El Congr¨¦s declara nul¡¤la la condemna a Companys

La coincid¨¨ncia ha fet que la figura de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Llu¨ªs Companys impregn¨¦s bona part del ple del Congr¨¦s dels Diputats de dimarts en el v¨¨rtex de la convulsi¨® independentista catalana, justament en un moment en qu¨¨ el proc¨¦s ha reactualitzat la fita insurrecta del 1934, quan va proclamar "l'Estat catal¨¤", en el qual s'emmirallen i es comparen els impulsors del refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1 d'octubre.

Per¨° Companys, que tamb¨¦ va ser ministre de la Marina espanyola, no ha entrat a l'hemicicle de la m¨¤ de l'¨²ltim partit en qu¨¨ va militar, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Ho ha fet al?at pel PSOE i el PSC, que van presentar una proposici¨® no de llei per reclamar la nul¡¤litat de la seva sent¨¨ncia de mort, dictada pel Govern de Franco en un judici sumari i sense garanties despr¨¦s de la seva detenci¨® a Fran?a per la policia militar alemanya i la seva deportaci¨® a Espanya el 1940.

La controv¨¨rsia que ha acompanyat el pol¨ªtic catal¨¤ des de la seva mort el 1940 no ha passat de llarg per la Cambra, on cada grup ha pres la figura de Companys, i per extensi¨® la de la resta de v¨ªctimes, per apuntalar les seves urg¨¨ncies m¨¦s perempt¨°ries. El debat del Congr¨¦s ha servit per fer visibles les dist¨¤ncies que, en els temes hist¨°rics, separen els partits mitjan?ant els retrets sobre posicions mantingudes en altres temps i geografies. Tot i aix¨°, ha tirat endavant amb el suport del PSOE, Units Podem i el PDeCAT, l'abstenci¨® de Ciutadans i el vot en contra del PP i ERC.

El text de la iniciativa, acordada per Pedro S¨¢nchez i Miquel Iceta el 14 de juliol, declara que les sent¨¨ncies dictades contra Companys pel Tribunal Regional de Responsabilitats Pol¨ªtiques (el desembre del 1939), i pel Consell de Guerra d'Oficials Generals (l'octubre del 1940), s¨®n ¡°il¡¤leg¨ªtimes, radicalment nul¡¤les i injustes i manquen absolutament d'efic¨¤cia i validesa¡±.

La proposici¨® no de llei insisteix en la ¡°il¡¤legitimitat¡± del Tribunal de Repressi¨® de la Ma?oneria i el Comunisme, del Tribunal d'Ordre P¨²blic, dels Tribunals de Responsabilitats Pol¨ªtiques i Consells de Guerra, que van ser ¡°constitu?ts per motius pol¨ªtics, ideol¨°gics o de creen?a religiosa¡± durant la dictadura franquista i que, per tant, van dictar condemnes ¡°radicalment nul¡¤les i mancades absolutament d'efic¨¤cia i validesa¡± contra els qui ¡°van defensar la legalitat institucional¡± i una manera de vida que emparen avui els drets i llibertats constitucionals.

Els socialistes basen tamb¨¦ la seva exposici¨® de motius en el fet que el 29 de juny el Parlament de Catalunya va declarar il¡¤legals els tribunals pol¨ªtics del franquisme i va proclamar la nul¡¤litat de les seves sent¨¨ncies, una aprovaci¨® que, enmig de la divisi¨® actual, es va produir per unanimitat de tots els grups parlamentaris.

Per¨° ERC no estava disposada a deixar-se arrabassar la figura de Companys i abans de la celebraci¨® del ple, el grup liderat per Joan Tard¨¤ va presentar una esmena a la llei de la mem¨°ria hist¨°rica i va condicionar el seu suport al fet que el grup socialista l'accept¨¦s. L'esmena d'ERC instava el Govern espanyol a modificar els tres apartats de l'article 3 de la llei substituint el terme ¡°il¡¤legitimitat¡± amb qu¨¨ es qualifiquen els tribunals pel d'¡°il¡¤legalitat¡± i canviant la declaraci¨® d'¡°il¡¤leg¨ªtimes¡± per ¡°nul¡¤les de ple dret¡± les condemnes i sancions emanades. La justificaci¨® d'ERC ¨¦s que la iniciativa socialista ¡°nom¨¦s reitera¡± el que estableix la llei.

La socialista Meritxell Batet va basar la proposta en qu¨¨ la llei de la mem¨°ria, que va impulsar el PSOE fa 10 anys, "no ha tancat les ferides" i la societat segueix demandant la nul¡¤litat de les sent¨¨ncies il¡¤leg¨ªtimes. En aquest sentit, va apel¡¤lar a "repetir una expressi¨® d'unanimitat" com la de llavors amb la figura de Companys, un s¨ªmbol, va considerar, en el qual es poden sentir representats tots els partits per sobre de les difer¨¨ncies ideol¨°giques.

Iniciativa insuficient

En el torn de fixaci¨® de posicions, Units Podem, ERC i el PDeCAT van considerar que la dels socialistes ¨¦s una proposici¨® insuficient i que, com que l'article 3 de la llei no va produir l'efecte jur¨ªdic de la nul¡¤litat, era millor modificar la llei de mem¨°ria hist¨°rica, una q¨¹esti¨® que en repetides ocasions han demanat els representants de les formacions nacionalistes.

Mentre que Jordi Xucl¨¤ (PDeCAT) va donar la benvinguda a la iniciativa, a la qual va oposar esmena, Tard¨¤ va denunciar "la hipocresia del PSOE", que ha acusat d'"arribar tard amb Companys", ja que el Parlament catal¨¤ ja ha declarat nul¡¤les unes sent¨¨ncies que afecten 65.090 v¨ªctimes. ERC va demanar coher¨¨ncia al PSOE perqu¨¨ proposi el mateix que va avalar al Parlament. "Si no, ¨¦s que ens volen enganyar", va afegir. Finalment, el partit de Tard¨¤ va votar en contra.

Xavier Dom¨¨nech, per part del grup confederal, tamb¨¦ va furgar en el que els socialistes havien defensat en altres ocasions i va considerar cridaner que la iniciativa "es produeixi precisament en el moment de la principal crisi de l'Estat i Catalunya". Al grup de Dom¨¨nech no li valdr¨¤ nom¨¦s amb una proposici¨® no de llei. "S'haur¨¤ de veure quan presentem l'esmena per l'honorabilitat de totes la v¨ªctimes de la repressi¨® franquista", que Batet va acceptar a trav¨¦s d'una transacci¨®.

Per la seva banda, el PNB va oferir el seu suport a la iniciativa a trav¨¦s del diputat Mikel Lagarda, malgrat considerar-la insuficient perqu¨¨ no t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies jur¨ªdiques per als afectats.

Tal com estava previst, la proposta socialista va xocar contra el PP i Ciutadans. Abans del ple, el portaveu parlamentari del PP, Rafael Hernando, va avisar als passadissos del Congr¨¦s que el PP votaria en contra de la iniciativa. Ho va justificar en el fet que la llei de mem¨°ria hist¨°rica, en els seus articles 2 i 3, ja va produir els ¡°efectes¡± que ara es reclamen i ja es van fer les "restitucions corresponents" a la fam¨ªlia de Companys i a 2.000 fam¨ªlies m¨¦s.

Alicia S¨¢nchez-Camacho no es va sortir d'aquest gui¨®, tot i que li va afegir la intensitat del moment catal¨¤. Va dir que aquesta ¨¦s una proposici¨® que "vol anar un pas m¨¦s enll¨¤ de la llei de la mem¨°ria hist¨°rica", i va considerar emparat en la llei el reconeixement de la il¡¤legitimitat de les sent¨¨ncies. Per¨° no es va oblidar de Companys, que no va valorar com un s¨ªmbol i li va atribuir haver donat un "cop d'Estat a la legalitat", per la qual cosa va ser condemnat pel Tribunal de Garanties Constitucionals de la Rep¨²blica.

La diputada popular va repetir els retrets que Francesc Camb¨® va fer a Companys per haver estat indultat i no haver indultat el 1936 els mon¨¤rquics i va deplorar que a la Cambra l'endem¨¤ de la Diada de la independ¨¨ncia s'estigu¨¦s parlant de fa 77 anys.

Amb un to similar al de S¨¢nchez-Camacho, Juan Manuel Villegas (Ciutadans) va lamentar que s'hagu¨¦s de "mirar una vegada m¨¦s enrere, per parlar del 1939 i el 1940", que no s¨®n les prioritats de la seva formaci¨®, i va defensar l'efic¨¤cia de llei de mem¨°ria hist¨°rica per a les reclamacions de l'oposici¨®. La iniciativa, no obstant aix¨°, es va prendre en consideraci¨® per 168 vots a favor, 141 en contra i 32 abstencions.