Un Proust de part

A Marcel Proust hem arribat tots (a Catalunya) per camins diversos. Una minoria petita i valuosa ho ha fet a trav¨¦s del franc¨¨s, una altra minoria petita i esfor?ada ho ha fet en versions catalanes (algunes d¡¯heroica lectura) i una majoria aclaparadora de qui ha llegit Proust als segles XX i XXI a Catalunya ho fa fet en castell¨¤, gr¨¤cies fonamentalment a les traduccions que va difondre (fins a 200.000 exemplars per volum) des de 1966 Libro de Bolsillo d¡¯Alianza Editorial, entre d¡¯altres. D¡¯aquests tiratges, un percentatge no precisament petit va anar a parar a cases catalanes i lectors catalans. L¡¯abs¨¨ncia d¡¯aquesta dada ¨°bvia, a l¡¯extensa Justificaci¨®. Proust en di¨¤leg amb la cultura catalana del volum del qual ¨¦s editor Xavier Pla (i a la resta del llibre), no s¨¦ ben b¨¦ a qu¨¨ atribuir-la: cal imaginar que l¡¯omissi¨® ¨¦s involunt¨¤ria, per¨° ¨¦s tamb¨¦ greu, perqu¨¨ falseja la constituci¨® de la comunitat lectora de Proust a la Catalunya de l¡¯¨²ltim mig segle.

?s natural, aix¨ª, que Pla no assenyali que les celebracions del centenari de l¡¯autor el 1971 van dependre de manera massiva de la lectura popular de Proust en castell¨¤, i no en catal¨¤ ni en franc¨¨s. D¡¯altra banda, la seva an¨¤lisi al voltant de les lectures proustianes de tres grans (i un important) ¡ªJos¨¦ Ortega y Gasset, Eugeni d¡¯Ors, Josep Pla (i Agust¨ª Calvet, Gaziel)¡ª est¨¤ concebuda com una partida entre llestos i tontos. Al cant¨® bo, Pla i Gaziel; al cant¨® dolent, Ortega i un D¡¯Ors ¡°ja defenestrat¡± que ¡°mai no van acabar d¡¯entendre l¡¯aventura proustiana¡±. O, millor, que van ¡°mostrar una ceguesa permanent en relaci¨® amb la Recherche¡±. Gens ni mica? Ni un borrall? No van pescar res de res? Ni una miserable observaci¨® pertinent van deixar? D¨¦u n¡¯hi do, tu. La cosa arriba fins a insinuar que Ortega era hom¨°fob ¡ªi aix¨° el va fer sentir inc¨°mode ¡°davant de la progressiva explicitaci¨® dels amors homoer¨°tics¡±¡ª, quan em fa l¡¯efecte que hi estava prou avesat per una germana seva, ben estimada i ben lesbiana.

Dels treballs aplegats al volum probablement els millors s¨®n dos: un, del professor de literatura i cinema a la Universitat de Calif¨°rnia-Santa Barbara Eloi Grasset, que fa una escrupolosa lectura de l¡¯empremta proustiana a Pere Gimferrer, el de Fortuny sobretot, i l¡¯altre ¨¦s del mateix Gimferrer, amb una lectura magistral i improvisada del significat literari i estil¨ªstic de la Recherche. Tempteja el professor de la Universitat de Barcelona Antoni Mart¨ª Monterde (auxiliat per Adorno, Barthes, Benjamin, Blanchot, Habermas, Hamon... i Fuster!) la naturalesa ficcional del Quadern gris, sense avan?ar en el que alguns ociosos aficionats hem ent¨¨s com a frustraci¨® capital de la vida d¡¯escriptor de Pla. Com que no era capa? de fer una Recherche, ambicionada des dels seus vint-i-pocs anys, es va empescar una Recherche en forma de diari de ficci¨®, l¡¯escriptura del qual va durar tota la vida: una novel¡¤la, diria jo. Com sempre en el seu cas, el professor em¨¨rit de la Universitat de Nebraska i gran expert en la influ¨¨ncia proustiana a Espanya, Herbert E. Craig, fa un recorregut ben documentat per la recepci¨® de Proust a la premsa; tenen tamb¨¦ inter¨¨s especialitzat les an¨¤lisis sobre Maurici Serrahima (de S¨ªlvia Coll-Vinent) i Lloren? Villalonga (de Maria del Carme Bosch). ?s ben suggestiu l¡¯apunt sobre Dal¨ª de Vicent Santamaria, i emocionants les confid¨¨ncies editorials dels dos ¨²ltims traductors al catal¨¤, Josep Maria Pinto i Val¨¨ria Gaillard.

Per¨° tornant al principi, de vegades sembla que encara hagu¨¦ssim de tornar a un debat ranci i in¨²til. A Catalunya gaudim d¡¯una cultura biling¨¹e amb dues lleng¨¹es liter¨¤ries d¡¯¨²s ciutad¨¤ massiu, feli? i f¨¨rtil per a la majoria. Els estudis culturals que a Catalunya menystenen el consum de llibres o de premsa d¡¯¨¤mbit espanyol perqu¨¨ no s¡¯ha engendrat a Catalunya produeixen sovint caricatures que callen l¡¯evid¨¨ncia afortunada que llegim, escrivim i forniquem en dues lleng¨¹es, com a Nietzsche el vam llegir i encara el llegim en castell¨¤ (gr¨¤cies a la solv¨¨ncia d¡¯Andr¨¦s S¨¢nchez Pascual). No veig Joan Fuster ni Gabriel Ferrater (ni Jordi Llovet) gaire cofois amb un m¨¨tode subm¨ªs a prejudicis ideol¨°gics d¡¯aquesta mena a l¡¯hora d¡¯explicar Proust a Catalunya. L¡¯evid¨¨ncia del biling¨¹isme pot deplorar-se leg¨ªtimament i fins i tot condemnar-se sense embuts, si a un li peta, per¨° no ignorar-la o ometre-la. Podria semblar fins i tot que per analitzar la bona fortuna de Proust a Catalunya calgu¨¦s fer secessionisme filol¨°gic amb efectes retroactius.