El moment menxevic

Quan la veritat deixa de ser independent i va associada a la identitat del que parla, ¨¦s a dir, quan es converteix en consigna, ¨¦s dif¨ªcil objectivar les situacions. Per¨° en aquest joc de fet i amagar en qu¨¨ cadasc¨² sap perfectament on ¨¦s l'altre, per¨° tots dos juguen a no trobar-se, i seguim marcant al calendari dates decisives que mai no ho s¨®n, cal situar les coses al seu punt. Qu¨¨ significa aquest joc de dilacions? Cap de les parts se senten prou segures per fer el pas decisiu: uns temen fer el rid¨ªcul amb la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia, i els altres, que la suspensi¨® de l'autonomia sigui pitjor remei que la malaltia. Per la seva banda, els entorns respectius, en comptes de calmar els ¨¤nims, segueixen demanant guerra. En les febleses de cada una de les parts s'hauria de trobar el cam¨ª per a l'acord. Per¨° el Govern espanyol no est¨¤ disposat a facilitar la frenada a Puigdemont, com es va veure dijous. I a tots dos costats falta autoritat per imposar decisions que necess¨¤riament han de provocar el disgust de les respectives parr¨°quies.

A Catalunya, ha passat el moment menxevic sense que la revoluci¨® hagi triomfat. Ha estat un moviment pac¨ªfic i democr¨¤tic de llarg recorregut (que va encallar el 6 de setembre i es va reanimar l'1-O), que ha donat a l'independentisme una for?a i un reconeixement que semblaven impossibles quan va comen?ar. Ja ¨¦s un subjecte pol¨ªtic que existeix tant a l'escena espanyola com a l'europea, que apareix a les oracions dels governants tot i que practiquin la solidaritat corporativa entre Estats. Per¨° no ha aconseguit el seu objectiu. I ara qualsevol estrateg aconsellaria el replegament t¨¤ctic, per crear noves condicions i acumular forces per al futur. Perqu¨¨ qui pensa que aquesta hist¨°ria es resol amb el final de sobiranisme s'equivoca. Passi el que passi en el proper cicle, tornar¨¤ a ser aqu¨ª.

Entre els errors estrat¨¨gics del sobiranisme hi ha, sens dubte, la relaci¨® amb el poder econ¨°mic, viciada per una tend¨¨ncia a parlar-se amb mitges paraules, a contemporitzar, basada en la idea no explicitada que les coses no arribarien tan lluny. De sobte, l'encant s'ha trencat. Els diners han anat a la seva, i la perplexitat s'ha apoderat dels dirigents pol¨ªtics i del carrer. No totes les mesures que han pres les empreses eren justificades i hi ha hagut pressi¨® pol¨ªtica, perqu¨¨ el Govern espanyol ha jugat fort, pensant que el desconcert econ¨°mic l'ajudava. Per¨° aix¨ª ¨¦s la lluita pel poder. El fet ¨¦s que qualsevol agreujament de la situaci¨® econ¨°mica genera por i la por desmobilitza l'independentisme.

Alguns sobiranistes especulen ara a passar a la fase avantguardista, elevant el nivell d'agressivitat de les seves accions per for?ar la desestabilitzaci¨® econ¨°mica amb la fantasia que, davant l'amena?a de recessi¨®, Europa donar¨¤ un cop de m¨¤. Espanya no ¨¦s la R¨²ssia tsarista, i els catalans no estan per llan?ar per la borda els nivells de benestar adquirits a canvi de l'improbable premi d'un Estat propi. No sembla un escenari de gaire recorregut.

L'escenari m¨¦s probable ¨¦s el que est¨¤ formalment en curs: la intervenci¨® de l'autonomia, que tindr¨¤ una data d'inici per¨° que no sabem ni com s'executa ni quan s'acaba. Per m¨¦s que un PSOE angelical digui que ser¨¤ ¡°molt limitada i molt breu¡±, encara s'han d'esvair moltes inc¨°gnites. La lentitud del Govern espanyol a l'hora d'engegar-la transmet dubtes: pot ser pitjor el remei que la malaltia. En aquest joc del gat i el ratol¨ª, sembla que el Govern central espera la declaraci¨® unilateral independ¨¨ncia com a argument definitiu per fer el pas. L'article 155 augura temps s¨°rdids de fractura i m¨¦s desafecci¨®.

El tercer escenari, evidentment, s¨®n les eleccions. I Puigdemont ¨¦s qui t¨¦ les compet¨¨ncies per convocar-les, tot i que el Govern espanyol i el PSOE se li vulguin anticipar. D'aquesta manera bloquejaria la suspensi¨® de l'autonomia. ¡°Unes eleccions no s¨®n la millor manera d'avan?ar¡±, diu Junqueras. Per¨° resulta dif¨ªcil imaginar-se una altra sortida per a aquest impasse, excepte per als qui pensin que hi t¨¦ cabuda l'opci¨® leninista, completament aliena a la cultura d'un moviment tan transversal com el sobiranisme, en qu¨¨ a la immensa majoria mai li ha passat pel cap jugar-se-la amb els diners, per m¨¦s que tingui l'additament de la CUP. Eleccions: revaluar les relacions de for?a per a un nou cicle. Pot ser que tot segueixi igual. Per¨° hi hauria una relegitimaci¨® necess¨¤ria.