La funci¨® de boia

Em deia un dia un exeditor de llibre de text, exdirector general amb el tripartit i avui alcalde que la immersi¨® ling¨¹¨ªstica, en realitat, no existeix, perqu¨¨ quan segueixes un curs d¡¯immersi¨® desenvolupes totes i cadascuna de les activitats en aquesta llengua, no tan sols el que s¨®n estrictament les classes, sin¨® tamb¨¦ totes les activitats l¨²diques. I que aqu¨ª la immersi¨® ling¨¹¨ªstica era incompleta en tant que a l¡¯hora del pati no s¡¯ha prescrit mai un determinat comportament ling¨¹¨ªstic entre els alumnes. ?s aix¨ª, doncs, que els nens a classe parlen catal¨¤ per¨° al pati parlen el que volen.

Abunden els laments sobre l¡¯abs¨¨ncia de la llengua catalana en l¡¯esbarjo escolar, una circumst¨¤ncia consolidada a l¡¯¨¤rea metropolitana per¨° del tot estesa tamb¨¦ per altres contrades que no ho diries. La p¨¨rdua del pati per al catal¨¤ ha tingut sobretot un efecte simb¨°lic, en la mesura que era el pati, precisament, el reducte de l¡¯idioma durant les tenebres franquistes, quan la lli?¨® es donava en la llengua de l¡¯imperi per¨° el lleure era estrictament en catal¨¤. Ara que han canviat les tornes sembla que volem i dolem, no acabem d¡¯estar satisfets amb una immersi¨® a mitges, i m¨¦s si tenim en compte que els partidaris del biling¨¹isme no fan campanya, precisament, perqu¨¨ els patis siguin biling¨¹es.

L¡¯actitud general dels docents ha estat de no intervenir en l¡¯intercanvi ling¨¹¨ªstic entre els nens en favor del catal¨¤, una acci¨® que hauria estat vista pels sectors contraris a la immersi¨® com un adoctrinament totalitari, i poc o molt s¡¯accepta que, per molt catalana que sigui l¡¯escola, a l¡¯esbarjo impera el m¨¦s absolut liberalisme ling¨¹¨ªstic, mancats com estan, els nens, de consci¨¨ncia sobre la feblesa socioling¨¹¨ªstica d¡¯un idioma o sobre els greuges hist¨°rics que hi han pesat. Els menors, al pati, reprodueixen ling¨¹¨ªsticament el context social, familiar i medi¨¤tic, i sembla evident que la rellev¨¤ncia que pren el catal¨¤ a les aules no ¨¦s suficient per contrarestar l¡¯espontane?tat dels alumnes a l¡¯hora d¡¯emprar el castell¨¤.

En aquest context, els mestres solen mantenir l¡¯¨²s de la llengua en tant que emissors i conserven, per dir-ho aix¨ª, la seva funci¨® de boia, i l¡¯autoritat que tenen a classe sol ser corresposta a l¡¯hora del pati amb l¡¯¨²s del catal¨¤ per part dels nens en ser interpel¡¤lats. Tot i aix¨°, aquesta situaci¨® no es mant¨¦ en el que ¨¦s possiblement la baula m¨¦s feble de la immersi¨®: els monitoratges dels diversos serveis que ofereix l¡¯escola, i que en el cas de les escoles p¨²bliques s¨®n gestionats per l¡¯AMPA. Parlem dels serveis d¡¯acollida, dels monitors de menjador, d¡¯activitats extraescolars, col¨°nies i casals, un conjunt de serveis que, en temps, depassen de molt l¡¯estricta hora del pati i acaben tenint una incid¨¨ncia molt m¨¦s alta en l¡¯ecosistema ling¨¹¨ªstic de l¡¯escola.

Impera aix¨ª, entre els serveis del lleure escolar, una certa anarquia en l¡¯¨²s de la llengua catalana, deixada a merc¨¨ del monitor de torn, que tant pot reproduir el model que apliquen els mestres i, per tant, mantenir-se com a emissor en catal¨¤ malgrat ser interpel¡¤lat en castell¨¤ ¡ªi indirectament for?ar el canvi de llengua en el nen¡ª, com acomodar-se a l¡¯interlocutor, per molt nen que sigui, i rec¨®rrer al castell¨¤ cada cop que sigui necessari, o fins i tot adre?ar-s¡¯hi sistem¨¤ticament en aquesta llengua sobretot si, segons el fenotip del nen, es pensa que no l¡¯entendr¨¤ en catal¨¤. En molts casos les pr¨¤ctiques ling¨¹¨ªstiques espont¨¤nies dels nens han arrossegat els adults que hi estan en contacte, una pr¨¤ctica humanament comprensible per¨° professionalment negligent si interpretem que les activitats escolars no lectives s¨®n una extensi¨® del projecte educatiu i ling¨¹¨ªstic del centre.

No diu ning¨² que els monitors de lleure hagin de ser prescriptors de llengua, ni dir en quina llengua s¡¯han de relacionar els nens, per¨° hauria de ser exigible l¡¯assumpci¨® d¡¯aquesta funci¨® de boia, de manteniment de la llengua com a emissors al marge de l¡¯intercanvi que es produeixi entre els menors. Altrament, la batalla pel pati estar¨¤ irremissiblement perduda.