Totes les lletres ben posades

De petits, els meus fills m¡¯havien preguntat que de qu¨¨ treballava, ¡°papa, de qu¨¨ treballes¡±, i ¨¦s clar, t¡¯has d¡¯empescar alguna explicaci¨® m¨¦s o menys m¨¤gica d¡¯aix¨° que se¡¯n diu la correcci¨® de textos, una feina m¨¦s aviat avorrida, mal pagada, obsessiva i desagra?da (ves, i tot i aix¨° m¡¯agrada). Una mica me¡¯n vaig sortir, ¡°veieu aquest conte? ¡ªllavors agafes un conte¡ª, doncs jo m¡¯ocupo que totes les lletres que hi surten estiguin ben posades, totes al seu lloc¡±. Als ulls de dues criatures que veien les lletres com embulls, la meva feina passava a ser tot un repte inversemblant, una mena d¡¯aventura impossible.

No cal dir que el reconeixement de la feina de correcci¨® dista molt de les bondats que li pots atribuir amb una explicaci¨® per a un p¨²blic incondicional. En general, tal com ens ha explicat Tina Vall¨¨s en l¡¯article ¡°Dues correccions¡±, el desconeixement de la feina del corrector i la seva participaci¨® en el proc¨¦s editorial ¨¦s total, i en bona mesura el lector ni tan sols s¡¯arriba a imaginar el grau d¡¯intervenci¨® que ha calgut fer en els textos fins que s¨®n publicables. Un desconeixement que, d¡¯afegit, est¨¤ avalat per l¡¯omissi¨® dels correctors en els cr¨¨dits dels llibres, amb honroses excepcions.

No ¨¦s aquest, per¨°, un greuge atribu?ble a l¡¯edici¨® en catal¨¤, el podr¨ªem lamentar en qualsevol tradici¨® liter¨¤ria, i de fet en castell¨¤ mateix tampoc els correctors apareixen als cr¨¨dits dels llibres. Ho expliques a qualsevol persona que no sigui del gremi i tothom et dir¨¤ que no ¨¦s just, que hauries de sortir, per¨° al capdavall la teva pres¨¨ncia no fa sin¨® revelar la cuina del proc¨¦s editorial i aboca dubtes sobre la solv¨¨ncia dels autors, davant l¡¯evid¨¨ncia que han de ser corregits. Tots els autors s¨®n corregits i tots els llibres es revisen un m¨ªnim de dues vegades, tret de les editorials que, per estalviar costos i terminis, se salten algun pas, que tamb¨¦ n¡¯hi ha.

A m¨¦s, hi ha un cert pes en la tradici¨® editorial en catal¨¤ de veure el corrector com un aut¨¨ntic torracollons. Posse?dors d¡¯uns coneixements castrats per una dictadura, els correctors de les ¨¨poques heroiques de l¡¯edici¨® en catal¨¤ van fer bandera de la seva intervenci¨®, imposant un model de llengua diccionarial que convertia la gram¨¤tica normativa en un t¨°tem i permetent-se d¡¯esmenar els autors pr¨¤cticament al lliure albir. El corrector esdevenia aix¨ª una figura del morro fort, poc permeable a les innovacions i que traslladava la seva activitat a la vida privada, amb llic¨¨ncia per esmenar el pro?sme quan calgu¨¦s. (Avui dia encara hi ha qui pensa que els correctors no descansem mai, que sempre corregim els altres quan parlen o escriuen, i alguns, fins i tot, se¡¯n disculpen cohibits pel Whatsapp per si fan moltes faltes. Tu llavors hi poses la cara aquella amb dos ulls grossos i avall.)

La inclusi¨® dels correctors als cr¨¨dits dels llibres no ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® de reconeixement?

Hi ha per¨° canvis evidents en la relaci¨® que s¡¯estableix entre el corrector, l¡¯editor i l¡¯autor (o el traductor). La intervenci¨® del corrector ha deixat de ser tir¨¤nica a la recerca de la cooperaci¨®, en un flux d¡¯intercanvi d¡¯informaci¨® entre el corrector i l¡¯autor que, per b¨¦ que est¨¤ mediatitzat per l¡¯editor, permet que la correcci¨® es converteixi en una crossa del proc¨¦s d¡¯escriptura, m¨¦s com un socors per a la millora dels textos que no pas com un tr¨¤mit sancionador tacat de color vermell. Vaja, que valem tant pel que esmenem com pel que suggerim que pot ajudar el text. En aquest sentit, els autors que conceben la seva narrativa tamb¨¦ com la creaci¨® d¡¯un artefacte ling¨¹¨ªstic singular han de poder trobar en el corrector el c¨°mplice necessari per a la seva proposta.

?s aqu¨ª on l¡¯editor ha d¡¯estar al cas. La inclusi¨® dels correctors als cr¨¨dits dels llibres no ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® de reconeixement professional. Si el corrector, poc o molt, participa i avala la proposta ling¨¹¨ªstica de l¡¯autor, la seva visibilitzaci¨® ¨¦s tamb¨¦ un salconduit perqu¨¨ aquesta proposta prengui solidesa.