Aquella Rambla

Visc des de fora de Barcelona la trag¨¨dia a la Rambla, la Diagonal i Cambrils, la segueixo pels mitjans i la xarxa i per tel¨¨fon amb els meus ¨ªntims. ?s una commoci¨® estranya: veus passar les imatges i llegeixes i sents comentaris sobre l¡¯atac en un lloc que has freq¨¹entat molt per motius familiars i de feina, fins i tot en aquests ¨²ltims anys en qu¨¨ l¡¯atabalament tur¨ªstic ha fet que tants barcelonins se n'hagin sentit expulsats. ?Quan va ser l¡¯¨²ltima vegada que vaig fer la Rambla sencera, tots els trams? De Canaletes a Colom, fa molt, ni me¡¯n recordo. Des del carrer de l¡¯Hospital fins a la pla?a de Catalunya, aquesta primavera en sortir del teatre Romea. Vaig travessar la Boqueria un vespre d¡¯hivern i no la vaig recon¨¨ixer, vaig quedar astorada i vaig fer via r¨¤pida per deixar-la enrere. Fa molt que no hi compro. La meva Rambla dels ¨²ltims anys ¨¦s curta: fins o des del mosaic de Mir¨® a una i altra banda. La m¨ªnima expressi¨® de la Rambla. La que va rec¨®rrer la furgoneta.

Silenci als carrers, sobretot a Gr¨¤cia, amb la festa interrompuda, m¡¯expliquen, i quan es repr¨¨n, sense m¨²sica. Constataci¨® de la trigan?a i fredor de l¡¯Estat. Si la Rambla estava protegida o no. Sorpresa de veure en els Mossos una policia protectora i efica?.

Retinc tot aix¨° que m¡¯expliquen per tel¨¨fon i continuo pensant en la Rambla que era fins dijous passat. Per la Boqueria va escampar a peu entre la gent que corria espantada el conductor de la furgoneta del terror. Com si se la conegu¨¦s b¨¦. No ¨¦s gens estrany. El mercat ¨¦s un niu de mescla humana intensa: de pa?sos africans i llatinoamericans entre els que venen i dels diversos tons de pell entre els turistes que hi van a fer-se fotos amb el m¨°bil enmig de la varietat de peix, fruites, verdures, esp¨¨cies i mariscs. Un noi ¨¤rab amb samarreta de ratlles hi va passar del tot desapercebut. Per qualsevol carrer¨® del Raval, de la Ciutat Vella sencera, hi hauria caminat sense fer-se notar. ?s la Rambla.

Els dies abans de l¡¯atemptat pensava precisament en ella i el Raval. Els diaris han explicat aquest agost com s¡¯hi est¨¤ estenent la droga, ara despatxada en pisos. Habitatges buits, o de ve?ns que eren de vacances i que quan han tornat s¡¯han trobat el pis ocupat per traficants. Ocupacions sense k: s¨®n els narcopisos. Pot ser que fins i tot hi hagi aplicacions o indicacions als mapes de Google per trobar aquesta vintena de pisos, ja que els ve?ns sovint hi veuen passar gent que no aparta la vista del m¨°bil fins a arribar al lloc de compra. El reporter Germ¨¢n Aranda explica el que ha vist i li han explicat: motxillers en busca de drogues, fons voltors que compren pisos i els deixen buits, ve?ns que abandonen el barri. Acci¨® Raval ha publicat un pl¨¤nol detallat dels narcopisos, inclou una paperera plena a vessar de restes de consum d¡¯hero?na, crack, coca?na, ¨¨xtasi i m¨¦s. Una comissaria de policia al costat, que pel que sembla no fa gaire. Tampoc l¡¯Ajuntament no pot controlar encara els narcopisos. Els ve?ns del carrer d¡¯en Roig es decidien aquest mes a sortir al carrer, a organitzar cassolades nocturnes de protesta. Un Raval sempre estigmatitzat, tot i que compta amb una densa societat civil que evita molts m¨¦s problemes. La viol¨¨ncia racista no hi supera les relacions entre ve?ns, certament. Per¨° la droga i la mort hi campen.

Els narcopisos s¨®n un vessant tur¨ªstic m¨¦s: el narcoturisme. M¡¯ho advertia fa uns deu anys en una entrevista Enric Canet, capell¨¤ i soci¨°leg del Casal dels Infants: el nou ¨²s de la gran art¨¨ria de la Rambla, el turisme massiu, sovint de poca pela, ja estava llavors derivant cap al Raval els clients de la droga. Narcoturisme. I ara, aix¨°, la furgoneta.

Abans del male?t dijous 17, les converses de l¡¯estiu anaven de les protestes, molt variades, contra els excessos del sector tur¨ªstic a la capital. La Barceloneta s¡¯al?ava, es denunciaven pisos tur¨ªstics il¡¤legals pertot, i m¨¦s protestes que hi ha hagut.

I ara, aix¨°: deu de les quinze v¨ªctimes mortals de l¡¯atemptat s¨®n turistes, un de set anys. Caldr¨¤ recordar-los, cuidar els seus ¨ªntims, fer can?ons a tots els morts, entre ells un altre nen, de tres anys, i als 132 ferits, set en estat cr¨ªtic mentre escric. La seva mem¨°ria obliga a replantejar la Rambla, ¨¤nima del Raval i de tota la Ciutat Vella, de Barcelona sencera i m¨¦s. ?s q¨¹esti¨® de seguretat, per¨° no nom¨¦s d¡¯aix¨°. Es tracta que la Rambla torni a ser ciutat.

?