El Govern no acatar¨¤ la suspensi¨® de la llei del refer¨¨ndum

El Govern va verbalitzar ahir dimarts que no acatar¨¤ una eventual suspensi¨® per part del Tribunal Constitucional de la llei del refer¨¨ndum amb la qual pret¨¦n donar base jur¨ªdica a la consulta prevista per a l'1 d'octubre. Josep Rull, conseller de Territori, va avan?ar ahir aquesta posici¨® i es va acollir als principis del dret internacional per seguir endavant amb els plans. La llei del refer¨¨ndum, ja registrada al Parlament, sost¨¦ en les seves disposicions finals que el seu contingut prevaldr¨¤ sobre les normes que la contradiguin. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja havia avisat que no acataria cap inhabilitaci¨® del Constitucional.

Els grups de Junts pel S¨ª i la CUP ja han registrat la llei del refer¨¨ndum al Parlament i el gui¨® m¨¦s probable ¨¦s que la Mesa de la Cambra l'admeti a tr¨¤mit en la reuni¨® que t¨¦ fixada per dimecres de la setmana vinent, quan es reprengui l¡¯activitat parlament¨¤ria. El dubte ¨¦s quan s'elevar¨¤ la norma al ple per ser aprovada. Amb independ¨¨ncia de la via que es tri? per tramitar-la ¨Cel Constitucional ha susp¨¨s la reforma del reglament que permetia aprovar-la per lectura ¨²nica i sense esmenes de l'oposici¨®¨C, Rull va certificar ahir el que per als grups secessionistes ¨¦s gaireb¨¦ una obvietat: que ignoraran la m¨¦s que probable suspensi¨® del Constitucional.

En una entrevista a RAC1, el conseller, molt enfadat pel que considera una inhibici¨® de l¡¯Estat a la crisi de l'aeroport del Prat, va assegurar que l'independentisme ignorar¨¤ la suspensi¨®. ¡°[Si susp¨¨n la llei del refer¨¨ndum] s¡¯haur¨¤ d¡¯obeir una llei emanada d'un Parlament leg¨ªtim i democr¨¤tic, incorporant dos principis de dret internacional: el principi democr¨¤tic i el dret d'excepci¨®¡±. I va assenyalar: ¡°Quan has provat de bona fe posar urnes de manera acordada, est¨¤s legitimat, d'acord amb una llei pr¨°pia, a posar-les¡±.

L'independentisme sempre argumenta que ha sol¡¤licitat 17 vegades al Congr¨¦s pactar la consulta. ¡°Crec que fins i tot ens hem fet pesats¡±, va dir al juny el president Carles Puigdemont, que ja va advertir que nom¨¦s assumir¨¤ una inhabilitaci¨® si ve del Parlament.

Rull va subratllar que ¡°obeiran¡± la llei que aprovi el Parlament i que li donaran ¡°plena vig¨¨ncia¡±. El conseller va acusar Mariano Rajoy de tenir una actitud ¡°obsessiva¡± per intentar parar el proc¨¦s sobiranista a trav¨¦s dels tribunals en lloc de negociar, com es va fer en els casos d¡¯Esc¨°cia i el Quebec. La resoluci¨® de l'inici del proc¨¦s d'independ¨¨ncia sostenia que el Constitucional no estava legitimat per actuar a Catalunya.

¡°Acte revolucionari¡±

Josep Maria Castell¨¤, catedr¨¤tic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, sost¨¦ que si el Govern incompleix la suspensi¨® del Constitucional cometria ¡°el seu primer acte revolucionari; seria el primer acte de desobedi¨¨ncia radical¡±. Castell¨¤ ¨¦s membre de la Comissi¨® de Ven¨¨cia ¨C¨°rgan que dep¨¨n del Consell d¡¯Europa¨C i recorda que el dictamen que va emetre el mes de mar? sobre la reforma de la llei del Tribunal Constitucional va establir que les seves sent¨¨ncies s¨®n d'obligat compliment per part de les autoritats i c¨¤rrecs p¨²blics. El catedr¨¤tic t¨¦ la impressi¨® que des del 2012 el Govern ha jugat la partida ¡°amb dues baralles¡± o ¡°amb dos reglaments¡± que ha invocat segons li ha convingut. I cita resolucions simb¨°liques a favor del dret decidir o la independ¨¨ncia i, alhora, la presentaci¨® de recursos de s¨²plica al Constitucional perqu¨¨ no suspengui el reglament de la Cambra que facilita la declaraci¨® d'independ¨¨ncia.

Castell¨¤ aprecia una ¡°escalada¡± ¨C¡°no s¨¦ si ¨¦s t¨¤ctica o si hi ha un pla¡±¨C tant en els preparatius per al refer¨¨ndum com en la reforma del reglament, on ja observa que s'atempta contra els drets de les minories. I argumenta un fet definitiu: que la llei del refer¨¨ndum, una norma ordin¨¤ria, estableix que ¨¦s de rang superior a l¡¯Estatut i a la Constituci¨®.

Rafael Arenas, catedr¨¤tic de Dret Internacional Privat de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona i expresident de Societat Civil Catalana, assenyala que els principis als quals al¡¤ludeix Rull pequen d'origen perqu¨¨ l'independentisme, diu, construeix tota la seva teoria partint de la base que Espanya no ¨¦s un Estat democr¨¤tic. Arenas argumenta que el dret internacional empara la secessi¨® basant-se en el principi de lliure autodeterminaci¨® dels pobles en el cas de col¨°nies o vulneraci¨® greu i reiterada dels drets fonamentals. ¡°Per¨° en el cas d¡¯Estats democr¨¤tics, com Espanya, la lliure determinaci¨® s'ha d'exercir dins de les fronteres de l¡¯Estat¡±, assenyala. Arenas apunta que hi ha autors que han al¡¤legat que s'hauria d'incloure una excepci¨® en el cas de pa?sos que hagin demanat reiteradament exercir el dret d'autodeterminaci¨®. ¡°Per¨° aquest no ¨¦s un principi del dret internacional¡±, assenyala apuntant que no es pot discutir el grau de llibertat i d'autonomia de Catalunya.

No tots els juristes opinen el mateix i hi ha col¡¤lectius d'advocats secessionistes que defensen que la pol¨ªtica ha de resoldre els conflictes on no arriba el dret. El Govern insisteix que t¨¦ tots els instruments preparats per al refer¨¨ndum. Rull va recomanar el vot presencial per evitar possibles traves de l¡¯Estat contra els mecanismes que habiliti la Generalitat. Descartada la votaci¨® electr¨°nica, el conseller va assegurar que la Generalitat buscar¨¤ facilitar ¡°el vot per correu m¨¦s que per Correus¡±, en vaticinar que l¡¯Administraci¨® auton¨°mica no podr¨¤ comptar amb la col¡¤laboraci¨® de l'empresa estatal.