Ciutats eri?ades amb reixats de forja i vidre

N'hi ha prou amb una mirada a les cornises dels edificis i murs de moltes ciutats europees i tamb¨¦ sud-americanes per veure reixats, ferros que rematen edificis i vidres incrustats al ciment o directament als maons. Alguns amb m¨¦s sentit art¨ªstic, sobretot en el cas dels vidres, uns altres de forma vulgar i de qualsevol manera. Vidres i reixes tenen una mateixa funci¨®: limitar l'entrada i els moviments. I aquest ¨¦s el leitmotiv de l'exposici¨® Prohibit el pas de Jos¨¦ Antonio Mill¨¢n. Editor i escriptor, i alhora artista en el sentit m¨¦s ampli, que un bon dia de tant mirar el cel va decidir fer fotografies d'aquests elements que abunden a les ciutats. Aix¨° va ser fa un parell de d¨¨cades: ¡°en tots els viatges que faig i en els passejos per Barcelona sempre vaig amb una petita c¨¤mera fotogr¨¤fica i registro els reixats de forja que em criden l'atenci¨® i els murs rematats amb vidres¡±. Diagnostica que Barcelona ¨¦s una ciutat eri?ada als seus edificis. ¡°No deixa de ser curi¨®s que ens semblin una barbaritat segons quins reixats, com el de Ceuta, quan en la nostra vida habitual aquests elements s'han utilitzat i s'utilitzen amb tota normalitat¡±.

Amb punxes, de mig cercle ¡ªmolt habituals als terrats de les finques de l'Eixample i del Raval i G¨°tic¡ª afilades apuntant el cel, veritables obres d'artesans de la forja als edificis modernistes, pues, agullons, etc. Els exemples s¨®n innombrables. ¡°?s clar que els mestres d'obres de finals del segle XIX i les primeres d¨¨cades del segle passat les utilitzaven com un element m¨¦s, sovint les intercalaven amb els pescants en les cornises, i per aix¨° hi ha tanta varietat, especialment als barris en els quals hi havia moltes ferreries¡±, afegeix. Per aquest motiu a les edificacions de Gr¨¤cia, Sants i Sarri¨¤ s¨®n molt habituals. Teoritza Mill¨¢n que fins i tot es pot fer una aproximaci¨® de qu¨¨ es pretenia comunicar amb els reixats, a m¨¦s de la seva funci¨® de prohibir el pas: ¡°Des de certa bogeria, el gust per l'artesania, o l'¨¤nim d'aparentar el poder burg¨¨s d'algunes de les forges¡±. N'hi ha de petites que divideixen les balconades entre ve¨ª i ve¨ª i for?a s'han reconvertit en elements d'utilitat, com estenedors improvisats.

L'exposici¨®, que reuneix 40 fotografies a la sala Las Cosas de Mart¨ªnez fins al 5 de juny, mostra tamb¨¦ fins a quint punt la rematada d'un mur amb trossos de vidres, un element m¨¦s rural que urb¨¤, es pot convertir en una obra d'art: vidres amb gama crom¨¤tica o dibuixant formes estudiades. Uns altres, sense miraments, de vidres acabats en punta aguda per desafiar qui li passi pel cap encimbellar-se.

¡°A Barcelona tamb¨¦ es veuen en barris d'autoconstrucci¨®, com el Carmel, i rematant algunes mitgeres. Per¨° ¨¦s m¨¦s habitual a les ciutats petites o en pobles. Les he fotografiat tamb¨¦ a la Bretanya francesa, a Val¨¨ncia, a C¨°rdova, a Madrid o a Col¨°mbia¡±, afegeix Mill¨¢n. Les rematades amb vidre de murs de localitats colombianes semblen inexpugnables: a una primera l¨ªnia formada per trossos d'ampolles trencades se superposa una altra de grans l¨¤mines de vidre i tot aix¨° coronat per filferro d'ar?: ¡°en aquests casos el missatge queda m¨¦s que clar¡±.

Mill¨¢n es defineix com un fot¨°graf aficionat que, com molts altres, no s'atrevia amb l'anal¨°gica i es va entusiasmar amb les possibilitats del m¨®n digital: ¡°Vaig comen?ar a fer s¨¨ries, sempre amb la idea dels l¨ªmits, que m'atreuen. La primera va ser dels murs de pedra que es poden veure a les finques de l'Empord¨¤¡±. Autor de llibres infantils, de novel¡¤les, treballs sobre la llengua i internet, des del 2002 ha fet recopilacions iconogr¨¤fiques i assajos visuals que ha publicat en el seu lloc web: ¡°ho feia per pur hobby i no pensava en una exposici¨® f¨ªsica, per¨° s¨®c aqu¨ª¡±.