S¨®n legals les associacions de c¨¤nnabis?

Fa anys que es debat la legalitzaci¨® del consum de c¨¤nnabis a Espanya. Catalunya i el Pa¨ªs Basc s¨®n dues de les comunitats que han tingut m¨¦s pes tradicionalment en la batalla per a la legalitzaci¨®. El parlament catal¨¤ tramitar¨¤ una Iniciativa Legislativa Popular per regular-ne els clubs, el cultiu i la distribuci¨®. El parlament balear tamb¨¦ estudia regular-ne el consum responsable. Navarra va aprovar una llei que en legalitzava el consum en els clubs, per¨° est¨¤ suspesa pel Tribunal Constitucional.

Qu¨¨ ¨¦s una associaci¨® de c¨¤nnabis?

?s una entitat sense ¨¤nim de lucre, on es consumeix marihuana, de manera compartida, amb finalitats terap¨¨utiques o l¨²diques entre els socis, que paguen una quota mensual. Per estar constitu?da legalment, cal que estigui inscrita en el registre auton¨°mic d¡¯associacions. Despr¨¦s cada municipi estableix unes normes b¨¤siques que han de complir, com la dist¨¤ncia m¨ªnima de centres educatius o sortides adequades de fums, la insonoritzaci¨® o els horaris.

Quan neixen les primeres associacions de c¨¤nnabis?

Catalunya va ser una de les comunitats pioneres. El primer club de c¨¤nnabis que va demanar d¡¯inscriure¡¯s com a associaci¨® on es cultiva i es distribueix marihuana va ser el 2010 l¡¯Associaci¨® Barcelonina de C¨¤nnabis d¡¯Autoconsum (ABCDA), ara desmantellada. Despr¨¦s de l¡¯oposici¨® inicial d¡¯Interior, la Fiscalia va donar llum verda per constituir aquesta associaci¨®. Nom¨¦s a Catalunya hi ha 559 associacions inscrites (98 pendents d¡¯aprovaci¨®).

S¨®n legals les associacions de c¨¤nnabis?

Les associacions tenen empara legal, per¨° el cultiu i el tr¨¤fic de la marihuana que es consumeix a l¡¯interior viuen en una alegalitat que es podria equiparar a l¡¯exercici de la prostituci¨®. Les persones nom¨¦s poden consumir c¨¤nnabis a l¡¯interior de l¡¯associaci¨® i necessiten un carnet de soci, que nom¨¦s obtenen si s¨®n recomanats per un soci anterior. El Tribunal Suprem ha avalat les petites associacions, per¨° ha posat l¨ªmit a aquells grans clubs, amb centenars d¡¯associats, ja que considera que es pot tractar de tr¨¤fic de drogues.

Poden conrear marihuana els membres de les associacions?

Les associacions tenen una junta directiva, amb un tresorer i un president, per¨° no poden cultivar marihuana. Els clubs es basen en la cultura de l¡¯autoconsum: cada soci t¨¦ les seves plantes. Tampoc poden obtenir beneficis de les associacions. Tots els diners que genera l¡¯associaci¨® han de revertir en el club. Moltes de les associacions de c¨¤nnabis constitu?des legalment i que compleixen el codi de bones pr¨¤ctiques fins i tot paguen impostos a Hisenda.

Per qu¨¨ la policia actua contra les associacions de c¨¤nnabis?

En les ¨²ltimes operacions policials, els investigadors han actuat contra algunes associacions que consideren que no compleixen els codis de bones pr¨¤ctiques. Els acusen de traficar amb drogues, sota l¡¯empara d¡¯una associaci¨® constitu?da formalment, per¨° que en realitat busca cobertura per traficar i lucrar-se.

Amb quins problemes es troben les associacions de c¨¤nnabis?

Les federacions d¡¯associacions de c¨¤nnabis demanen que una llei reguli la situaci¨® actual, en la qual els clubs es veuen desemparats, sense una normativa clara que els garanteixi que no tindran problemes amb la llei. En algunes zones, com el centre de Barcelona, neixen clubs que busquen guanyar els m¨¤xims diners possibles en el m¨ªnim temps possible. Alguns amb llic¨¨ncia, d¡¯altres sense, capten turistes pels carrers i viuen d¡¯aix¨°, fins que la policia acabi clausurant-los. Fins i tot ha nascut un negoci de compravenda de llic¨¨ncies a Barcelona, enfocat a inversors estrangers. La policia tamb¨¦ ha detectat que el crim organitzat s¡¯ha fixat en la marihuana i aix¨° ha degenerat en un augment de la viol¨¨ncia relacionada amb el cultiu d¡¯aquesta planta.