Raimon i el seu inventari de vida

¡°Discret, sobri en el gest, ni una mica complaent amb la seva aur¨¨ola¡±, aix¨ª descrivia Espriu Raimon. Ho feia a principis dels anys vuitanta. Els que vam anar aquest diumenge al Palau, al seu darrer concert, vam trobar aquest Raimon que dibuixava Espriu. Es coneixien molt b¨¦. No va ser un recital com els altres perqu¨¨ tots sab¨ªem que era el darrer, per¨° podia haver estat qualsevol. Amb prou feines s¡¯escapava alguna frase reafirmant que aquell era el recital de comiat. L¡¯acab¨¤ cantant la mateixa can?¨® amb qu¨¨ va comen?ar la seva feina d¡¯artista, Al vent. El p¨²blic d¡¯aquests darrers concerts al Palau, crec, hi ha anat b¨¤sicament a donar-li les gr¨¤cies per tants anys de treball, de comprom¨ªs, de construcci¨® de bellesa.

Ahir, Raimon va dir que fins ac¨ª arribava la riuada. No ho crec. Una creaci¨® massa f¨¨rtil perqu¨¨ desaparegui. No el tornarem a trobar en un escenari, per¨° hi ha moltes maneres de no perdre la seva companyia. Ara mateix, per exemple, s¡¯ha editat el llibre Tot el que he cantat, les lletres completes de les seves can?ons del 1959 al 2017, les que va escriure ell, les que va traduir, les que va musicar. Com explica el mateix Raimon al pr¨°leg, qui el llegeixi trobar¨¤ ¡°amor, dubtes, esperances, decepcions, alguna certesa, desitjos, contemplaci¨® de la natura, amistat, enyor de passat i de futur desitjables, admiraci¨®, confusi¨®, desconcert, alegria i revolta¡±. Un llarg ¡°inventari de temps i vida¡±, com diu una de les seves can?ons. A m¨¦s, la seva discografia no ¨¦s un reliquiari que hagi de ser objecte de devoci¨®. Tornar a escoltar les seves can?ons ¨¦s reviure, per¨° tamb¨¦ refer, unes emocions que mal anir¨ªem si s¡¯esborressin.