¡°Quan penso en la furgoneta m¡¯agafa por¡±

Ha passat un mes. Per¨° com si fos ahir. El relat de N¨²ria Le¨®n ¨¦s tan intens i terrible com ho va ser la tarda del 17 d¡¯agost, en qu¨¨ un atemptat terrorista va deixar 15 morts i desenes de ferits a Barcelona. Le¨®n ¨¦s doctora adjunta al CUAP (Centre d¡¯Urg¨¨ncies d¡¯Atenci¨® Prim¨¤ria) Ciutat Vella - Peracamps, a 500 metres de la Rambla: ¡°Ens vam convertir en un hospital de campanya¡±. Ella, com el seu company ?ngel Rabines, tamb¨¦ adjunt a urg¨¨ncies, subratllen que va ser ¡°un treball d¡¯equip¡±. ¡°La primera persona que va arribar ferida va ser un nen. Aix¨ª ens vam assabentar de l¡¯atemptat¡±, explica Rabines. I despr¨¦s no van deixar d¡¯arribar pacients i tamb¨¦ personal sanitari que, en assabentar-se de la not¨ªcia, es van despla?ar fins a all¨¤.

Le¨®n va ser una d¡¯elles. ¡°El que m¨¦s em va cridar l¡¯atenci¨® va ser la calma que presentaven tots els pacients, cap demanava ni exigia. Es van veure tan impotents i desconcertats que es deixaven fer¡±, explica la doctora. Ella es va posar la bata i va comen?ar a treballar. ¡°Una noia en cadira de rodes demanava un carregador d¡¯un m¨°bil. L¡¯hi vaig deixar. Vaig obrir l¡¯ordinador i era ella la que estava pendent de visitar. Era la jove italiana que havia perdut el seu xicot. En aquest moment, ning¨² sabia res. Havia estat colpejada a l¡¯esquena per la furgoneta. Tenia fractures m¨²ltiples. Li vam posar un guix i la vam enviar a l¡¯Hospital del Mar. Em vaig quedar amb la imatge d¡¯una noia jove que podria haver estat la meva filla, all¨¤, sense la fam¨ªlia¡±.

Le¨®n va prendre una decisi¨®: ¡°Al mat¨ª seg¨¹ent, vaig revisar els trasllats, com faig cada dia, i vaig veure que seguia sola. Vaig marxar inquieta a casa. Aix¨ª que li vaig comprar un carregador i l'hi vaig portar. En entrar, em va dir: ¡®Hola dottoressa de l'hospital piccolo¡¯. La seva fam¨ªlia havia arribat¡±.

Divendres passat, una de les persones ferides en l'atemptat va rebre l'alta. Quatre dels atropellats per la furgoneta segueixen hospitalitzats. Ahsan Ameen ¨¦s un dels ferits. T¨¦ 34 anys, ¨¦s del Pakistan i fa 13 anys que viu a Barcelona. ¡°Estic estudiant per al carnet de taxi. Per a aix¨°, ¨¦s obligatori obtenir un certificat que demostri un cert nivell de llengua catalana. Aquell dia vaig ser amb un amic a informar-me a una acad¨¨mia. En sortir de l'escola vam anar a la Rambla¡±, recorda. ¡°Estava parlant quan vam veure la furgoneta i vam comen?ar a c¨®rrer. Em va colpaejar al bra? i a la part esquerra del cos. Llavors, vaig caure¡±. Ameen va rebre l'alta hospital¨¤ria aviat. Ara segueix anant al metge: ¡°Quan penso en la furgoneta m'agafa por, terror, com si fos un nen petit¡±.

El cap de setmana passat, la majoria de treballadors del mercat de la BoquerIa van acudir a un funeral en el tanatori barcelon¨ª de Sancho d'?vila. S'acomiadaven de la seva companya Silvina Pereyra. L'argentina, d'origen bolivi¨¤, havia treballat durant una d¨¨cada al mercat. Va ser treballadora de la parada de fruita seca Vidal Pons. Ara, feia uns mesos que es trobava de baixa per¨° el seu xicot? s¨ª que treballa a la BoquerIa, igual que gaireb¨¦ tots els seus amics, per la qual cosa acudia al mercat gaireb¨¦ de forma di¨¤ria. Precisament a la parada de fruita seca va con¨¨ixer Mar¨ªa Mart¨ªnez, tamb¨¦ boliviana, i fa poc m¨¦s d'un any van anar a viure juntes a un pis del carrer Sant Rafael al barri del Raval.

¡°No tenia fills, fins que no ha vingut la seva germana aquesta setmana no han fet el funeral i ara s'emportaran les seves cendres a Bol¨ªvia¡±, assegurava dijous passat Mart¨ªnez. ¡°Encara no s¨¦ perqu¨¨ estava aquell dia i a aquella hora a la Rambla. Mai ho sabr¨¦¡±, lamenta. Mart¨ªnez segueix treballant oferint fruita seca a ve?ns i turistes. ¡°El dia dels atemptats va ser horrible. A la nit, Silvina no arribava a casa. Quan ho vam denunciar em van demanar les seves pintes del cabell per poder extreure l'ADN. Ha marxat per sempre i mai sabrem perqu¨¨ era aquella tarda a la Rambla¡±.