¡°El Govern central ¨¦s el m¨¤xim responsable del que passa¡±

Carlos Losada va assistir al seu primer m¨ªting en el que va ser un dels ¨²ltims d'Uni¨® Democr¨¤tica. No va repetir. Per¨° ara s'ha convertit en el portaveu d'Units per Avan?ar, nova plataforma pol¨ªtica que sorgeix en ple proc¨¦s independentista i que critica els governs central i catal¨¤ i les seves propostes per a Catalunya: l'statu quo la independ¨¨ncia. Amb una matisada difer¨¨ncia amb el projecte Lliures d'Antoni Fern¨¢ndez Teixid¨® ¡ªsocialcristians contra liberals¡ª, el nou partit sorgeix de les brases d'Uni¨®, formaci¨® de la qual pren associats ¡ªentre ells Josep Antoni Duran Lleida¡ª i experi¨¨ncia per crear una estructura pr¨°pia.

Pregunta. Tenen el problema que la gent cregui que s¨®n la nova Uni¨®.

Resposta. S¨ª, el tenim. Per¨° podem diferenciar-nos-en significativament.

P. Ells nom¨¦s van aconseguir 102.000 vots en les ¨²ltimes auton¨°miques i es van quedar fora del Parlament. Avui estan en dissoluci¨®.

R. All¨° era Uni¨®. La nostra opci¨® social ¨¦s molt m¨¦s forta i els nostres posicionaments s¨®n m¨¦s moderns. Per¨° ¨¦s cert que fracassar¨ªem si la gent d'Uni¨® no es veu c¨°moda amb nosaltres i si no som capa?os d'eixamplar aquesta base social. Hi ha molt votant orfe i volem crear un espai de centre, molt catalanista, que veu que la independ¨¨ncia no ¨¦s soluci¨®.

P. I si no surten?

R. Continuarem. Volem influir a mig i llarg termini. Estan passant moltes coses fora i nosaltres estem focalitzats en un ¨²nic problema [el proc¨¦s pol¨ªtic secessionista]. El model d'estat l'hem de pensar en clau de com resolem millor aquests reptes que venen. I per a aix¨° hi ha dues condicions sine qua non: cohesi¨® interna i articulaci¨® exterior, amb Espanya i amb Europa.

P. No hi ha cohesi¨® interna a Catalunya?

R. Molta, per¨° l'hem de preservar i hi ha posicions que poden arribar a posar-la en perill. Per exemple, aquells projectes que van en contra dels valors compartits. Una de les coses que m¨¦s em dol ¨¦s que tant des de la pol¨ªtica de Madrid com des de la d'aqu¨ª s'est¨¤ posant en perill la confian?a en les institucions. Aix¨° t¨¦ un risc molt alt. Som conscients de si les propostes d'una part o una altra milloraran les relacions humanes d'aquest pa¨ªs a mig o llarg termini? Al meu entendre, qui t¨¦ m¨¦s responsabilitat del que passa ¨¦s el Govern central, perqu¨¨ qui t¨¦ m¨¦s poder t¨¦ m¨¦s responsabilitat.

P. I l'independentisme quin responsabilitat t¨¦?

R. La independ¨¨ncia no dona resposta a cap dels dos reptes que tenim a sobre. M¨¦s aviat divideix. Compartim molts dels diagn¨°stics dels independentistes, per¨° no la seva ter¨¤pia. Si Madrid hagu¨¦s tingut habilitat no haur¨ªem arribat fins a aqu¨ª. Ens porta a una situaci¨® l¨ªmit, ja que davant aquest immobilisme i falta de resposta, molta gent pensa que cal girar-li l'esquena.

P. Les enquestes assenyalen que m¨¦s d'un 70% de la poblaci¨® demana un refer¨¨ndum. No s'ha de poder celebrar?

R. S¨ª, si es donen una s¨¨rie de condicions. No respectar els m¨ªnims de la Comissi¨® de Ven¨¨cia ¨¦s no respectar un m¨ªnim com¨². I ¨¦s necessari que el proc¨¦s sigui molt m¨¦s compartit. Sense un consens molt ampli a favor del si no pot haver-hi independ¨¨ncia. Abans de llan?ar-nos a la piscina hem de posar-nos d'acord en moltes coses.

P. I veuen opcions que hi hagi una reforma constitucional a curt termini?

R. A mitj¨¤ termini s¨ª. Ara estem desaprofitant una oportunitat excepcional d'aritm¨¨tica al Congr¨¦s. Si l'espai de centre catalanista tingu¨¦s la for?a que ha tingut en altres moments, tindr¨ªem una oportunitat, perqu¨¨ ser¨ªem decisius. Veurem quan tornarem a tenir aquesta oportunitat.

P. Potser l'exdirector d'una escola de negocis no hauria de t¨¦mer una proposta disruptiva com pot ser un refer¨¨ndum, pel que t¨¦ de desafiament a l'establert.

R. Ens agradaria una alt¨ªssima transformaci¨® de la pol¨ªtica, per¨° la disrupci¨® ¨¦s positiva en determinats moments i en determinats ¨¤mbits. Per exemple, Enron va voler ser disruptiui va acabar amb la pr¨°pia Enron. I no pretenc establir cap comparaci¨®.

P. Com ves Catalunya en deu anys?

R. Dep¨¨n de com donem resposta a la cohesi¨® interna i a l'articulaci¨® exterior. Ens agradaria inserida en un federalisme asim¨¨tric. S'ha de recon¨¨ixer el fet nacional catal¨¤, no se'ns pot dir que no. Per¨° tamb¨¦ cal recon¨¨ixer que Espanya ¨¦s una naci¨®. Jo estaria a favor d'un contingent com el basc, per¨° podr¨ªem estudiar altres propostes mentre tinguem recursos suficients i llibertat sobre aquests recursos. Catalunya ha de ser solid¨¤ria, per¨° amb l¨ªmits.