Al Palau G¨¹ell no tot el que brilla ¨¦s de Gaud¨ª

Que l'arquitecte Antoni Gaud¨ª va ser el rei de la fusi¨®, el reciclatge i el collage, incorporant en les seves obres elements dispars i de diferents proced¨¨ncies, ho sap tothom. El que no se sap ¨¦s fins a quin punt ho va arribar a ser. En el cas concret del Palau G¨¹ell, una de les primeres obres que el mecenes Eusebi G¨¹ell li va encarregar, el 1885, i que el va catapultar a la gl¨°ria despr¨¦s d'obrir les seves portes el 1890, passa per incloure bona part de la decoraci¨® original d'un habitatge anterior, el Palau Fonollar, que G¨¹ell havia encarregat a un altre arquitecte, Camil Oliveras, i que despr¨¦s d'un llarg proc¨¦s judicial, el ric empresari va haver d'abandonar despr¨¦s que el desnonessin, arran d'un plet de m¨¦s de deu anys en qu¨¨ se l'acusava d'assetjament immobiliari.

Per¨° G¨¹ell no se'n va anar sense m¨¦s i abans de marxar (en el termini de deu dies que li va fixar la just¨ªcia) va arrencar tota la decoraci¨® que va poder: paviments, revestiments de parets, vidrieres, xemeneies i altres elements decoratius, fins i tot peces per al bany, a m¨¦s d'endur-se els mobles, que van viatjar del carrer de Portaferrissa a Nou de la Rambla; una hist¨°ria incre?ble i ¡°rocambolesca¡± que l'historiador i cr¨ªtic de l'art Josep Casamartina ha donat a con¨¨ixer despr¨¦s de la publicaci¨® d'un petit (per¨° important¨ªssim) llibre: Un palau dins d'un altre. De Portaferrissa a Nou de la Rambla, que ha editat la Diputaci¨® de Barcelona, propiet¨¤ria de l'edifici des del 1945.

Dos desnonaments

¡°Tot va comen?ar el 2010, quan feia el pla museol¨°gic del Palau i em vaig adonar que hi havia una s¨¨rie d'elements que no quadraven amb la manera de fer de Gaud¨ª; unes peces recarregades que semblaven afegits. El que passa ¨¦s que va aconseguir integrar tots els elements d'una manera magistral, fins al punt que ha passat desapercebut durant m¨¦s d'un segle sense que ning¨² ho hagi posat en evid¨¨ncia¡±, assegura aquest historiador de l'art i cr¨ªtic, que el 2011 va publicar un avan? del seu estudi a?Quadern, coincidint amb la reobertura de l'edifici al p¨²blic, despr¨¦s de nou anys de restauraci¨®. Una hip¨°tesi que s'ha acabat corroborant despr¨¦s de localitzar la documentaci¨® de l'arxiu Oliveras o recollir dades de l'Arxiu Nacional de Catalunya o el Registre de la Propietat.

La visita d'aquest impressionant palau des d'aquesta nova perspectiva fa que s'entengui millor l'aspecte medieval de l'interior, que prov¨¦, sens dubte, de la incorporaci¨® d'elements aliens a la m¨¤ de Gaud¨ª. Des de llums, revestiments de les parets i sostres de fusta, xemeneies, sobretot les m¨¦s ornamentades, com la del menjador o la instal¡¤lada a la sala de confian?a dels dormitoris, que inclou un plaf¨® pintat sobre marbre d'Alexandre de Riquer signat i datat el 1883, una data en qu¨¨ el Palau G¨¹ell ni tan sols s'havia comen?at. Aquests elements contrasten amb les sis xemeneies m¨¦s modernes i austeres que va fer Gaud¨ª, totes variacions d'un mateix model. Tamb¨¦ vidrieres, com una d'instal¡¤lada a la sala contigua al menjador que reprodueix nom¨¦s la meitat d'una escena d'un quadre de Manuel Ferran.

Tot va comen?ar quan Eusebi G¨¹ell va voler comprar el palau contigu al del seu sogre, l'ara tristament fam¨®s Antonio L¨®pez, que vivia al Palau Mulla, per¨° el seu propietari, Ignasi Maria Despujol, marqu¨¨s de Palmerola i comte de Fonollar, el tenia llogat a la fam¨ªlia de joiers Masriera, que s'hi van oposar fent valer que tenien dret a compra si l'edifici es venia. G¨¹ell, que sens dubte estava acostumat a aconseguir el que volia, no ho va tenir en compte i va tractar amb el propietari, comen?ant un litigi de deu anys. El 1880 van desnonar els inquilins, moment en qu¨¨ G¨¹ell va comen?ar les obres de condicionament del seu habitatge, que li va encarregar a Oliveras. Per¨° els Masriera no van afluixar i van seguir la seva lluita als tribunals elevant la seva queixa al Suprem, que els va acabar donant la ra¨®, tres anys despr¨¦s, i aquesta vegada els que van haver de marxar van ser G¨¹ell i la seva prolixa fam¨ªlia, a m¨¦s de tots els elements de decoraci¨® que havia instal¡¤lat a la seva casa temporal a Portaferrissa.

El primer ¡®trencad¨ªs¡¯

El revestiment de les xemeneies del terrat, elaborat amb el primer trencad¨ªs creat per Gaud¨ª i que despr¨¦s repetir¨¤ a la resta de les construccions, el va fer amb les rajoles adquirides a la f¨¤brica de Pujol i Bausis per a Fonollar i que despr¨¦s va arrencar. Moltes d'elles ¡ªles que no es van trencar¡ª es van reaprofitar per a lavabos i rentamans del segon palau.

Que s¨®n les mateixes rajoles als dos palaus ho demostra una foto d'Isabel L¨®pez Bru, esposa de G¨¹ell, que apareix al costat d'un arrimador que, per la seva altura, delata que no es tracta del palau de Nou de la Rambla.