Dia 1: Un gest d¡¯afecte abans de confessar

El judici per l'espoli del Palau de la M¨²sica i pel finan?ament il¡¤legal de Converg¨¨ncia ha comen?at aquest dimecres a la Ciutat de la Just¨ªcia de Barcelona, vuit anys despr¨¦s que esclat¨¦s l'esc¨¤ndol, amb el saquejador conf¨¦s F¨¨lix Millet, i la seva m¨¤ dreta, Jordi Montull, buscant un pacte amb el fiscal. Est¨¤ previst que el judici, que tindr¨¤ 55 sessions, s'allargui quatre mesos.

Potser per primera vegada en la seva vida, Jordi Montull li ha robat protagonisme a F¨¨lix Millet. El discret n¨²mero dos del Palau, eterna ombra del totpoder¨®s Millet, ha acaparat l'atenci¨® per la seva proclamada condici¨® de pentito, que amena?a amb desestabilitzar encara m¨¦s Converg¨¨ncia. Aprofitant que un n¨²vol de c¨¤meres queia sobre Montull, l'extresorer del partit, Daniel Os¨¢car, ha entrat als jutjats amb un exemplar de La Vanguardia sota el bra?: ¡°Montull negocia confessar comissions del Palau a CDC¡±, resa, inequ¨ªvoca, la portada.

Montull i Os¨¢car, p¨¨l blanc i aspecte cansat, s'han trobat al vest¨ªbul?di¨¤fan de la Ciutat de la Just¨ªcia. Montull, el penedit, l'home disposat a arrossegar pel fang un partit perqu¨¨ la seva filla tingui un futur lluny de la pres¨®, se li ha apropat tranquil per¨° amb semblant seri¨®s. L'ha agafat pel bra?. I li ha parlat uns segons, lluny d'o?des estranyes. M¨¦s tard, en un descans del judici, l'extresorer explica que Montull s'ha limitat a donar-li ¨¤nims. ¡°M'ha agafat aix¨ª fort del bra?, m'ha fet una encaixada d'afecte¡±.

Cap advertiment del que va a dir. Cap disculpa davant una confessi¨® que pot redundar en la condemna de l'extresorer. I Os¨¢car, no obstant aix¨°, no sembla molest. No interpreta aquesta ¡°encaixada d'afecte¡± com el pet¨® de Judes. ¡°B¨¦¡± -afegeix lac¨°nic, gaireb¨¦ resignat- ¡°ell m¨¦s o menys ja havia deixat anar que alguna cosa diria¡±. Si per ventura enveja una mica el bon aspecte que, malgrat els anys, mostra Montull. ¡°TPrenc tretze pastilles al dia. Estic ja amb ganes d'acabar aix¨°¡±, diu Os¨¢car.

"L'artrosi no em deixa viure", es queixa Montull, que no obstant aix¨° gaudeix d'una aparent bona salut si es compara amb Millet, que ha aparegut en una cadira de rodes empesa pel seu assistent personal, un jove discret i callat que l'acompanya sempre. Millet ha arribat amb un retard de tres minuts lluint el que ja gaireb¨¦ ¨¦s el seu uniforme oficial: una vella jaqueta de quadres, de tons marrons, com la que ja va lluir al judici per l'hotel del Palau. En el primer dia d'aquella vista, per cert, va caure i es va trencar el f¨¨mur, una lesi¨® que l'obliga a anar sovint en cadira de rodes.

El paquet de tabac a la butxaca de la jaqueta -segueix fumant molt- completa l'estampa d'un personatge que aquest dimecres ha optat per romandre en complet silenci, la major part del temps amb les mans entrella?ades. Abans de la vista, ell i Montull s'han assegut darrere d'un paravent i han xerrat. Nom¨¦s una estona. Millet ha d'anar al bany (ho far¨¤ sovint durant la vista) i Montull prefereix quedar-se amb la seva filla. Gemma, administradora financera del Palau, est¨¤ molt nerviosa i emocionada, a punt de plorar. Abans d'entrar a la sala, rep un missatge al m¨°bil: ¡°Segueixes forta¡±.