Barcelona apuja l¡¯aposta biom¨¨dica

Els daus estan tirats. El 31 de juliol acaba el termini per presentar candidatura a acollir l¡¯Ag¨¨ncia Europea del Medicament (EMA), que ara es troba a Londres i que haur¨¤ de marxar quan es consumi el Brexit. De moment s¨®n m¨¦s de vint. Espanya proposa la ciutat de Barcelona, per¨° altres capitals importants, com Amsterdam, Viena, Lille, Copenhaguen, Estocolm o Mil¨¤ pugnen tamb¨¦ per aconseguir l¡¯ag¨¨ncia. La batalla ser¨¤ dura. Barcelona ja va quedar segona el 1992, quan es va crear l¡¯EMA, i ara es troba tamb¨¦ molt ben situada per acabar sent l¡¯escollida. Les tres administracions que avalen la candidatura es mostren prudentment optimistes. Barcelona, diuen, ¨¦s l¡¯¨²nica que reuneix amb escreix tots els requisits.

En la decisi¨® final, per¨°, com en tantes altres q¨¹estions de repartiment a la Uni¨® Europea, influiran q¨¹estions pol¨ªtiques i geoestrat¨¨giques. Equilibris interns i altres factors que sovint passen per sobre de les idone?tats objectives. Algunes de les competidores tamb¨¦ s¨®n molt potents. La decisi¨® es prendr¨¤ per vot secret en un complicat proc¨¦s de decisi¨® al Consell d¡¯Europa. Ser¨¤ al mes de novembre, just despr¨¦s de l¡¯1 d¡¯octubre i de tot el que la batalla pel refer¨¨ndum pugui comportar. Arribar a la final en molt bona posici¨® no garanteix l¡¯¨¨xit, per¨° sense una bona puntuaci¨® en els requeriments inicials, les possibilitats s¨®n infinitament m¨¦s baixes, i aquesta bona puntuaci¨® almenys es podr¨¤ fer valer.

El primer obstacle que havia de v¨¨ncer Barcelona, i ben complicat, era d¡¯ordre intern. Es pot qualificar de miracle, at¨¨s el clima pol¨ªtic que es viu a Espanya, que la candidatura hagi aconseguit surar per sobre del conflicte que domina fins a l¡¯asf¨ªxia la vida pol¨ªtica espanyola. Les tres administracions ¡ªGovern central, Generalitat i Ajuntament de Barcelona¡ª han aconseguit el prodigi de fer pinya i evitar que les tensions ambientals derivades del proc¨¦s independentista contaminessin el projecte. Totes tres es mostren molt satisfetes d¡¯haver-ho aconseguit i cap dels seus m¨¤xims representants escatima elogis a la disposici¨®, la lleialtat i l¡¯esfor? dels altres dos. Una raresa, tal com estan les coses, i un bon senyal que ens demostra que quan es vol, es pot.

Totes tres hi tenen molt a guanyar. Per a la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, aconseguir l¡¯ag¨¨ncia seria un ¨¨xit pol¨ªtic indiscutible del govern d¡¯Espanya dins el marc comunitari i, en tant que ministra catalana, tamb¨¦ un ¨¨xit personal. Per a la Generalitat i el seu conseller de Salut, Antoni Com¨ªn, a m¨¦s d¡¯un indubtable benefici per a Catalunya, acollir l¡¯ag¨¨ncia suposaria fer valer tot l¡¯esfor? que s¡¯ha fet durant anys per convertir Barcelona en un gran cl¨²ster de biomedicina. A la bona entesa ha contribu?t sens dubte el tarann¨¤ de tots dos. En un primer moment es va pensar que, at¨¨s que es tractava d¡¯un assumpte d¡¯Estat que es decidiria en l¡¯esfera diplom¨¤tica, serien els titulars d¡¯Afers Exteriors dels dos governs els que condu?ssin la candidatura. Va ser un gran encert canviar de criteri i encomanar-la als titulars dels departaments t¨¨cnics de Sanitat i Salut.

Per al tercer protagonista, l¡¯Ajuntament de Barcelona, rebre l¡¯ag¨¨ncia ¨¦s tamb¨¦ un objectiu de primera magnitud. Esdevindria un element dinamitzador molt important de l¡¯economia de la ciutat i contribuiria a consolidar Barcelona com una gran capital global en una ¨¤rea en la qual sempre ha volgut competir en primera l¨ªnia: la del coneixement. ?s per aix¨° que l¡¯Ajuntament s¡¯hi ha abocat. El tinent d¡¯alcalde Jaume Collboni, que representa la ciutat en la candidatura, es mostra molt satisfet d¡¯haver pogut recuperar l¡¯esperit ol¨ªmpic. La feina, consideren tots tres, est¨¤ feta. Ara caldr¨¤ rematar-la i esperar que l¡¯esfor? doni els fruits esperats.

L¡¯EMA s¡¯ho val. S¡¯ocupa de l¡¯avaluaci¨® cient¨ªfica, l¡¯aprovaci¨® i el control de seguretat dels medicaments i els productes veterinaris als 28 pa?sos de la Uni¨®. ?s una ag¨¨ncia de les grosses, de les que generen una gran activitat al seu voltant. ?s l¡¯equivalent europeu de la Food and Drug Administration nord-americana, i tant per volum com per qualificaci¨® t¨¨cnica, ¨¦s l¡¯altra gran ag¨¨ncia de refer¨¨ncia al m¨®n. Amb un pressupost anual de 340 milions d¡¯euros, el seu funcionament ordinari requereix 890 professionals i t¨¨cnics d¡¯alt nivell de qualificaci¨®. A m¨¦s, la seva activitat atrau, com un poder¨®s imant, un entramat de m¨¦s de 1.600 empreses relacionades amb els medicaments, com ara oficines de representaci¨® de les farmac¨¨utiques, despatxos jur¨ªdics, centres d¡¯estudis i lobbys diversos. Tota aquesta activitat genera m¨¦s de 4.500 llocs de treball addicionals i unes 40.000 visites anuals d¡¯experts de diferents pa?sos que han de tractar assumptes amb l¡¯ag¨¨ncia.

El fet que el Consell Europeu, a difer¨¨ncia d¡¯altres vegades, hagi fixat uns criteris objectius de partida que les candidatures han d¡¯acreditar per poder optar a l¡¯EMA, ha esdevingut un factor favorable per a Barcelona. El plec de requisits abasta cinc ¨¤mbits: connectivitat, innovaci¨® cient¨ªfica, disponibilitat de places hoteleres, capacitat per celebrar congressos i condicions per acollir les fam¨ªlies dels empleats que es despla?arien amb l¡¯ag¨¨ncia. Barcelona els reuneix tots, aquests requisits, alguns d¡¯ells a bastament.

Compta a m¨¦s amb un factor extra que pot arribar a ser decisiu: ¨¦s l¡¯¨²nica candidata que ofereix un gran edifici, modern, completament equipat i d¡¯alta capacitat tecnol¨°gica, llest per ser ocupat immediatament: l¡¯emblem¨¤tica Torre Agbar.

Des que Barcelona va quedar en segon lloc el 1992, tant la connectivitat com l¡¯activitat cient¨ªfica han millorat molt. Malgrat les queixes internes per la manca d¡¯inversions al Prat, Barcelona ¨¦s ara una ciutat molt ben connectada en temps, preu i freq¨¹¨¨ncia de vols amb Europa. T¨¦ 45 vols diaris amb diferents capitals europees, i les m¨¦s de cent companyies que operen a les dues terminals garanteixen m¨¦s de 200 destinacions a tot el m¨®n. L¡¯AVE amb Fran?a ofereix tamb¨¦ altres opcions de connexi¨® r¨¤pida.

Per¨° l¡¯actiu m¨¦s important ¨¦s el biom¨¨dic, ¨¦s a dir, el fet que l¡¯¨¤rea de Barcelona hagi esdevingut el principal pol d¡¯investigaci¨® del sud d¡¯Europa. Aqu¨ª la posici¨® del pa¨ªs compta molt. I Espanya ¨¦s el quart mercat de f¨¤rmacs de la UE i el tercer productor de medicaments d¡¯¨²s veterinari. ?s tamb¨¦ el segon pa¨ªs de la UE que m¨¦s projectes lidera en el sector de la salut amb fons europeus competitius, bona part d¡¯ells liderats des de Catalunya.

Compta a m¨¦s amb un sistema p¨²blic de salut cohesionat i potent que pot ser un valu¨®s element en la competici¨®, tal com ho va ser en el seu moment el National Health Service brit¨¤nic per decantar la balan?a a favor de Londres i perqu¨¨ Barcelona qued¨¦s en segon lloc. L¡¯exist¨¨ncia d¡¯un sistema sanitari p¨²blic jerarquitzat i coordinat, que a l¡¯¨¤rea de Barcelona suma 11 hospitals universitaris, permet que la investigaci¨® b¨¤sica per al desenvolupament de nous f¨¤rmacs i procediments terap¨¨utics pugui tenir una r¨¤pida transfer¨¨ncia a la pr¨¤ctica cl¨ªnica. De la xarxa p¨²blica de salut pengen ara mateix 31 centres d¡¯investigaci¨® biom¨¨dica, alguns d¡¯ells punters.

No ¨¦s casualitat que Espanya, i en particular Catalunya, hagi esdevingut un referent mundial en assajos cl¨ªnics de ter¨¤pies avan?ades. Personalitats cient¨ªfiques com Josep Baselga, ara director de l¡¯Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, o Joan Massaguer, investigador punter en l¡¯¨¤mbit de l¡¯oncologia, treballen en col¡¤laboraci¨® amb els centres catalans. Aquests dies el conseller Com¨ªn es troba justament a Nova York per signar un nou conveni de col¡¤laboraci¨®.

Ha costat arrencar, perqu¨¨ els organismes p¨²blics s¡¯han ocupat m¨¦s d¡¯avan?ar en la investigaci¨® que de rendibilitzar el coneixement generat, per¨° aix¨° tamb¨¦ est¨¤ canviant r¨¤pidament: entre 2013 i 2016 s¡¯han creat 175 noves companyies a Catalunya en l¡¯¨¤mbit de la biomedicina i les ci¨¨ncies de la salut, de les quals 95 s¨®n spin off generades a l¡¯entorn dels hospitals universitaris i els centres d¡¯investigaci¨®. Aquest entorn garanteix que l¡¯ag¨¨ncia no perdria potencial cient¨ªfic si es trasllad¨¦s a Barcelona, cosa que bona part de les altres candidates no podrien assegurar.

S¡¯ha recuperat l¡¯esperit ol¨ªmpic: les tres administracions van a una. L¡¯objectiu s¡¯ho val: vindrien 890 t¨¨cnics i 1.600 empreses

Quant a la capacitat d¡¯allotjament, una ciutat que ha organitzat amb ¨¨xit uns Jocs Ol¨ªmpics i que cada any celebra el Mobile Word Congress i esdeveniments multitudinaris com el S¨®nar no ha de fer gaires esfor?os per acreditar el seu potencial d¡¯acollida congressual i hotelera, i pot garantir vint milions de pernoctacions anuals. Finalment, tamb¨¦ compta el factor hum¨¤, i en aquest cas la UE ha establert requisits sobre les condicions per acollir les fam¨ªlies dels empleats i els seus 600 nens. Els 40 col¡¤legis internacionals que hi ha a l¡¯¨¤rea de Barcelona i les vuit universitats, sis d¡¯elles p¨²bliques, garanteixen les seves necessitats educatives.

El millor aval que pot presentar Barcelona en aquest apartat, per¨°, ¨¦s una enquesta interna que es va realitzar al maig passat entre els 890 treballadors de la mateixa ag¨¨ncia. Barcelona va quedar en el primer lloc de les prefer¨¨ncies, seguida molt de prop per Amsterdam i Viena. Segur que en aquesta valoraci¨® compta la fama que la ciutat ja t¨¦ des de la cita ol¨ªmpica, per¨° tamb¨¦ algunes dades valuoses, com ara els cinc quil¨°metres de platja a la mateixa ciutat o les m¨¦s de 2.500 hores de sol a l¡¯any que, per a qui porti uns anys vivint a Londres, poden ser molt atractives. Com tamb¨¦ pot ser-ho una oferta cultural cosmopolita i les possibilitats de gaudir de la natura que deixen les cales de la Costa Brava o els cims nevats del Pirineus a dues hores de cotxe.

?s per¨° tamb¨¦ una ciutat molt contaminada, que supera amb freq¨¹¨¨ncia els l¨ªmits fixats per les directives comunit¨¤ries, amb embussos de tr¨¤nsit de vegades insuportables i uns preus dels lloguers que no paren de pujar. Exactament igual de Londres. En els aspectes ambientals i de qualitat de vida, Copenhaguen ¨¦s una potent competidora, per¨° no ho ¨¦s en el clima. Quant als preus, cal tenir en compte que els treballadors seguiran cobrant el mateix que a Londres i, per tant, si Barcelona fos l¡¯escollida, guanyarien molt de poder adquisitiu.

Afectar¨¤ l¡¯1-O? Rajoy vol l¡¯EMA per mostrar que la uni¨® ¨¦s millor que el xoc; la UE est¨¤ tamb¨¦ atrapada: si diu que ¨¦s un tema intern...

No cal dir que per a Barcelona i el seu sector biom¨¨dic l¡¯arribada de l¡¯ag¨¨ncia seria una gran oportunitat. La ubicaci¨® a la Torre Agbar contribuiria a dinamitzar un districte, el del 22@, que portava un bon ritme de transformaci¨® social i urban¨ªstica, per¨° que es va aturar arran de la crisi del 2008. Ara arrenca de nou. Nom¨¦s cal comptar les grues plantades per comprovar que la din¨¤mica de renovaci¨® urban¨ªstica s¡¯ha repr¨¨s. L¡¯arribada de l¡¯EMA seria un catalitzador molt potent en un ¨¤mbit, el de la biomedicina, que genera moltes sinergies econ¨°miques. Espanya ja ¨¦s el segon pa¨ªs, despr¨¦s del Regne Unit, que m¨¦s experts aporta a l¡¯ag¨¨ncia. La capacitat d¡¯atracci¨® de talent de Barcelona es refor?aria molt.

?bviament, els altres pa?sos tamb¨¦ faran valer les seves capacitats en el terreny dels criteris t¨¨cnics. La pugna ser¨¤ dura.

Entre els inconvenients, que tamb¨¦ n¡¯hi ha, figura que Espanya ja t¨¦ la seu de tres ag¨¨ncies europees. S¨®n l¡¯Oficina Europea d¡¯Harmonitzaci¨® del Mercat Interior (sobre marques i dissenys), situada a Alacant; la de Seguretat i Salut en el Treball, ubicada a Bilbao, i la de Control de la Pesca, amb seu a Vigo. Si vingu¨¦s l¡¯EMA seria la quarta, i aquest pot ser un argument contra Barcelona. Per¨° no davant les principals competidores. Si an¨¦s a Lille, Fran?a estaria en la mateixa situaci¨® que Espanya, amb quatre ag¨¨ncies, a m¨¦s de la seu del Parlament a Estrasburg. A la premsa estrangera s¡¯ha especulat amb la possibilitat que es deman¨¦s a Fran?a que renunci? a la seu d¡¯Estrasburg a canvi de l¡¯EMA. Encara que molts eurodiputats agrairien no haver viatjar una setmana al mes a Estrasburg, aquesta possibilitat no est¨¤ ara mateix sobre la taula.

Tots els grans pa?sos ja tenen alguna ag¨¨ncia important. Holanda, que pugna per Amsterdam, en t¨¦ dos d¡¯importants, Eurojust i Europol, totes dues a l¡¯Haia. Si s¡¯hagu¨¦s d¡¯atendre a factors de reequilibri comunitari, els pa?sos de l¡¯Est tindrien sens dubte les seves raons, per¨° ara mateix no desperten gaire confian?a i les seves millors candidates, Bratislava i Bucarest, estan lluny de reunir els requisits.

L¡¯altra gran inc¨°gnita ¨¦s si finalment comptar¨¤ el que pugui passar d¡¯aqu¨ª a l¡¯1 d¡¯octubre, data prevista per al refer¨¨ndum d¡¯independ¨¨ncia convocat pel govern catal¨¤ en contra de la legislaci¨® vigent. ?s possible que al final acabi sent un factor en contra, especialment si s¡¯arriba al temut xoc de trens. Per¨° des del Govern central s¡¯insisteix que Rajoy t¨¦ molt d¡¯inter¨¨s a aconseguir que l¡¯ag¨¨ncia vingui a Barcelona, precisament per demostrar que la uni¨® ¨¦s millor que l¡¯enfrontament i que el Govern treballa en benefici de Catalunya. Ni Rajoy ni la resta de pa?sos poden admetre que el projecte independentista catal¨¤ pugui tenir cap viabilitat. Si, com sostenen, ¨¦s un assumpte intern d¡¯Espanya, tampoc no ho poden fer servir com a argument. Tots estan atrapats en els seus propis discursos. Una altra cosa ¨¦s l¡¯¨²s que en facin les candidatures advers¨¤ries. O el que pugui passar d¡¯aqu¨ª a l¡¯1 d¡¯octubre i els dies posteriors.

Una seu emblem¨¤tica

Barcelona ¨¦s fins ara l¡¯¨²nica candidata que ha presentat un edifici equipat i llest per allotjar, amb unes adaptacions m¨ªnimes, l¡¯Ag¨¨ncia Europea del Medicament en la data prevista per al trasllat, l¡¯1 d¡¯abril de 2019. La Torre Gl¨°ries, antiga Torre Agbar, de l¡¯arquitecte Jean Nouvel, ¨¦s una construcci¨® singular que ha esdevingut s¨ªmbol de Barcelona, i ho seria tamb¨¦, molt r¨¤pidament, de l¡¯EMA. La seva for?a est¨¨tica ¨¦s indubtable, i encara que ha tingut problemes per ser adaptat a altres usos, precisament per la seva molt peculiar configuraci¨®, no planteja problemes per a un ¨²s com el que exigeix l¡¯ag¨¨ncia. T¨¦ un gran aparcament, un auditori i grans sales per celebrar congressos i molts espais susceptibles de diferents usos.

Amb 34 plantes d¡¯al?ada i quatre de subterr¨¤nies, suma 50.693 metres quadrats dotats d¡¯alta capacitat tecnol¨°gica i connectivitat. L¡¯edifici que l¡¯EMA ocupa a la pla?a Churchill de Londres des del 2014, en ple districte dels negocis, t¨¦ 23.500 metres quadrats. Per tant, la Torre Gl¨°ries garanteix amb escreix les possibles necessitats d¡¯ampliaci¨® en el futur i, si convingu¨¦s, encara s¡¯hi podria afegir, paradoxes de la vida, la ve?na seu de la Comissi¨® Nacional de Telecomunicacions. Aquest edifici es troba ara infrautilitzat, despr¨¦s que el govern del PP desf¨¦s el que havia sigut la minsa concessi¨® del govern de Zapatero a la descentralitzaci¨® institucional. Tant per la seva ubicaci¨® com per les caracter¨ªstiques t¨¨cniques, podria ser un bon complement de la Torre Gl¨°ries.

La candidatura de Barcelona ha acordat amb els actuals propietaris de la Torre Gl¨°ries ¡ªun fons d¡¯inversi¨® brit¨¤nic¡ª reservar l¡¯edifici fins que la UE decideixi la ubicaci¨® de l¡¯ag¨¨ncia, el novembre vinent. Amsterdam, una de les principals rivals de Barcelona, no t¨¦ un edifici per oferir i, per tant, hauria de passar per una ubicaci¨® transit¨°ria i fer una nova mudan?a m¨¦s endavant. El lloguer que l¡¯EMA hauria de pagar als propietaris de la torre suposaria un estalvi del 45% respecte del que ara paga per l¡¯edifici londinenc. Tamb¨¦ per a les empreses que acompanyen l¡¯ag¨¨ncia suposaria un estalvi notable.

La ubicaci¨® de l¡¯ag¨¨ncia al Poblenou tamb¨¦ t¨¦ avantatges log¨ªstics importants. Quedaria al bell mig del districte del 22@, el que la ciutat ha volgut especialitzar en coneixement i noves tecnologies, per¨° tamb¨¦ t¨¦ una trama urbana moderna i amb for?a serveis. Compta amb una oferta d¡¯habitatge de nova construcci¨® molt a prop, entre la torre i el mar. Aquesta part de la ciutat t¨¦ un teixit social format per fam¨ªlies joves, moltes estrangeres, entre les quals els empleats de l¡¯ag¨¨ncia podrien encaixar. Entre els actuals 890 empleats, un 62% tenen entre 30 i 45 anys, amb un clar predomini femen¨ª: 623 dones per 267 homes. Uns 130 s¨®n espanyols. De traject¨°ria vital i professional cosmopolita, la majoria es mostren molt ben disposats al canvi.