Salut detecta temptatives d¡¯acc¨¦s irregular a la llista de trasplantaments

L¡¯altruisme, la solidaritat i l¡¯equitat d¡¯acc¨¦s s¨®n els fonaments del sistema de trasplantaments espanyol, un model d¡¯¨¨xit internacional consolidat gr¨¤cies al voluntarisme dels donants i les seves fam¨ªlies i a la bona feina dels sanitaris. Per¨° per mantenir-lo, aquests principis han de ser infrangibles. En una vigil¨¤ncia permanent de la llista d¡¯espera, l¡¯Organitzaci¨® Catalana de Trasplantaments (OCATT) ha detectat diversos casos de turisme de trasplantaments que q¨¹estionen l¡¯equitat d¡¯acc¨¦s. Aquest any ha localitzat sis estrangers que van arribar a Barcelona nom¨¦s per entrar a la llista d¡¯espera. No obstant aix¨°, segons l¡¯Organitzaci¨® Nacional de Trasplantaments, per accedir al circuit cal tenir una ¡°resid¨¨ncia estable¡± a Espanya.

L¡¯intent de frau en el sistema perjudica els qui ja s¨®n a la llista d¡¯espera, que s¨ª que compleixen els requisits. El sistema espanyol, l¨ªder en trasplantaments i donacions, funciona amb precisi¨®. Malgrat que ¨¦s una carrera contra rellotge per als sanitaris ¡ªla vida de milers de persones en dep¨¨n¡ª, no es deixa res a la improvisaci¨®. Cada pas est¨¤ mesurat per protocols i guies d¡¯actuaci¨® que salvaguarden els principis elementals. Per¨° la vigil¨¤ncia de la llista d¡¯espera ¨¦s imprescindible per evitar les dues grans amenaces: el tr¨¤fic d¡¯¨°rgans i el turisme de trasplantaments.

No obstant aix¨°, malgrat els filtres per evitar males pr¨¤ctiques o inger¨¨ncies irregulars en la llista d¡¯espera, l¡¯OCATT alerta que augmenten els casos de turisme de trasplantaments. Mentre que fa tres anys nom¨¦s se¡¯n va detectar un cas, el 2017 ja s¡¯han identificat sis episodis de turisme de trasplantaments: quatre adults i dos menors. ¡°Algun arribava a l¡¯hospital directament de l¡¯aeroport¡±, explica el director de l¡¯OCATT, Jaume Tort. Els nens han entrat a la llista i s¡¯han operat perqu¨¨ les normes internacionals obliguen a atendre¡¯ls sense cap restricci¨®. Dos adults tamb¨¦ van acabar entrant a la llista perqu¨¨ els facultatius van considerar que la seva situaci¨® cl¨ªnica era cr¨ªtica. Els altres estan en tractament a l¡¯espera de poder accedir al sistema de trasplantaments.

Tort, que est¨¤ investigant dues sospites m¨¦s de turisme de trasplantaments, tem que ¡°l¡¯efecte crida¡± faci augmentar els casos. ¡°Una persona que baixa de l¡¯avi¨® i se¡¯n va a l¡¯hospital, doncs no entra a la llista. Se l¡¯atendr¨¤ perfectament, per¨° fora de la llista. Ara b¨¦, aquesta persona es queda quatre anys a Espanya i acaba aconseguint els papers i entra a la llista. Aix¨° ¨¦s la realitat i ens preocupa l¡¯efecte crida. Quan un cas d¡¯aquests es resol, al seu pa¨ªs d¡¯origen diran: espera any i mig i estar¨¤s operat fant¨¤sticament¡±, apunta. Aquest fenomen, afegeix, tamb¨¦ es dona a Andalusia i Madrid, on hi ha els hospitals amb m¨¦s volum de trasplantaments i donacions. Tort alerta, a m¨¦s, que, despr¨¦s de la intervenci¨®, molts pacients tornen al seu pa¨ªs d¡¯origen i no tenen el seguiment m¨¨dic necessari. ¡°Si aquesta persona no t¨¦ gaire cura de la seva salut i es pren la seva medicaci¨® [han de prendre immunosupressors per a tota la vida], pot patir un rebuig i el trasplantament acaba malbaratat¡±, assenyala.

A l¡¯OCATT tampoc se¡¯ls escapen els casos de tr¨¤fic d¡¯¨°rgans ¡ªun delicte recollit al codi penal¡ª pels quals es coordinen amb la policia. Hi ha diversos casos paradigm¨¤tics. ¡°Hi va haver un liban¨¨s fa tres anys al Cl¨ªnic que es volia fer un trasplantament de fetge de donant viu i va portar un conegut. Al final es va descobrir que havia estat buscant un donant per Val¨¨ncia, fent anal¨ªtiques en centres privats per veure si eren compatibles. Aix¨° es va detectar i es va poder aturar¡±, recorda Tort. En un altre cas, d¡¯un pacient albanokosovar que va intentar comprar-li un rony¨® a un indigent, la interacci¨® de l¡¯OCATT amb la policia va ser essencial per detectar el delicte. ¡°El fill del cap d¡¯una banda de delinq¨¹ents estava en di¨¤lisi i necessitava un trasplantament. Aqu¨ª va ser la policia la que ens va avisar perqu¨¨ ja els estava seguint¡±, apunta.

De legislaci¨® sobre el tema n¡¯hi ha, per¨° queden llacunes. D¡¯una banda, la Declaraci¨® d¡¯Istanbul va deixar clar que no ¨¦s ¨¨tic per als metges participar en donacions en les quals se sospiti un tr¨¤fic d¡¯¨°rgans. D¡¯altra banda, la Uni¨® Europea disposa d¡¯una directiva que permet la lliure circulaci¨® de pacients en territori comunitari, per¨° exclou d¡¯aquest acord els trasplantaments, ja que ent¨¦n que cal salvaguardar l¡¯esfor? de cada pa¨ªs en donacions ¡ªAlemanya, per exemple, t¨¦ menys taxa de donaci¨® que Espanya¡ª. La transposici¨® d¡¯aquesta directiva a cada pa¨ªs ¨¦s diferent i, per tant, segons l¡¯Estat, per entrar a la llista de trasplantaments nacional, s¡¯exigeixen uns requisits diferents.

Per incloure un pacient a la llista d¡¯Espanya, l¡¯ONT exigeix que els pacients tinguin ¡°resid¨¨ncia estable¡± al pa¨ªs i cotitzin a la Seguretat Social, tot i que els metges s¨®n m¨¦s laxos amb aquest segon requisit si es comprova que fa anys que s¨®n a Espanya. Tort lamenta, no obstant aix¨°, que la normativa no sigui m¨¦s concreta. ¡°El tema cr¨ªtic aqu¨ª ¨¦s que tu necessites un b¨¦ molt esc¨¤s que ¨¦s d¡¯origen hum¨¤, que ve de la solidaritat. No ¨¦s un tema econ¨°mic. S¨®n els pol¨ªtics i la societat els que han de legislar sobre aix¨°. No ens correspon als cl¨ªnics prendre la decisi¨® del grau d¡¯accessibilitat i solidaritat del pa¨ªs¡±, afegeix.