Cara a cara amb la immersi¨®

L¡¯historiador Joaquim Coll i el ling¨¹ista Rudolf Ortega van obrir a finals de l¡¯any passat un debat sobre la immersi¨® ling¨¹¨ªstica amb dos articles en aquest diari on el primer (¡°Normalitzar, sense pors, el castell¨¤¡±) replicava les tesis del segon (¡°Qu¨¨ ¨¦s la immersi¨® ling¨¹¨ªstica?"). Quadern ha proposat a tots dos prosseguir el debat encetat per aprofundir en els conceptes que habitualment es fan servir en una confrontaci¨® d¡¯idees que acostuma a estar altament contaminada per posicions ideol¨°giques. Qu¨¨ es discuteix a Catalunya? La immersi¨® o la llengua, les lleng¨¹es, de l¡¯escola? ?Quina ¨¦s la situaci¨® de l¡¯¨²s social del catal¨¤, i si aquesta ha canviat des que es va formular als anys vuitanta la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica a l¡¯escola? Una pol¨ªtica que, de fet, ja no ¨¦s la mateixa.

Coll, sense discutir que el catal¨¤ sigui el centre de gravetat del sistema educatiu, critica que s¡¯exclogui el castell¨¤ i lamenta que el nacionalisme hagi constru?t una narrativa segons la qual la pres¨¨ncia del castell¨¤ a l¡¯escola ¨¦s un atac al catal¨¤. Ortega subratlla que no hi ha una exclusi¨® radical del castell¨¤. Que es facin mat¨¨ries en castell¨¤, defensa, no ¨¦s cap disbarat, per¨° cal que hi hagi consens pol¨ªtic... Per¨° els partits majoritaris no aposten per aix¨°, ni els votants aposten pels partits que ho proposen. Ortega veu en la defensa del biling¨¹isme per part de determinats sectors una voluntat de perpetuar el seu monoling¨¹isme. Coll considera que l¡¯administraci¨® no vol saber l¡¯opini¨® de les fam¨ªlies i per aix¨° no els pregunta ¡ªun tema tab¨²¡ª sobre la llengua a l¡¯escola.

En tot cas, el debat que avui publiquem demostra que es pot parlar de la q¨¹esti¨® sense cap mena de f¨²ria, amb raons.

Qu¨¨ ¨¦s la immersi¨®

Joaquim Coll. Segons els te¨°rics com el canadenc Wallace Lambert, ¨¦s una t¨¨cnica perqu¨¨ els alumnes que tenen A com a llengua materna aprenguin r¨¤pidament la llengua B a fi d¡¯afavorir el biling¨¹isme en societats que volen seguir sent-ho. Cal per¨° diferenciar la immersi¨® additiva, aprendre la llengua B sense abandonar la llengua materna, de la immersi¨® subtractiva, que persegueix que els parlants de la llengua A deixin d¡¯usar-la. I ens hem de preguntar si el model a Catalunya ¨¦s d¡¯immersi¨® additiva o subtractiva. Si t¨¦ finalitats d¡¯aprenentatge o, com molts creiem, sociopol¨ªtiques, i per aix¨° genera controv¨¨rsia. El model actual no ¨¦s el que es va dissenyar als anys vuitanta. El de Marta Mata i Pepe Gonz¨¢lez propugnava la conjunci¨® ling¨¹¨ªstica, del catal¨¤ i el castell¨¤, a l¡¯escola. L¡¯any 83, Jordi Pujol propugnava una doble xarxa escolar d¡¯acord amb la tria ling¨¹¨ªstica de les fam¨ªlies. PSC i PSUC, de forma encertada, argumenten que no ¨¦s una bona opci¨®. No tant perqu¨¨ pogu¨¦s trencar la conviv¨¨ncia, sin¨® perqu¨¨ el model d¡¯escola biling¨¹e era molt m¨¦s avan?at i podia garantir millor que tothom aprengu¨¦s el catal¨¤, la llengua m¨¦s feble. Jo vull que el catal¨¤ segueixi gaudint d¡¯una posici¨® central, per¨° sense menystenir dos elements que figuraven a les lleis de 1983 i 1998: el dret a rebre ensenyament en llengua materna, dret reconegut per la Unesco, i una pres¨¨ncia equilibrada de totes dues lleng¨¹es en els plans d¡¯estudis. Fixem-nos que aquest sistema de conjunci¨® ling¨¹¨ªstica comen?a a abandonar-se a base de fets consumats fins que a la llei d¡¯educaci¨® de 2009 desapareixen totes les garanties per al castell¨¤ i s¡¯introdueix el catal¨¤ com a llengua vehicular preferent, que acaba esdevenint l¡¯¨²nica vehicular. Quan el TC esmena l¡¯Estatut, afirma que el castell¨¤ tamb¨¦ ha de ser llengua vehicular.

Rudolf Ortega. Per encetar un debat cal aclarir conceptes. Hi ha qui diu que la immersi¨® ¨¦s un sistema totalitari que condemna els alumnes al frac¨¤s escolar. I hi ha qui diu que la immersi¨® ¨¦s un sistema democr¨¤tic i que tenim un model de conviv¨¨ncia i cohesi¨® social admirat arreu. I al capdavall no parlem d¡¯altra cosa que de la tria de la llengua de l¡¯escola. A Catalunya s¡¯ha triat per un m¨¨tode democr¨¤tic que la llengua vehicular sigui el catal¨¤. I per un m¨¨tode democr¨¤tic em refereixo a majories parlament¨¤ries elegides per sufragi, i a m¨¦s, ¨¤mplies. Quan s¡¯afirma que s¡¯obliga els nens a estudiar en catal¨¤ hem de tenir una certa prevenci¨®, ja que el que tenim, de fet, ¨¦s l¡¯aplicaci¨® d¡¯una llei aprovada per un parlament. Quan, en general, com a ciutadans gaudim d¡¯un servei p¨²blic, tenim dret a rebre aquell servei, per¨° no tenim dret a dir com ens l¡¯han d¡¯administrar, aix¨° ¨¦s compet¨¨ncia de l¡¯administraci¨®. I mentre la compet¨¨ncia d¡¯educaci¨® depengui del Parlament, la decisi¨® dependr¨¤ de les majories que s¡¯hi estableixin. I ara com ara no sembla que hi hagi majories que permetin canviar la situaci¨® actual per construir consensos que ja existeixen. Hi ha algun partit que ha ent¨¨s que l¡¯escenari ¨¦s aquest i que, en lloc de pretendre canviar l¡¯escenari a Catalunya, intenta que s¡¯implantin models unificats d¡¯escolaritzaci¨® a tot Espanya. ?s leg¨ªtim anar contra el model actual, per¨° no es pot canviar tot el model per satisfer una demanda individual que a hores d¡¯ara ¨¦s minorit¨¤ria.

J. C. El model actual planteja dubtes raonables. No es q¨¹estiona que el catal¨¤ sigui el centre de gravetat del sistema educatiu, aix¨° ho accepta el TC. El que es discuteix ¨¦s que exclogui el castell¨¤. Rep fortes cr¨ªtiques pol¨ªtiques, per¨° el debat s¡¯ha de plantejar primer des de la perspectiva de l¡¯aprenentatge i dels afectes: si ¨¦s l¡¯¨²nic model possible com es diu; si t¨¦ tanta excel¡¤l¨¨ncia com es propaga; si garanteix el ple domini del castell¨¤ com s¡¯insisteix a fer-nos creure; o si no genera sentiments negatius el fet que el castell¨¤ quedi arraconat. Fixem-nos que hi ha una resist¨¨ncia visceral a fer aquest debat ser¨¨ i s¡¯intenta estigmatitzar aquells que q¨¹estionen la immersi¨®, convertida en un t¨°tem, en un artefacte ideol¨°gic. En realitat, la immersi¨® ¨¦s nom¨¦s per als castellanoparlants. Per als catalanoparlants ¨¦s senzillament educaci¨® en llengua materna. Aix¨° planteja interrogants sobre el domini real del castell¨¤ en ¨¤rees m¨¦s catalanoparlants; planteja dubtes raonables si un sistema que nom¨¦s ensenya en una llengua garanteix que els alumnes surtin dominant perfectament tamb¨¦ l¡¯altra. Aix¨° no est¨¤ gens clar. Si aix¨° fos aix¨ª, haur¨ªem descobert un sistema ¨²nic al m¨®n que ens permetria aprendre altres lleng¨¹es estudiant-les nom¨¦s unes poques hores setmanals. Amb l¡¯angl¨¨s no passa. Les famoses proves PISA es fan en catal¨¤. No hi ha avaluacions sobre el nivell de castell¨¤ dels alumnes catalans en comparaci¨® amb la resta d¡¯Espanya. Una cosa ¨¦s l¡¯oralitat i una altra ¨¦s un domini parlat i escrit en tots els registres, des del col¡¤loquial fins al culte. El model d¡¯exclusi¨® del castell¨¤ ¨¦s el millor? Al catal¨¤ li cal?

Coll: ¡°No es q¨¹estiona que el catal¨¤ sigui el centre de gravetat de l¡¯educaci¨®, sin¨® que s¡¯exclogui el castell¨¤¡±

Catalunya biling¨¹e

R. O.Sempre parlem de Catalunya i no ens fixem en Espanya. Si obrim el debat de la llengua a l¡¯escola, per qu¨¨ no mirem qu¨¨ passa a la resta de l¡¯Estat? Si diem que els nens castellanoparlants a Catalunya fan immersi¨®, per qu¨¨ no diem que els nens catalanoparlants a la Franja fan immersi¨® en castell¨¤? Al Bierzo els nens parlen gallec i no diem que all¨¤ es fa immersi¨® escolar en castell¨¤. Si utilitzem aquest llenguatge, per qu¨¨ no ho fem en altres casos? ?s tan sorprenent o indignant que aqu¨ª els nens castellanoparlants estudi?n en catal¨¤? A les escoles no es detecten problemes entre la majoria de fam¨ªlies, i no s¨¦ fins a quin punt aquest problema de qu¨¨ es parla en l¡¯esfera p¨²blica en l¡¯¨¤mbit quotidi¨¤ existeix. Crec que no. Per altra banda, l¡¯¨²s del castell¨¤ a les escoles est¨¤ normalitzat. Parlar d¡¯una exclusi¨® radical del castell¨¤ ¨¦s fals, en funci¨® del lloc i del projecte educatiu de l¡¯escola la pres¨¨ncia del castell¨¤ augmenta. I finalment hi ha el tema de la qualitat del castell¨¤. Avui les enquestes d¡¯usos ling¨¹¨ªstics mostren, en tot cas, m¨¦s defici¨¨ncies en el cas del catal¨¤ que del castell¨¤. Hi ha 1.200.000 persones a Catalunya que no parlen catal¨¤. Si diem que Catalunya ¨¦s biling¨¹e, la mancan?a es troba en el catal¨¤.

J. C. El que q¨¹estiono ¨¦s l¡¯exclusi¨® absurda del castell¨¤. Des del discurs nacionalista es pret¨¦n justificar aix¨° perqu¨¨ la primera llengua dels catalans ¨¦s el castell¨¤, i aix¨° no s¡¯accepta. Per¨° la pol¨ªtica educativa no t¨¦ com a finalitat provocar una substituci¨® ling¨¹¨ªstica. L¡¯objectiu ha de ser l¡¯aprenentatge dels alumnes tot respectant els drets i afectes dels uns i dels altres, tamb¨¦ dels que tenen totes dues lleng¨¹es com a pr¨°pies. L¡¯objectiu ¨¦s la suma, no la resta. Quin mal hi ha que es pugui fer una assignatura troncal en castell¨¤?

L¡¯obligaci¨® del 25%

Ortega: ¡°No sembla que hi hagi majories per canviar la situaci¨® actual ni construir altres consensos¡±

R. O. De mal no n¡¯hi ha cap. Fins no fa gaire l¡¯objectiu dels partidaris del castell¨¤ a l¡¯escola era la doble xarxa. Aqu¨ª sempre hi ha hagut un problema de falta de demanda per fer la doble xarxa, i aquesta poca demanda dificulta que es puguin planificar escoles amb la llengua vehicular en castell¨¤. Perqu¨¨ aix¨° funcion¨¦s s¡¯hauria d¡¯agrupar poblaci¨® molt distanciada territorialment. Aquesta falta de demanda ha fet que la petici¨® hagi mudat cap a la reclamaci¨® d¡¯uns percentatges, consagrada per les sent¨¨ncies del TSJC, que fixa un 25%. I hi ha el problema de com es fixa aquest tant per cent. Per qu¨¨ no un 30% o un 35%?

J. C. Qui propugna la doble xarxa inicialment ¨¦s CiU. Qui proposa la xarxa ¨²nica biling¨¹e ¨¦s l¡¯esquerra. Per¨° el que s¡¯ha acabat imposant ¨¦s el model que defensava ?mnium Cultural als anys seixanta, un model de nacionalisme ling¨¹¨ªstic. Afortunadament, les dades sobre usos recullen que hi ha hagut un aven? espectacular del catal¨¤, la qual cosa demostra que el biling¨¹isme no mata, com sostenen alguns. D¡¯altra banda, que a fora de Catalunya es facin les coses malament no justifica que aqu¨ª no es puguin fer b¨¦. La sent¨¨ncia del TSJC ¨¦s molt prudent davant els reiterats incompliments de la Generalitat perqu¨¨ el castell¨¤ sigui llengua vehicular. I fixa un raonable 25%. El CEO no ha preguntat mai sobre la llengua a l¡¯escola. Segons una enquesta recent de GESOP per a Societat Civil Catalana, nom¨¦s el 8,8% vol ensenyament monoling¨¹e. Les fam¨ªlies que han demanat atenci¨® en castell¨¤, en canvi, s¨ª que pateixen estigmatitzaci¨®. I aix¨° ¨¦s injust.

R. O. El 25% surt dels tribunals, per¨° no hi ha cap referent al m¨®n sobre aquests percentatges. No hi ha autoritat socioling¨¹¨ªstica que pugui fixar un percentatge en funci¨® del lloc, del nen, de la composici¨® de la classe. Fins ara s¡¯ha donat a les fam¨ªlies l¡¯opci¨® de triar la llengua de l¡¯escola i s¡¯han aplicat mitjans per fer atenci¨® personalitzada en castell¨¤ si la fam¨ªlia aix¨ª ho volia. Per¨° si entrem en una din¨¤mica de reivindicaci¨® individual, ens podem trobar amb paradoxes com que en una classe on es fa la mat¨¨ria en castell¨¤ d¡¯acord amb el 25%, una fam¨ªlia reclami atenci¨® personalitzada en catal¨¤. ?s un carrer¨® sense sortida. Hem entrat en una din¨¤mica de judicialitzaci¨® de la mat¨¨ria. Si entrem en una pugna pel dret individual que pretengui modificar el sistema, podem anar a parar a situacions concretes no administrables. Sobre el 25% em sorpr¨¨n que des del nacionalisme s¡¯entengui com un atac, perqu¨¨ no deixa de ser una derrota de qui propugnava la doble xarxa, ¨¦s a dir el 100%. Que es faci una assignatura troncal i uns tallers en castell¨¤ no deixa de ser un succedani. Que es facin mat¨¨ries en castell¨¤ no ¨¦s cap disbarat, per¨° no ¨¦s viable sense el consens pol¨ªtic suficient. Per molt que pretenguem que la decisi¨® ¨¦s t¨¨cnica o pedag¨°gica, la decisi¨® ¨¦s pol¨ªtica, com en tots els serveis p¨²blics. ?Com s¡¯arriba a un nou consens si els partits majoritaris no aposten per aix¨° i els votants no aposten pels partits que diuen el contrari? Si hi ha un malestar generalitzat sobre la mat¨¨ria, per qu¨¨ no es tradueix en un suport majoritari als partits que ho defensen?

Nacionalisme ling¨¹¨ªstic?

Coll: ¡°S¡¯ha constru?t una narrativa segons la qual la pres¨¨ncia del castell¨¤ a l¡¯escola ¨¦s un atac al catal¨¤¡±

J. C. S¡¯ha constru?t una narrativa segons la qual la pres¨¨ncia del castell¨¤ a l¡¯escola ¨¦s un atac al catal¨¤. Per qu¨¨ el TSJC ha arribat a fer la sent¨¨ncia del 25%, que en realitat ¨¦s poca cosa, i tanmateix ¨¦s rebuda amb tanta hostilitat? Perqu¨¨ la pol¨ªtica est¨¤ instal¡¤lada en el nacionalisme ling¨¹¨ªstic. Quan es diu que es vol una escola catalana en llengua i continguts, qu¨¨ s¡¯est¨¤ dient? Qu¨¨ no dir¨ªem si alg¨² propugn¨¦s una escola ¡°espanyola¡± en llengua i continguts? Oi que recordaria el temps de la Falange? ?s important fer un debat pedag¨°gic. La immersi¨® obligat¨°ria ¨¦s un model que no existeix enlloc del m¨®n on hi ha dues lleng¨¹es oficials. En una societat biling¨¹e hi ha el model, innecessari a Catalunya, de doble xarxa escolar, que ¨¦s el que trobem a gaireb¨¦ tot Europa. O, per exemple, el model de Luxemburg. Qu¨¨ fan? Comencen fent immersi¨® en luxemburgu¨¨s, despr¨¦s introdueixen com a llengua vehicular l¡¯alemany i despr¨¦s el franc¨¨s. Per qu¨¨ no podem tenir a Catalunya una escola biling¨¹e o triling¨¹e?

R. O. Dius que ¨¦s evident que el model no funciona, que n¡¯hi ha de millors. No crec que es pugui verificar una oposici¨® significativa al model actual. ?S¡¯ha imposat el nacionalisme ling¨¹¨ªstic com una mena de Matrix que ens impedeix pensar d¡¯una altra manera? ?La gent no ¨¦s prou madura per dir ¡°no vull aix¨° per als meus fills, votar¨¦ una alternativa¡±? No entenc el salt entre l¡¯evid¨¨ncia que aquest model ¨¦s un desastre, segons tu, i la falta de traducci¨® pol¨ªtica per canviar-lo.

J. C. No hi ha conflicte social ling¨¹¨ªstic. ?s veritat. Perqu¨¨ els castellanoparlants no han estat gens exigents en la defensa dels seus drets, mentre que l¡¯administraci¨® ha desat¨¨s les seves obligacions. Tamb¨¦ perqu¨¨ el castell¨¤ s¡¯ha identificat amb la dictadura i el catal¨¤ com a llengua oprimida i d¡¯ascens social. Hi ha d¡¯haver biling¨¹isme sempre i a tot arreu 50-50? No, segurament no cal.

R. O. Aix¨° s¨®n t¨°pics. Hist¨°ricament, el castell¨¤ ha estat la llengua de prestigi a Catalunya. Per a molta gent immigrada el castell¨¤ no era una llengua identificada amb la dictadura, senzillament era la seva llengua.

Ortega: ¡°El biling¨¹isme no ¨¦s tenir els impresos oficials en dues lleng¨¹es. ?s que la gent domini dues lleng¨¹es¡±

J. C. Els immigrants tenien molt clar que els seus fills havien de parlar catal¨¤ perqu¨¨ era un ascensor social. Per¨° diguem-ho tamb¨¦. En l¡¯exig¨¨ncia dels seus drets ling¨¹¨ªstics, aquells que ho han demanat han tingut i tenen moltes traves. S¨®n els casos m¨¦s coneguts medi¨¤ticament de Matar¨® o Balaguer, on fins i tot el S¨ªndic de Greuges ha fet una queixa formal. Fam¨ªlies que han demanat el 25% en castell¨¤ han acabat sent perseguides. Se¡¯ls han muntat escarnis p¨²blics... ?s molt greu. La poca demanda no reflecteix el desig social. ?s que qui ho demana ho ha de fer de manera heroica. Ning¨² no vol que els seus fills siguin assenyalats a l¡¯escola i pateixin. I en termes electorals, la gent vota per molts altres motius, per¨° no em sembla insignificant el suport a partits cr¨ªtics amb la immersi¨®.

R. O. Hem de condemnar qualsevol escarni o actituds semblants. Sobre el prestigi d¡¯una llengua, crec que en la immigraci¨® pesa molt la voluntat de ser del lloc i no tant una voluntat expl¨ªcita d¡¯ascendir. I sobre l¡¯Administraci¨®, dius que no actua en castell¨¤. Que l¡¯administraci¨® actu? en catal¨¤ surt d¡¯una llei de normalitzaci¨® plenament constitucional. La llengua vehicular de l¡¯administraci¨® auton¨°mica i local ¨¦s el catal¨¤, qui vulgui la informaci¨® en castell¨¤ la pot demanar. I a l¡¯hora de parlar dels drets ling¨¹¨ªstics, hem de tenir present que les lleng¨¹es que compten nom¨¦s s¨®n les oficials. ?No podem obrir el focus i que la realitat ling¨¹¨ªstica tingui un reconeixement oficial de deb¨°? Aix¨° no passa a Espanya. No parlo de drets individuals per a totes les lleng¨¹es. Parlo de les lleng¨¹es no oficials amb arrelament hist¨°ric (el gallec al Bierzo, el catal¨¤ a la Franja, l¡¯asturi¨¤ a Ast¨²ries...).

J. C. A Espanya li falta una assumpci¨® plena del pluriling¨¹isme. La torna ¨¦s recon¨¨ixer de veritat la realitat biling¨¹e de la societat catalana i ser-ne conseq¨¹ents a l¡¯escola i l¡¯administraci¨®. Aquesta ¨¦s una q¨¹esti¨® que s¡¯ha de resoldre des de Catalunya. Qualsevol intent de fer-ho des de fora (em refereixo a la llei Wert) ¨¦s una estrat¨¨gia equivocada.

Alternatives?

R. O. No em sento capacitat per dir com hauria de ser un model diferent. Crec en la reivindicaci¨® de la gent que vol mat¨¨ries en castell¨¤, tenen dret a demanar-ho, per¨° crec que la demanda escassa ¨¦s real i no ¨¦s fruit d¡¯un nacionalisme ling¨¹¨ªstic que anul¡¤la la voluntat de la gent. I a partir d¡¯aqu¨ª tinc moltes dificultats per determinar un model alternatiu. Principalment les fam¨ªlies trien l¡¯escola pel model pedag¨°gic, per la proximitat, per si l¡¯escola ¨¦s p¨²blica o concertada, i no pas per criteris ling¨¹¨ªstics. Construir un sistema per agrupar i satisfer aquesta demanda ¨¦s complicat perqu¨¨ ¨¦s una demanda petita.

J. C. Ben al contrari, crec que ¨¦s f¨¤cil. Primer preguntar a les fam¨ªlies, cosa que la Generalitat sempre s¡¯ha negat a fer. ?s una pregunta tab¨² perqu¨¨ desmuntaria el discurs del consens social en favor de la immersi¨®. Necessitem m¨¦s castell¨¤ a Olot que a Badalona, ¨¦s evident. Per¨° l¡¯Administraci¨® no vol saber la resposta. I segon, tornar al model de conjunci¨® ling¨¹¨ªstica que ten¨ªem al comen?ament. No solament pels drets dels castellanoparlants, tamb¨¦ pel dret dels alumnes catalanoparlants a aprendre b¨¦ l¡¯altra llengua. Hi ha joves que tenen un domini vacil¡¤lant del castell¨¤.

R. O. I no et preocupa el domini vacil¡¤lant del catal¨¤ en altres alumnes?

J. C. Em preocupa tant una cosa com l¡¯altra. Vull creure que aquest ¡°meravell¨®s¡± model garanteix el domini del catal¨¤ als alumnes que no el tenen com a llengua materna, perqu¨¨ si resulta que tampoc ¨¦s aix¨ª... llavors ¨¦s un desastre absolut. La q¨¹esti¨® ¨¦s que darrere la immersi¨® obligat¨°ria i excloent hi ha un desig de societat monoling¨¹e com demostra el manifest Koin¨¦, signat per molts defensors de la immersi¨®. Vull pluriling¨¹isme a l¡¯Estat i biling¨¹isme, real, a Catalunya.

R. O. No hi ha ni de bon tros aquesta voluntat de construir una Catalunya monoling¨¹e. Per dir-ho t¡¯agafes a un manifest fet per una minoria de ling¨¹istes que va ser contestat per molts d¡¯altres. Si pensem que el biling¨¹isme ¨¦s la capacitat de dominar dues lleng¨¹es amb un nivell de compet¨¨ncia i habilitats elevat, encara hi ha molta feina per fer a favor del catal¨¤. Hem de fer una Catalunya biling¨¹e? Firmo. El biling¨¹isme no ¨¦s tenir els impresos oficials en dues lleng¨¹es. ?s que la gent domini les dues lleng¨¹es. Garantir-ho tot en les dues lleng¨¹es per satisfer el meu monoling¨¹isme, perqu¨¨ en el fons ¨¦s aix¨°, no ho vull. Primer cal establir el deure de saber catal¨¤, tal com hi ¨¦s, a la Constituci¨®, el deure de saber castell¨¤.