Pablo Tusset: ¡°No us en refieu, la majoria dels japonesos s¨®n robots!¡±

Parc de la Sagrada Fam¨ªlia. 9.30 hores. El sol ja no perdona. Els turistes, tampoc. "No us en refieu, la majoria d'aquests japonesos s¨®n robots", adverteix Pablo Tusset (pseud¨°nim de David Cameo, Barcelona, 1965), amb l'autoritat que li atorga haver escrit Sakamura y los turistas sin karma (Destino). ?s una novel¡¤la delirant protagonitzada per un policia octogenari i mestre zen que, amb l'ajuda d'una hacker antisistema, segueix la pista d'uns presumptes turistes japonesos que sembren el p¨¤nic clavant calbots?als nens i escopint als avis. Per¨° res ¨¦s el que sembla. Els agressors s¨®n, de fet ¨Ci no revelem res¨C niponoides, robots creats al Jap¨® i posats a prova a Barna City, la capital de l'Extrema Europa.

"La Barcelona de V¨¢zquez Montalb¨¢n ha desaparegut; la postol¨ªmpica [la que apareixia a Lo mejor que le puede pasar a un cruas¨¢n], tamb¨¦. I ara estem entrant en aquesta, Barna City", comenta Tusset. Una ciutat que est¨¤ al servei descarat del turisme fins al punt de canviar el nomencl¨¤tor per posar als carrers noms que situ?n els estrangers (avinguda Bruce Springsteen, pla?a Gloria Gaynor, el Gothik Side o Little Barna Beach). "No t¨¦ avantguarda, no hi ha una contracultura... A canvi, tenim Gaud¨ª i fem veure que ens hem inventat el modernisme, i els turistes s'ho empassen entusiasmats", diu Tusset.

Tony Gaud¨ª, de fet, ¨¦s presentat a la novel¡¤la com "l'arquitecte amb m¨¦s seguidors japonesos a Twitter". "A mi no m'interessa gaire", reconeix obertament Pablo Tusset. "Soc m¨¦s de Le Corbusier, el neog¨°tic embafador em treu de polleguera... per¨° atreu els turistes!". I mira, entre pals de selfie i paraig¨¹es de guies tur¨ªstics, l'obra magna i inconclusa de Gaud¨ª: "?s un past¨ªs, i ara fins i tot hi han posat fruites". En la seva novel¡¤la, ha esdevingut directament un parc aqu¨¤tic.

El neog¨°tic embafador de Gaud¨ª em treu de polleguera... per¨° atreu els turistes!

Per¨° no fa una cr¨ªtica de deb¨°, perqu¨¨ l'autor, davant d'aquesta situaci¨®, es declara optimista: "Seguirem vivint la mar de b¨¦ a Barcelona perqu¨¨ aix¨° [el turisme] no s'acabar¨¤ mai, ¨¦s com la Sagrada Fam¨ªlia", assegura, tan tranquil: "Alguns barris els hem perdut, com el centre o les Rambles, per¨° hi vivim b¨¦ mentre tinguem un lloc per a nosaltres".

La idea de la novel¡¤la la va tenir fa dos anys, quan es parlava d'un turisme aclaparador, exagerat, inc¨°mode, per¨° no s'havia encunyat, encara, el terme turismof¨°bia. "Hem convertit els turistes en ¨¦ssers sospitosos, en l'enemic que ens fa fora dels nostres pisos, envaeix els nostres barris i embruta la nostra ciutat", diu Tusset. "Per¨° aquest odi passar¨¤. Jo crec que la majoria dels barcelonins veu el turisme com un actiu important".

A la novel¡¤la llegim: "Tots els turistes ens semblen ¨¦ssers infrahumans excepte quan som nosaltres mateixos, ¨¦s clar". Tusset, de tota manera, fuig de la conducta de ramat de molts visitants. "Quan vaig a Par¨ªs, per exemple, m'amago, intento passar desapercebut i con¨¨ixer francesos". Li cauen millor els robots que no pas els turistes. "Jo aspiro a tenir un robot, una mena de R2D2 que em planxi, em doni conversa, em cuini...", diu. No es refereix als androides de la novel¡¤la, de forma inquietantment humana (irreconeixibles!): "Ens queden cinc minuts per crear replicants, com els de Blade Runner", sost¨¦. I amb ells, arribar¨¤ la pol¨¨mica, per descomptat: "Amb la intel¡¤lig¨¨ncia artificial arribar¨¤ tamb¨¦ l'estupidesa artificial", adverteix Tusset. "I totes les barbaritats que un dia es pensaven dels negres, o de les dones, es dir¨¤ de les m¨¤quines. Naixer¨¤ la xenof¨°bia contra els robots".

Pablo Tusset no nom¨¦s ¨¦s l'escriptor i narrador de la novel¡¤la. ?s un personatge m¨¦s que dialoga amb el lector al llarg de les p¨¤gines i mant¨¦ una enemistat amb el protagonista que ve d'una novel¡¤la anterior, Sakamura, corrales y los muertos rientes. "L'odio", admet. "Comparteixo amb ell la meva afici¨® al zen, per¨° ¨¦s que ell ¨¦s espantosament zen. De tota manera, em serveix per descriure aquesta situaci¨®. El penso explotar i putejar fins que em convingui", afirma, deixant entreveure que pot reapar¨¨ixer en futurs projectes literaris.