Sobre un daltabaix

Ho han intentat tot: des del cultiu de la por (si guanya S¨¢nchez, ser¨¤ la fi del PSOE) fins al xantatge emocionalpatri¨°tic (cal votar D¨ªaz ¡°pel b¨¦ d¡¯Espanya¡±); des del menyspreu (¡°el problema ets tu, Pedro¡±) fins al victimisme (que el senador de Comprom¨ªs Carles Mulet titll¨¦s l¡¯andalusa de ¡°f¨¤stic de senyora¡± era gaireb¨¦ un crim, que ella hagu¨¦s considerat Comprom¨ªs ¡°l¡¯esquerra in¨²til¡±, una min¨²cia). Per¨° els va fallar un petit detall: el sentit de la realitat.

Si n¡¯haguessin tingut, potser haurien pogut detectar que bona part dels militants socialistes estaven cansats, farts i emprenyats davant d¡¯uns mandarinats que es remunten a fa quatre d¨¨cades; davant d¡¯uns barons del tipus de Rodr¨ªguez Ibarra o Jos¨¦ Bono que, despr¨¦s d¡¯haver regit els seus feus durant m¨¦s de trenta anys, segueixen creient-se ungits per dictar a la gent qu¨¨ ha de pensar i qu¨¨ ha de votar; davant d¡¯uns appar¨¤txiks disposats a tot abans que haver de renunciar a la seva bicoca. Amb l¡¯ajuda d¡¯aquest sentit de la realitat potser hauria estat m¨¦s f¨¤cil prendre-li la mida efectiva al malestar de les bases i als l¨ªmits del poder de l¡¯aparell: si estan en joc les garrofes, potser no queda m¨¦s remei que avalar p¨²blicament la candidata oficialista...; per¨° despr¨¦s, en el secret del vot, es prenen la revenja fent costat al d¨ªscol.

El sentit de la realitat tamb¨¦ hauria d¡¯haver alertat que les humiliacions infligides al PSC en aquests vuit mesos no serien inn¨°cues ni tampoc quedarien impunes. Primer, l¡¯indici d¡¯excloure els socialistes catalans de les prim¨¤ries, com a c¨¤stig per haver mantingut el no a Rajoy. Despr¨¦s, la decisi¨® unilateral de Ferraz, en plena interinitat, de revisar el protocol de relaci¨®. Despr¨¦s, l¡¯exig¨¨ncia a Miquel Iceta d¡¯una neutralitat que la gestora es passava pel forro i, per acabar-ho d¡¯adobar, el deure de peregrinar a Canosa (¨¦s a dir, a Sevilla) per retre homenatge a la sultana D¨ªaz. M¨¦s tard, la insultant al¡¤lusi¨® de Zapatero als prejudicis contra Susana a Catalunya ¡°perqu¨¨ ¨¦s dona i andalusa¡±. En fi, l¡¯omin¨®s advertiment que, si S¨¢nchez guanyava gr¨¤cies al PSC, la seva vict¨°ria no seria leg¨ªtima... En aquestes condicions, alg¨² (a part d¡¯Antonio Balm¨®n) es pot estranyar que el 82% dels vots del socialisme catal¨¤ fossin per a Pedro S¨¢nchez i nom¨¦s l¡¯11,8% per a la presidenta de la Junta? D¨¦u meu, quina incapacitat per gestionar els sentiments d¡¯un grup hum¨¤!

Entre tots els errors que jalonen la ruta de l¡¯establishment socialista cap al monumental frac¨¤s del diumenge 21 de maig, potser el m¨¦s gran va ser el comportament estret de mires i miop de la comissi¨® gestora i dels seus ¡°savis de Si¨®¡±. Avui hi ha pocs dubtes que si, despr¨¦s de la negra jornada de l¡¯1 d'octubre, l¡¯equip de Javier Fern¨¢ndez hagu¨¦s convocat prim¨¤ries i congr¨¦s extraordinari en els terminis m¨ªnims previstos pels Estatuts del PSOE, de Pedro S¨¢nchez no se n¡¯haurien tingut m¨¦s not¨ªcies.

Per¨° van preferir instal¡¤lar-se a Ferraz per a tot un curs, i atemorir el PSC, i desbrossar-li el cam¨ª a la princesa hereva, de manera que la seva ascensi¨® a Madrid fos un passeig triomfal. No obstant aix¨°, qui tot ho vol, tot ho perd, i menysprear l¡¯adversari ¨¦s sempre un error, i creure¡¯s en possessi¨® de la veritat causa ceguesa... En fi, que S¨¢nchez va guanyar, i un munt de pr¨°cers, notables i referents intel¡¤lectuals han sortit de l¡¯envit carbonitzats.

Per¨° no cal patir per ells: renaixeran de les seves cendres. De fet, des de fa unes setmanes ¨Cquan van intuir la possibilitat que S¨¢nchez guany¨¦s¨C ja van comen?ar a desqualificar la f¨®rmula mateixa de les prim¨¤ries: que si s¨®n un invent americ¨¤ inadequat en la pol¨ªtica europea; que si afavoreixen radicals com Trump o Beno?t Hamon; que si la democr¨¤cia directa ¨¦s populista i demag¨°gica per definici¨®... S¨®n, m¨¦s o menys, els mateixos que fa temps que carreguen contra els refer¨¨ndums per reduccionistes, divisius... i, principalment, perqu¨¨ el sobiranisme catal¨¤ en reclama un.

?s d¡¯esperar que, per defensar millor l¡¯ordre, l¡¯estabilitat i l¡¯statu quo, qualsevol dia d¡¯aquests propugnaran el sufragi censatari i l¡¯encasellament, com en temps de C¨¢novas i Sagasta. Pel que fa al caciquisme, no cal que el reivindiquin. Ja ho han fet.

JOAN B. CULLA i CLAR? ¨¦s historiador.