Moci¨® de censura en dimarts tretze

De vegades sorgeix de sobte una veu que aclareix all¨° que ¨¦s percebut com excessivament complicat i costa de comprendre. ?s el que va succeir la setmana passada amb un article publicat el 2 de juny a InfoLibre pel fiscal en exced¨¨ncia Carlos Castresana sobre la dimissi¨® de Manuel Moix com a Fiscal en Cap Anticorrupci¨®. O el que va passar amb les conclusions del fiscal Emilio S¨¢nchez Ulled al judici del cas Palau. S¨®n descripcions concises de dos casos d¡¯apropiaci¨® indeguda de dignes institucions p¨²bliques per part de persones, grups i partits que les parasiten per a altres finalitats, en els quals es barregen els interessos del PP i de Converg¨¨ncia, respectivament, i guanys privats.

Quan esclaten esc¨¤ndols d¡¯aquest tipus es forma un guirigall en el qual no sempre brilla la veritat. El que banalitza l¡¯aclaparadora s¨¨rie de casos de corrupci¨® que afecten el PP i converteix en inintel¡¤ligible la crisi per ells provocada ¨¦s l¡¯abs¨¨ncia d¡¯una explicaci¨® ordenada que relacioni les parts amb el tot i aflori el seu sentit global. Aix¨° ¨¦s el que explica que el PP conserv¨¦s encara el 33% dels vots en les ¨²ltimes eleccions i, un any despr¨¦s, nom¨¦s hagi caigut set punts en els sondejos. Encara hi ha almenys un 26% d¡¯electors disposats a votar al partit de gent com Luis B¨¢rcenas o Rodrigo Rato, i aquest Eduardo Larraz, excap de gabinet de Celia Villalobos i ex-alt c¨¤rrec de la Comunitat de Madrid amb Esperanza Aguirre, que ha acumulat 146 lingots d¡¯or en un banc su¨ªs. Aix¨°: 146 lingots d¡¯or a Su?ssa.

Fa falta una explicaci¨® que mostri el fil conductor que va del finan?ament il¡¤legal del partit, a les corrupcions de personatges com els expresidents de les comunitats aut¨°nomes de Baleares, Valencia, Madrid i M¨²rcia, i fins i tot a la ru?nosa operaci¨® de convertir Caja Madrid al banc del PP, que ha acabat per costar milers de milions d¡¯euros a tots els ciutadans. I tot aix¨° amb la presa del control pel mateix PP d¡¯institucions centrals de l¡¯Estat com el Consell General del Poder Judicial, la Fiscalia General i el Consell Fiscal. Fins i tot el Tribunal Constitucional. Fa falta explicar que aquest comportament ¨¦s al mateix temps causa i conseq¨¹¨¨ncia dels altres dos grans mals que afligeixen des de fa anys la societat espanyola: l¡¯escandal¨®s augment de la desigualtat provocat per la insensibilitat dels governants davant els estralls de la crisi econ¨°mica, i la voladura del pacte constitucional que va fixar el 1978 el model de relaci¨® entre Catalunya i Espanya.

Una explicaci¨® d¡¯aquest tipus ¨¦s una necessitat per raons d¡¯higiene pol¨ªtica. La moci¨® de censura al president del Govern Mariano Rajoy ¨¦s una bona oportunitat per dur-la a terme. ?s perfectament congruent amb la situaci¨® pol¨ªtica que, en un proc¨¦s de creixent degradaci¨® del partit del Govern, qui aspira a liderar l¡¯oposici¨® parlament¨¤ria, Pablo Iglesias, present¨¦s la moci¨® de censura. Qui m¨¦s ho faria? La malaptesa de l¡¯ala dreta del PSOE va provocar fa vuit mesos sense adonar-se que el l¨ªder de Podem, aquest Pablo Iglesias al qual t¨¦ m¨¦s t¨ªrria que a Rajoy, esdevingu¨¦s tamb¨¦ l¨ªder de l¡¯oposici¨® parlament¨¤ria despr¨¦s de l¡¯obligada dimissi¨® de Pedro S¨¢nchez.

El que ara es presenta davant Iglesias, tothom ho sap, comen?ant per ell mateix, no ¨¦s l¡¯oportunitat de substituir Rajoy al capdavant de Govern. El que s¡¯ofereix ¨¦s una bona ocasi¨® per donar a la societat espanyola una explicaci¨® coherent que doni sentit a les nombroses dades parcials que confusament sorgeixen de la crisi i descrigui el paper que cada actor hi t¨¦. Respecte a la crisi econ¨°mica, revelar i denunciar la submissi¨® del Govern als poders financers; respecte als altres partits, reclamar als qui pregonen afanys regeneracionistes que deixin de sostenir el partit l¨ªder de la corrupci¨®. I respecte a la crisi constitucional ¨¦s una excel¡¤lent oportunitat per deixar clar que no es tracta de l¡¯extraviament del Govern i el Parlament catalans, sin¨® d¡¯un conflicte provocat des del 2005 pel PP para laminar l¡¯autogovern, guanyar vots al centre i el sud d¡¯Espanya i lligar el PSOE al pal major del vaixell del nacionalisme espanyolista que el PP comanda. Claredat ¨¦s el que ara es necessita, i que sigui en un dimarts tretze no ¨¦s el que m¨¦s ho dificulta.