La vida segueix

Si repeteixes una cosa acaba convertint-se en normal. ?s el que li passa a Barcelona amb les manifestacions. Ahir va viure la setena gran concentraci¨® en tot just 40 dies des de la Diada de l¡¯11 de setembre i que el centre de Barcelona s¡¯ompli de manifestants sembla una cosa normal en aquesta ciutat. Dissabte gaireb¨¦ dues hores va durar la concentraci¨® convocada per la Taula por la Democr¨¤cia per protestar per l¡¯empresonament dels presidents d¡¯?mnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l¡¯ANC, Jordi S¨¤nchez, els Jordis, condicionada per l¡¯anunci hores abans de l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 que destitu?a el Govern catal¨¤.

Per¨° a la ciutat i a la c¨¨ntrica avinguda del passeig de Gr¨¤cia, que ja ha vist moltes manifestacions en la seva hist¨°ria centen¨¤ria, semblava que l¡¯agitaci¨® li era igual. Molt pocs negocis van abaixat la persiana. Les botigues de grans marques de roba, senyal d¡¯identitat d¡¯aquesta columna del burg¨¨s Eixample, van obrir amb normalitat, tot i que ¨¦s veritat que nom¨¦s els estrangers tenien disposici¨® per comprar. S¨ª que estaven plenes les terrasses de bars i cafeteries, que van tornar a fer l¡¯agost a mig octubre.

Ahir, una vegada m¨¦s, la manifestaci¨® va ser pol¨ªtica i l¨²dica: pares amb fills que no van perdonar l¡¯hora de berenar, grups d¡¯amics, i parelles d¡¯edat. ¡°No veus una tanca per poder-hi pujar?¡±, deia una dona gran al marit.

¡°Rajoy no havia acabat de dir que ens prenia la llibertat, que ja donava cops a l¡¯olla al balc¨®¡±, deia la Maribel, que havia vingut des de Gav¨¤. ¡°El pitjor ¨¦s que un ve¨ª ha posat a tot drap el ¡®Viva Espa?a¡¯ de Manolo Escobar. Mai he suportat aquesta can?¨®, i ara, menys¡±. Va arribar molta gent de fora de Barcelona, malgrat que menys que altres vegades, com es podia veure pel fet que els autocars de Sallent (Barcelona), Vidreres o Quart (Girona) van poder aparcar al carrer ve¨ª de Pau Claris i no als afores.

La manifestaci¨® d¡¯ahir semblava una rematada de rebaixes. Les pancartes que es regalaven feien esment als Jordis, per¨° tamb¨¦ a les concentracions anteriors. La gent se les posava on podia: com a turbant, bufanda, bra?alet o com orellera sota la gorra. Els que tamb¨¦ van fer l¡¯agost, i ja en van set, van ser els venedors d¡¯estelades i senyeres, a un euro les d¡¯un metre i a dos les de dos metres. En el recorregut des del carrer Arag¨® fins a Gran Via eren molts els que no volien perdre l¡¯oportunitat, potser l¡¯¨²ltima, de tenir un p¨²blic tan massiu, com els venedors de llaunes de cerveses o els de revistes com Militant.

Per als turistes era un atractiu m¨¦s, i molts feien fotos des del terrat i les balconades de la Casa Batll¨® als multicolors manifestants del carrer donant l¡¯esquena a l¡¯obra de Gaud¨ª, tot i haver pagat uns bons euros per poder veure-la.