El refer¨¨ndum i la cultura de l¡¯esquerra

Catalunya viu avui en un mar de confusions. La primera i m¨¦s pat¨¨tica de les quals ¨¦s haver situat un problema insoluble al centre del debat p¨²blic i de la vida oficial catalana i espanyola. Ni Catalunya pot presentar-se al m¨®n com una naci¨® oprimida; ni el sistema pol¨ªtic espanyol pot ser definit raonablement com a autoritari o desp¨°tic. Ho demostra de manera suficient que alguna de les forces que utilitzen aquestes expressions participen de la vida parlament¨¤ria, exposen les posicions al debat p¨²blic i presenten, si cal, una moci¨® de censura al govern actual.

Espanya ¨¦s una democr¨¤cia perfectible i necessitada de reformes que van m¨¦s enll¨¤ de la cosm¨¨tica. Precisa sens dubte de reformes pol¨ªtiques i del r¨¨gim auton¨°mic tant com en necessita en altres terrenys. No costa enumerar-les: reformes al sistema educatiu; reformes per assegurar millors condicions de vida i un treball menys precari a la poblaci¨®; fer m¨¦s f¨¤cil l¡¯acc¨¦s a un habitatge digne; incrementar els recursos i millorar la gesti¨® del sistema de benestar i salut p¨²blica. En definitiva: reformes radicals en tot all¨° que tendeixi a incrementar la igualtat social, la transpar¨¨ncia i netedat en l¡¯¨²s dels recursos p¨²blics. Si l¡¯actual majoria parlament¨¤ria del Partit Popular i Ciutadans no ¨¦s capa? de canalitzar les aspiracions que esment¨¤vem, el deure de l¡¯esquerra ¨¦s mobilitzar i fer pol¨ªtica per despla?ar-los, promoure el debat c¨ªvic, conv¨¨ncer la ciutadania, guanyar les eleccions i formar govern. Aquesta ¨¦s la via de la democr¨¤cia i la via europea en all¨° que t¨¦ de millor i m¨¦s fecund. La secessi¨® que se¡¯ns proposa ¨¦s la via d¡¯un Brexit casol¨¤ i d¡¯una forma de conflicte que, guanyi qui guanyi, no enfortir¨¤ ni la democr¨¤cia ni la llibertat. Ja en tenim prou indicis d¡¯aix¨° darrer en el secret i tra?doria amb els quals el govern de la Generalitat actua en seu parlament¨¤ria i en els mitjans subvencionats.

Concentrar totes les energies en una proposta que no t¨¦ encaix en el marc constitucional que assegura en darrera inst¨¤ncia l¡¯exercici de les llibertats ¨¦s un error lamentable que pagarem car. Es pot dir d¡¯una altra manera: ¨¦s fer el joc als nacionalistes catalans i, de passada, als nacionalistes espanyols, a tots aquells que pensen que la naci¨® ¡ªtal com ells la veuen¡ª t¨¦ uns drets que han de prevaldre per sobre del debat p¨²blic i la democr¨¤cia mateixa.

Ara b¨¦, desautoritzar la via que segueix l¡¯actual presid¨¨ncia de la Generalitat, en un ab¨²s clar¨ªssim del mateix mandat parlamentari i de la prec¨¤ria majoria i llei electoral (mai canviada) que el sost¨¦, no vol dir que l¡¯esquerra no tingui res a dir respecte de l¡¯actual moment pol¨ªtic que viu el pa¨ªs. Ho sintetitzaria en els punts seg¨¹ents:

L'esquerra catalana est¨¤ compromesa amb la defensa de la identitat nacional

Primer. L¡¯esquerra socialista no pot tenir per enemiga ni la democr¨¤cia espanyola ni la democr¨¤cia europea. Aspira i aspirar¨¤ a entendre¡¯s amb totes aquelles forces que poden contribuir a millorar, reformar el que calgui i fomentar l¡¯entesa col¡¤lectiva, sobre els valors de llibertat, igualtat i solidaritat que li s¨®n propis. El llenguatge i la construcci¨® de la idea d¡¯un enemic etern o de la naci¨® -la que sigui- per sobre de tot, li s¨®n completament aliens.

Segon. L¡¯esquerra catalana s¡¯ha comprom¨¨s sempre amb la defensa de la identitat nacional, la llengua i el respecte a la difer¨¨ncia dels catalans i altres societats pr¨°ximes i llunyanes. Ha de treure, a m¨¦s, la lli?¨® de qu¨¨ significaren el nacionalisme i les pol¨ªtiques de fets consumats per l¡¯Europa dels anys 1930. Sense falsos miratges pol¨ªtics, l¡¯esquerra catalana se sent, a m¨¦s, s¨°lidament solid¨¤ria i unida a tots aquells que defensen la llengua i cultura catalanes a Balears i Pa¨ªs Valenci¨¤, dels quals no volem separar-nos amb decisions que els s¨®n del tot alienes.

Tercer. El debat sobre la independ¨¨ncia i la tapadora d¡¯un refer¨¨ndum que el disfressa de cap manera garanteix la identificaci¨® dels problemes materials (fluxos fiscals, infraestructures i equipaments), el desenvolupament ¡®federal¡¯ de l¡¯autonomia o els problemes simb¨°lics d¡¯una societat que pat¨ª una opressi¨® particular i intensa durant les dues dictadures espanyoles del Segle Vint. Aquests problemes no es poden resoldre amb una votaci¨®. ?s tasca d¡¯un debat p¨²blic segrestat, que necessita pol¨ªtiques intel¡¤ligents i d¡¯aliances el m¨¦s ¨¤mplies possibles. El canvi dels darrers quaranta anys demostra que aix¨° ¨¦s possible. Prometre paradisos per l¡¯endem¨¤ no compromet a res, m¨¦s enll¨¤ de manipular a cor qu¨¨ vols les emocions dels ciutadans i ciutadanes que volen solucions.

L'actual deriva independentista crea una greu divisi¨® entre els catalans

Quart. Per tot plegat, cal negar-se a acceptar que els valors de l¡¯esquerra impliquin rendir-se a un debat amb les cartes marcades i amarat de nacionalisme, enfrontar-nos amb la resta dels espanyols i imposar la sortida inevitable de la Uni¨® Europea. En cap d¡¯aquestes solucions l¡¯esquerra hi t¨¦ res a guanyar, amena?a conquestes consolidades en l¡¯ordre pol¨ªtic i social i constitueix una greu amena?a de futur.

Cinqu¨¨. Cal advertir de la greu divisi¨® dels catalans i catalanes que l¡¯actual deriva independentista i nacionalista a Catalunya significa. El pal¡¤liatiu no pot ser un refer¨¨ndum, el qual, guanyi qui guanyi, haur¨¤ tingut la responsabilitat de dividir als catalans i espanyols, de fer-nos m¨¦s tribals i menys civilitzadament deliberatius. Un refer¨¨ndum que dificultar¨¤ encara m¨¦s aquelles reformes que poden fer m¨¦s lliures i solidaris els futurs dels pobles d¡¯Espanya i d¡¯Europa, d¡¯una comunitat que amb diverses lleng¨¹es i parles seguir¨¤ inevitablement unida l¡¯endem¨¤ d¡¯una fractura est¨¨ril i prescindible.

Quan hom recorda l¡¯exili del President Lluis Companys, Pompeu Fabra i Pere Bosch Gimpera, no pot evitar recordar alhora el de Juan Negr¨ªn, Manuel Aza?a i Antonio Machado. Visca Catalunya!

Josep M. Fradera ¨¦s catedr¨¤tic d'Hist¨°ria de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.