Souvenir de la urbanitzaci¨® pirata d¡¯Alcanar

La urbanitzaci¨® Montecarlo no t¨¦ clavegueram ni enllumenat p¨²blic ni voreres ni carrers asfaltats. Casetes amb el seu jard¨ª o hort improvisat aqu¨ª i all¨¤, solars abandonats, sotmesos per matolls, figueres mores i oliveres del Montsi¨¤. Dir Montecarlo a aquest lloc ¨¦s humor fi o somiar. Com molts indrets de la costa, en aquest rac¨® d'Alcanar, a mig cam¨ª entre l'antiga Cimentera del Mediterrani ¡ªavui propietat de la mexicana Cemex¡ª i el c¨¤mping Alfacs, a finals dels 60 ve?ns i altres arribats de prov¨ªncies properes van comen?ar a construir discretament els seus refugis d'estiu. ?s un rac¨® idoni per passar desapercebut. Els terroristes sabien escollir el seu centre operatiu.

El poble d'Alcanar va ser fundat al segle XIII a l'interior, al peu del Montsi¨¤, per evitar els saquejos pirates: ¡°El mar estava infestat de pirates berbers i turcs¡±, informa l'Enciclop¨¨dia Catalana. El c¨¤mping Alfacs ¨¦s el punt negre de la hist¨°ria del municipi. M¨¦s de 200 persones van morir-hi el 1978 quan un cami¨® carregat de propil¨¨ de la petroqu¨ªmica de Tarragona va explotar-hi al davant, al seu pas per la carretera nacional. Quatre d¨¨cades m¨¦s tard, la platja d'Alcanar torna a ser not¨ªcia de la cr¨°nica negra per culpa del terrorisme isl¨¤mic. La desgr¨¤cia podria haver estat pitjor: dijous al mat¨ª, poques hores despr¨¦s de l'explosi¨® fortu?ta que va esfondrar la casa dels gihadistes, policies ve?ns i periodistes passejaven entre les runes sense ser conscients del perill. En un primer moment els Mossos d'Esquadra van apuntar que podia ser un magatzem il¡¤legal de but¨¤ per vendre, despr¨¦s van afegir que podia tractar-se d'un centre de distribuci¨® de drogues. Hores m¨¦s tard, coincidint amb l'atac a Barcelona, la casa va patir una nova explosi¨® i nou agents de la policia i bombers van quedar ferits.

Fernando Gr¨²as, resident de la urbanitzaci¨® des de fa tres mesos, va accedir a la casa ensorrada dijous al mat¨ª i va comptar fins a 92 bombones de but¨¤. Quiet sota l'ombra d'una morera al carrer A de la urbanitzaci¨® Montecarlo, Gr¨²as espera que el deixin tornar a la torre on viu rellogat. Espera que els artificiers detonin les possibles restes d'explosius que quedin a la casa dels terroristes. Al seu costat tamb¨¦ hi ha l'Esperan?a, una altra ve?na, espanyola per¨° que fa 40 anys que viu a Alemanya. Els seus fills, residents all¨¤, l'han vista entrevistada en diverses televisions. M¨¦s avall, quatre nois de Barcelona, de vacances al xalet del pare d'un d'ells, passen l'estona amb un parx¨ªs. Cada cop que apareix un ve¨ª, l'aborda la legi¨® de periodistes vinguts d'arreu del m¨®n. Al carrer Montecarlo A hi ha quatre taxis de Barcelona aparcats, el tax¨ªmetre en marxa; periodistes americans i japonesos no han volgut complicar-se la vida despr¨¦s d'aterrar al Prat: 350 euros d'anada, les hores d'espera i 350 euros de tornada per visitar el Montecarlo de l'Ebre.

Tampoc hi falten curiosos ocasionals: una fam¨ªlia de Pamplona s'hi acosta per fer-se una foto davant del cord¨® policial fent el senyal de la vict¨°ria amb la m¨¤. Maria Cinta i el seu marit Jordi, residents al proper poble de Masdenverge, compareixen al lloc dels fets amb l'excusa de voler fer un cop d'ull a una finca que hi havien tingut. En pocs minuts marxen per on havien vingut farts de dos equips de televisi¨®, japon¨¨s i franc¨¨s, que insisteixen a entrevistar-los. Cap ve¨ª diu que conegu¨¦s els assassins; Gr¨²as recorda que arribaven en motocicletes i en un cotxe petit. L'Esperan?a s¨ª que coneixia l'inquil¨ª anterior, el propietari d'un bar a Sant Carles de la R¨¤pita. No va poder acabar de pagar la hipoteca i el Banc Popular es va quedar l'habitatge.

L'Hotel Montecarlo, d'una estrella, s'ubica davant de l'entrada de la urbanitzaci¨®, a l'altre costat de la carretera nacional. Els periodistes es concentren al menjador de l'establiment per escriure i gaudir dels seus fideus a la marinera. A la barra tenen exposada una safata amb mitja dotzena de pedres, amb una data escrita amb bol¨ªgraf: s¨®n bocins dels totxos de la torre dels terroristes que van sortir projectats i van aterrar a la piscina de l'hotel.

Adelaida Cervera, de 94 anys, va fundar l'hotel el 1979. Cervera contempla el tr¨¤fec dels periodistes amb un vermut ¡ª¡°un rapitenc¡±, precisa el seu n¨¦t: m¨¦s sif¨® que vermut¡ª i olives del seu poble, el Rossell, a Castell¨®. Cervera conta a qui vol escoltar-la com va sobreviure dos bombardejos durant la Guerra Civil i els seus encontres amb maquis a les masies del Maestrat. A la Pastora, Teresa Pla, la m¨ªtica guerrillera, la va tractar abans d'emboscar-se. ¡°Parlava amb ella com tu i jo parlem ara en aquesta taula¡±, recorda Cervera.

La primera explosi¨® a la casa dels terroristes, la nit de dimecres, va sorprendre Cervera dormint. La seva neta va pujar a la seva habitaci¨® i va demanar-li que tanqu¨¦s les finestres, ¡°perqu¨¨ havien posat una bomba¡±, explica. ¡°Pensava que era una broma¡±, diu Cervera. Va passar por? ¡°No. Molt tranquils¡±, i torna al seu relat de la Guerra Civil, quan les bombes queixen prop de les bateries antia¨¨ries del Rossell, ella refugiada en una barraca, i quan queien les bombes els seu cos ¡°rebotava, com una pilota¡±. Poc despr¨¦s de les quatre de la tarda, els Mossos realitzen una detonaci¨® controlada que fa tremolar l'hotel. Cervera fa estona que ha pujar a la seva habitaci¨®, a dormir la migdiada.