Trumpisme

La llengua t¨¦ moltes maneres d¡¯incorporar paraules, ¨¦s una cosa que passa constantment, un diccionari no ¨¦s sin¨® una foto fixa del vocabulari d¡¯una llengua, per¨° el cabal d¡¯aquest vocabulari ¨¦s molt m¨¦s gran. Hi ha paraules ¡ª¨¦s el procediment m¨¦s habitual¡ª que ens entren des d¡¯altres lleng¨¹es, com ara dron o hijab (de l¡¯angl¨¨s i l¡¯¨¤rab), i n¡¯hi ha que s¨®n molt recents per¨° tenen formacions ben cl¨¤ssiques, com ara transf¨°bia (a partir d¡¯un prefix llat¨ª i un sufix grec). Tamb¨¦ n¡¯hi ha que opten per mecanismes de formaci¨® de mots m¨¦s exc¨¨ntrics, com pot ser pime (a partir de la sigla de petita i mitjana empresa) o b¨¦ vamba (de la marca comercial Wamba). S¨®n per¨° mots que queden eclipsats pel proc¨¦s estrella de l¡¯etimologia: la formaci¨® d¡¯una paraula a partir d¡¯un nom propi d¡¯alg¨² que passa a la hist¨°ria.

?s en aquest cas que parlem d¡¯ep¨°nims. Un ep¨°nim ¨¦s el personatge que dona nom a una paraula de la llengua comuna, tot i que, per extensi¨®, se sol emprar el terme ep¨°nim per referir tamb¨¦ el terme derivat. Aix¨ª, el fil¨°sof Plat¨® ¨¦s l¡¯ep¨°nim de l¡¯adjectiu plat¨°nic, de la mateixa manera que Mois¨¨s designa el bressol petit que s¡¯utilitza en els primers mesos del nounat i no ets dels que fa allitament col¡¤lectiu. Repassar aquesta mena d¡¯etimologies ¨¦s una festa per al fil¨°leg (alguna satisfacci¨® hem de tenir de tant en tant), per exemple amb una nicotina procedent de Jean Nicot, ambaixador franc¨¨s a Lisboa que es va dedicar a introduir el tabac a Europa al segle XVI, o un linxament que deu el seu nom a Charles Lynch, revolucionari nord-americ¨¤ que es dedicava a clavar unes bones pallisses a tothom que fos sospit¨®s de ser probrit¨¤nic. A un altre Charles, en aquest cas el terratinent angl¨¨s Boycott, li van fer el buit a l¡¯illa d¡¯Irlanda al segle XIX fins que va haver de marxar-ne, i aix¨° sense esmentar el pobre Joseph-Ignace Guillotin, inventor de la guillotina que va acabar en dos trossos precisament per la caiguda de la fulla. Sens dubte les paraules amb biografia s¨®n les millors del diccionari.

Tenim ara un ep¨°nim que truca a la porta, el trumpisme. El mecanisme pel qual es formen termes nous a partir del nom d¡¯un pol¨ªtic ¨¦s molt habitual, i en just¨ªcia hem de dir que s¨®n tamb¨¦ ep¨°nims, per¨° tenen poca gr¨¤cia. Parlar del pujolisme per referir-se a l¡¯etapa de Jordi Pujol a la presid¨¨ncia de la Generalitat ¨¦s molt senzill, com ho ¨¦s parlar dels temps de l¡¯aznarisme, o b¨¦ dels errejonistes, o sigui els de Podem que s¨®n de la corda de l¡¯Errej¨®n. Tot aix¨° ¨¦s trivial, nom¨¦s cal aplicar vulgars mecanismes de derivaci¨® de mots. ?s diferent quan l¡¯ep¨°nim condensa tot un nou concepte traslladable a altres entorns en els quals el personatge hi t¨¦ poc a dir, tal com sembla que passa amb Donald Trump, president dels Estats Units nom¨¦s des del 20 de gener. Amb dos mesos n¡¯ha tingut prou.

El trumpisme, doncs, apareix ja com un terme consolidat, amb uns sentits que van m¨¦s enll¨¤ del que ¨¦s l¡¯estricta acci¨® de govern de Trump. Populisme, personalisme, extremisme, postveritat, bocamollisme, tot de conceptes s¡¯hi podrien associar sense que, encara ara, ning¨² s¡¯hagi atrevit a sancionar una definici¨®, i tanmateix el mot ja ¨¦s utilitzat amb freq¨¹¨¨ncia a la premsa i no genera gaires dubtes en el lector. Fa poc titulava El Pa¨ªs una cosa com: ¡°Els ide¨°legs del trumpisme s¡¯imposen a la Casa Blanca¡±, i La Vanguardia anava m¨¦s enll¨¤ i aplicava el neologisme fora del seu ¨¤mbit geogr¨¤fic normal, reflectint el gran salt que tot ep¨°nim amb pretensions voldria fer: ¡°El trumpisme europeu es posa a prova¡±. Tot el que comporta alg¨² com Donald Trump convertit en una ideologia difusa i, possiblement, nom¨¦s expressable a trav¨¦s del seu nom.

El terme t¨¦ pressa per ser adm¨¨s, ja hi ha diccionaris en l¨ªnia que el recullen. En plena era de la postveritat, no deixa de ser una paradoxa que el trumpisme acabi sent, almenys ling¨¹¨ªsticament, tota una certesa.