Josep Rull: ¡°Donar les culpes a Madrid ¨¦s molt poc edificant i poc pr¨¤ctic¡±
El conseller de Territori i Sostenibilitat defensa que pressiona el Govern central per¨° tamb¨¦ li proposa alternatives
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull (Terrassa, 1968), va prometre en assumir la seva cartera que seria un ¡°empipador¡± pel Ministeri de Foment. Defensa que la pressi¨® que est¨¤ exercint, fins i tot portar als tribunals Adif, est¨¤ donant els seus fruits en for?ar el Govern central a realitzar inversions pendents.
Pregunta. S'han trencat les bones relacions amb Madrid de les quals feia gala l'ex-conseller Santi Vila?
Resposta. Tinc bona relaci¨® amb el ministre [??igo de la Serna]. Una altra cosa ¨¦s que discrepi amb els compliments. Sempre li dic que amb bona voluntat no n'hi ha prou, es necessita concreci¨®. I no n'hi ha. La bona voluntat que tamb¨¦ tenia Santi Vila es va traduir en qu¨¨ nom¨¦s es va executar el 8% del pla per Rodalies.
P. Va dir que seria un empipador, per¨° despr¨¦s va pactar allargar els horaris en algunes l¨ªnies de Rodalies. Com s'ent¨¦n?
R. Ho vam fer a canvi d'inversions i emparant-nos en un acord amb els municipis. Entre altres coses, hem aconseguit alguna cosa hist¨°rica: que l'Euromed pari a l'Aldea i redueixi en 40 minuts el trajecte. Amb aquests ajustos aconseguim reduir el temps real que els usuaris passen dins del tren i inversions, com 15 milions per a la R15. I hem fet molta pressi¨®, fins a l'extrem de portar Adif al contenci¨®s administratiu.
P. Demanen el trasp¨¤s de la infraestructura de Rodalies, per qu¨¨ hem de creure que la Generalitat ho faria millor?
R. Perqu¨¨ Ferrocarrils de la Generalitat acredita que quan hem tingut el control de la infraestructura hem estat capa?os de donar un servei amb uns est¨¤ndards de qualitat superiors. Vull ser honest: el problema no ¨¦s Renfe, sin¨® la infraestructura. Els grans damnificats d'Adif s¨®n els ciutadans i la Generalitat, per¨° tamb¨¦ Renfe, que ha d'operar amb una infraestructura amb una precarietat molt elevada per no fer les inversions.
P. Sempre recorren al Corredor Mediterrani per criticar l'Estat. ?s el comod¨ª de tot conseller?
Renfe ¨¦s un dels grans damnificats de la falta d'inversions d'Adif
R. Mirem els terminis que ha anat posant cada ministre i el seu compliment. Nosaltres no ens quedem amb el lament i la queixa, perqu¨¨ aix¨° ¨¦s molt poc productiu i no resol els problemes de la gent. Donar les culpes a Madrid ¨¦s molt poc edificant i molt poc pr¨¤ctic. Hem plantejat la figura del coordinador del Corredor. I hem avan?at: el ministre l'ha nomenat, encara que sense dir qu¨¨ ha de fer. Amb la Generalitat valenciana li hem detallat per carta qu¨¨ ha de fer. En el cas del Corredor, s'ha creat la taula estrat¨¨gica, que ha acordat una agenda per unanimitat. El dia 10 d'abril anirem a Madrid a presentar junts aquesta proposta. El ministre m'ha dit que acudir¨¤ a la reuni¨®.
P. De centralisme, tamb¨¦ en parlen els usuaris de la N-340, C-14, C-58. I la conselleria t¨¦ marge de maniobra¡
Si la sent¨¨ncia del Suprem ¨¦s desfavorable, la Generalitat vol recuperar la naturalesa p¨²blica d'ATLL
R. S¨ª. A la C-14 invertirem 40 milions i, quant a la C-58, la setmana que ve farem una licitaci¨® de les obres del primer tram d'ampliaci¨® de la capacitat de la via. En mat¨¨ria de carreteres prioritzem seguretat, congesti¨®, equilibri territorial i activitat econ¨°mica. Amb recursos molt limitats, perqu¨¨ el Pressupost est¨¤ hipotecat per peatges a l'ombra i bonificant peatges.
P. Han aconseguit avan?ar amb BCN World despr¨¦s que la CUP amenac¨¦s amb vetar els Pressupostos.
R. No hi ha cap partida dels Pressupostos que afecti el projecte. S¨®n debats diferents i la discrep¨¤ncia de la CUP no t¨¦ per qu¨¨ tenir cap manifestaci¨® en aquest debat.
P. En breu s'espera la sent¨¨ncia sobre l'adjudicaci¨® d'ATLL. Quins plans t¨¦ l'Executiu si el tribunal tomba el contracte?
Hem d'acreditar que de bona fe hem esgotat totes les vies del dret intern espanyol per fer la consulta
R. Caldr¨¤ veure en quins termes es pronuncia la fallada. Si s'anul¡¤la el concurs, la voluntat del Govern ¨¦s no fer un altre concurs sin¨® recuperar la naturalesa p¨²blica d'ATLL.
P. L'aeroport est¨¤ m¨¦s ben connectat, per¨° li preocupa que sigui un hub per a les low-cost?
R. Volem que sigui una base per als vols intercontinentals. Per¨° El Prat no pot ser un aeroport que es nodreixi principalment del baix cost. Insistim en la necessitat d'una gesti¨® individualitzada. ?s l'aeroport d'AENA que dona m¨¦s benefici: 300 milions enfront dels 30 milions de Barajas. Aix¨° hauria de poder donar-nos marge de maniobra per prioritzar quines companyies volem i retornar a Reus i a Girona part dels vols que van perdre quan el low-cost se'n va anar Barcelona.
¡°Els membres del Govern estem disposats a arriscar¡±
P. El PDeCAT busca candidat per a les eleccions. Vost¨¨ es descarta com a candidat?
R. La prioritat ¨¦s fer el refer¨¨ndum i la celebraci¨® canviar¨¤ la perspectiva sobre les coses. Quan es parla de buscar candidat sembla que es fa pensant en unes eleccions auton¨°miques i nosaltres volem eleccions constituents. Ara no hem de distreure'ns i hem de centrar tots els nostres objectius en qu¨¨ el refer¨¨ndum es faci i surti b¨¦. El PDeCAT t¨¦ molta gent, molta capacitat i molta predisposici¨®, per¨° ara el focus est¨¤ posat en el refer¨¨ndum.
P. Seria partidari de repetir la coalici¨® amb ERC?
R. No hem d'avan?ar esdeveniments. Els membres del Govern estem disposats a arriscar molt, no gesticularem per simular que volem fer un refer¨¨ndum perqu¨¨ ens els prohibeixin, sin¨® que el volem celebrar. En un escenari d'eleccions es donar¨¤ la participaci¨® de diferents partits i cadascun haur¨¤ de fer la seva proposta. Junts pel S¨ª ¨¦s una eina excepcional per completar el full de ruta, per¨° quan estigui culminada entrarem en un escenari de pa¨ªs normal amb ofertes ideol¨°gicament diferents.
P. I qu¨¨ opina del ritme amb el qual avan?a el full de ruta?
R. El president Puigdemont ho va formular de manera molt clara: o refer¨¨ndum o refer¨¨ndum. La primera part del refer¨¨ndum no est¨¤ amortitzada. Quan Rajoy ens diu que ni vol ni pot, la veritat ¨¦s que, poder, s¨ª que podria. ?s possible fer un refer¨¨ndum a Espanya, que ning¨² ens enganyi. El marc jur¨ªdic-pol¨ªtic espanyol fa possible posar les urnes si hi ha voluntat. I aix¨° no ho diu nom¨¦s Junts Pel S¨ª. El difunt constitucionalista Francisco Rubio Llorente va defensar el 2012 una tesi molt similar a la que proposa el Tribunal Suprem del Canad¨¤: primer de tot, posem les urnes per saber qu¨¨ vol aquesta gent.
P. Per tant ¨¦s partidari de seguir buscant l'acord?
R. Hem d'insistir-hi, i tamb¨¦ davant de la comunitat internacional. Hem de ser capa?os d'acreditar que de bona fe hem esgotat totes les vies del dret intern espanyol per fer la consulta. Nom¨¦s aix¨ª tindrem legitimitat.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
