". Per temporada s'ent¨¦n, gaireb¨¦, nom¨¦s el mes d'agost. Esterri de Card¨®s queda lluny de les pistes d'esqu¨ª i no t¨¦ infraestructures ni serveis adients per atreure aquest tipus de turisme.

Per tots aquests problemes, la poca gent que arriba al poble ¨¦s relativament jove. Hi ha uns apartament a l'Ajuntament destinats a acollir gent de fora. Una parella de Barcelona est¨¤ treballant a Esterri a trav¨¦s de la filial d'una ONG su?ssa que treballa els boscos de l'Alt Pirineu, des de la Cerdanya fins a la Vall d'Aran. "?s una feina de conscienciaci¨® per netejar la muntanya, protegir-la, fent que els rius baixin millor i m¨¦s nets, obrint camins, construint tallafocs...", explica l'alcalde. Una altra assignatura pendent ¨¦s reactivar l'agricultura.

Turisme rural

La manca de gent que tant preocupa i fa patir els pocs aut¨°ctons que viuen tot l'any a Esterri ¨¦s un dels motius que atrau visitants al municipi. L'?lex Toral ¨¦s un empresari que viu a Barcelona i ha anat a Ginestarre un parell de vegades, amb la fam¨ªlia, en busca de desconnexi¨®, tranquil¡¤litat i pau. "No hi ha res", diu. "I ¨¦s per aix¨°, que hi hem anat, per fugir uns dies de la ciutat". El matrimoni, amb dos fills petits, es va allotjar en un apartament en un mas del poble. "Poder anar al bosc i collir bolets, agafar ous de les gallines de la casa i fer-nos nosaltres el sopar va ser un luxe", recorda Toral. Com tamb¨¦ ho va ser tenir la clau de l'esgl¨¦sia (mil¡¤len¨¤ria) i entrar-hi per veure-la.

Aquest turisme rural ¨¦s un complement a les minses rendes ramaderes, per¨° no acaba de consolidar-se perqu¨¨ el poble no est¨¤ adaptat del tot (tornem al peix que es mossega la cua). A Ginestarre hi ha aquesta casa, a Esterri n'hi ha dues m¨¦s i tamb¨¦ cal Borrut, una mena d'hostal, amb piscina, on fan cap excursionistes i amants de la natura, i a Arr¨®s, m¨¦s a prop del trencant de la carretera que porta a Tavascan, hi ha m¨¦s allotjaments.

La nevada mant¨¦ els excursionistes a les ciutats i el bestiar als estables. Els ve?ns treballen al bosc o pugen i baixen cada dia per anar a la feina i els vuit nens dels tres pobles agafen l¡¯autocar que els porta a l¡¯escola, a Ribera, a Sort... A partir de la Setmana Santa els visitants comen?aran a gaudir de l¡¯alta muntanya i a l¡¯agost, com cada any, la poblaci¨® s¡¯haur¨¤ multiplicat i hi haur¨¤ feina per a tothom.