Les que de deb¨° fan la feina bruta a Gr¨¨cia

Ni Tsipras ni Syriza, les que de deb¨° estan fent la feina bruta a Gr¨¨cia s¨®n dones com aquestes cinc emigrants sense papers, treballadores de la llar, que netegen cases a Atenes en dures condicions laborals enmig de la crisi econ¨°mica, pol¨ªtica i moral que sacseja el pa¨ªs. Els directors de teatre Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris les han fet pujar a l'escenari perqu¨¨ expliquin les seves vides i experi¨¨ncies i a la vegada llancin una mirada de proximitat, realista i c¨¤ustica sobre la societat grega contempor¨¤nia. L'obra, que malgrat tenir un tema tan dram¨¤tic est¨¤ feta amb molt de sentit de l'humor i resulta francament divertida, es titula Clean City?i es representa dijous i divendres al Teatre Lliure com a part de la programaci¨® del Festival del Grec de Barcelona.

La pe?a, diu Anestis Azas (Tessal¨°nica, 1978), compara la neteja que duen a terme les cinc dones amb la neteja d'emigrants que proposen, precisament, la ultradreta grega i el partit neonazi Alba Daurada, i llan?a ir¨°nicament la pregunta: Qui est¨¤ netejant de deb¨° Gr¨¨cia?

Reivindicaci¨® de la comunitat immigrant i amb una notable c¨¤rrega de feminisme, Clean City la interpreten aut¨¨ntiques dones de la neteja que representen diverses generacions de la immigraci¨® a Gr¨¨cia, amb diverses edats, de la trentena a la seixantena, i sensibilitats: l'albanesa Drita Shehi, la filipina Fredalyn Resurrecci¨®n, la b¨²lgara Rosita Pandalieva, la sud-africana Lauretta Macauley i la moldava Valentina Ursache, que ¨Caix¨ª est¨¤ el panorama¨C ¨¦s soprano.

La idea, explica Azas, els la va proporcionar al seu col¡¤lega Tsinikoris i a ell, que formen equip des de fa sis anys ¡ªquan els dos treballaven a Alemanya amb Rimini Protokoll¡ª, un estudiant d'un taller teatral que impartien tots dos a Atenes i que va proposar un projecte a partir d'una entrevista a la dona que netejava casa seva. ¡°Vol¨ªem fer alguna cosa sobre els emigrants a Gr¨¨cia, la seva penosa situaci¨®, anacr¨°nica en relaci¨® amb la resta d'Europa, i all¨° ens va il¡¤luminar. Aquesta era la mirada que ens interessava. Ens permetia, a m¨¦s, parlar del context pol¨ªtic. De la ultradreta i la seva ret¨°rica de fer neteja d'emigrants al mateix temps que propugnen la necessitat de mantenir neta, pura, la sang grega. En grec la mateixa paraula significa neteja i puresa, kathar¨®tita¡±.

Els autors i directors van decidir abordar la neteja des del punt de vista literal i van reclutar aquestes cinc dones netejadores (el seu primer fitxatge va ser Pandalieva, que neteja el Centre Cultural Onassis d'Atenes, que patrocina l'espectacle) perqu¨¨ expliquessin directament les seves experi¨¨ncies en un clar exemple de teatre documental. ¡°L'obra no ¨¦s did¨¤ctica ni paternalista¡±, recalca Azas, ¡°explica de primera m¨¤ el racisme i els abusos que pateixen els emigrants, tant des de les institucions com al carrer¡±.

Les dones parlen de les seves experi¨¨ncies amb la policia grega, de l'assetjament sexual, de com criar fills en un altre pa¨ªs sense papers, de la dificultat d'aconseguir serveis com que et posin electricitat al pis. A la pe?a, en qu¨¨ les cinc canten i ballen, es tracta la viol¨¨ncia contra els treballadors estrangers i es recorda el cas real de la dona de la neteja b¨²lgara i sindicalista Konstantina Kouneva, a qui li van llan?ar ¨¤cid a la cara el 2008 i que actualment ¨¦s eurodiputada.

Entre els elements ir¨°nics de l'espectacle hi ha el fet que la filipina Resurrecci¨®n expliqui que va aprendre grec amb una can?¨® de Notis Sfakianakis, cantautor de manifestes simpaties neofeixistes. Les int¨¨rprets no han deixat de ser dones de la neteja amb la seva experi¨¨ncia teatral i simplement s'han agafat dies lliures per actuar; ¡°per a elles, s¨®n vacances¡±, aclareix el director.

L'espectacle acaba amb les cinc ballant, com a senyal de la seva emancipaci¨®, zeibekiko, una dansa tradicional grega molt masculina, estrictament reservada als homes.