Gould, exc¨¨ntric?

Imagineu que sou en una sala de concerts per sentir un pianista tocar un repertori de Bach ¡ªel preferit de l¡¯int¨¨rpret¡ª i que surt un jove esprimatxat, vestit amb un frac que li va gran, i amb una cadira a la m¨¤ que ja es veu, de lluny estant, que ¨¦s un artefacte de construcci¨® casolana. Imagineu que deixa la cadira a terra i resulta que nom¨¦s fa 35 cent¨ªmetres d¡¯al?ada, de manera que el nas del pianista gaireb¨¦ toca les tecles. Imagineu igualment, en una altra ocasi¨®, que surt amb el frac ple de borra o fils de cot¨® ¡ªno s¡¯endevina prou¡ª per interpretar el Concert per a piano n¨²m. 4, de Beethoven, el seu preferit i el de molta gent, i que el pianista, en adonar-se que porta el vestit amb tot de blancalls, decideix, per dec¨°rum, treure-se¡¯ls gaireb¨¦ mentre toca, aprofitant els silencis que l¡¯orquestra concedeix al solista en aquell i gaireb¨¦ tots els concerts per a piano: eren p¨¨ls del seu gos, que en perdia, i se li havia enfilat just abans de sortir de casa per acomiadar-se de la manera que escau a l¡¯¨¦sser m¨¦s fidel que ha donat la naturalesa. Imagineu encara que, mogut per la seva concepci¨® intel¡¤lectual de la m¨²sica que interpreta, no para de gesticular, moure el cap, bellugar un bra? disponible quan ho permet la partitura, com si es dirig¨ªs a si mateix, tot ell orquestra.

Doncs aquest era Glenn Gould, un enorme pianista (Toronto, 1932-1982), de qui nosaltres vam con¨¨ixer la compet¨¨ncia arran de l¡¯edici¨® ¡ªque va arribar tard a Barcelona¡ª del seu primer enregistrament de les Variacions Goldberg, la de 1955, que a tots ens va semblar una mica galopant, per¨° que ja permetia intuir que ens trob¨¤vem davant un int¨¨rpret excepcional, no ¡°exc¨¨ntric¡±. Aquest ¨¦s el t¨ªtol d¡¯una s¨¨rie de documents i entrevistes fetes a Gould al llarg dels anys, reunides i editades amb molta cura per Bruno Monsaingeon ¡ªautor d¡¯un gran documental audiovisual sobre el pianista¡ª, i tradu?des per Jorge Fern¨¢ndez Guerra: Glenn Gould. No, no soy en absoluto un exc¨¦ntrico (Barcelona, Acantilado, 2017).

Aquest ¨¦s el denominatiu que la gent atorga a un ¨¦sser que supera els mediocres modes de vida amb qu¨¨ ell es manifesta cada dia; diuen ¡°exc¨¨ntric¡± perqu¨¨ els fa nosa acceptar que, de tant en tant, neixen al m¨®n persones amb un geni extraordinari, que fan coses que ells mai no seran capa?os de fer. ?s com la hist¨°ria dels dos paraig¨¹es d¡¯Einstein: en tenia un a casa i un altre a l¡¯oficina, per¨° no n¡¯agafava mai cap perqu¨¨, deia, llavors n¡¯hauria tingut dos en un lloc, i cap en un altre. Aix¨° no ¨¦s d¡¯exc¨¨ntric: ¨¦s de matem¨¤tic. Gould era hipocondr¨ªac, aix¨° s¨ª; portava mitenes quasi tot l¡¯any en un pa¨ªs molt fred; i allargava la m¨¤, per¨° no la donava: la retirava al m¨¦s petit contacte entre els seus dits i els de l¡¯altre. Era pianista.

El llibre resultar¨¤ delici¨®s a tothom que estimi la m¨²sica cl¨¤ssica ¡ªfins a Sch?nberg, que Gould interpretava i admirava¡ª i hi trobar¨¤ expressions d¡¯all¨° m¨¦s incorrectes segons la mitologia atribu?da habitualment als grans int¨¨rprets: nom¨¦s assajava, com a molt, una hora al dia; no creia que les Sonates per a piano de Mozart fossin bones; no suportava Chopin, de qui considerava que mai havia sabut organitzar amb una ¡°arquitectura¡± global i correcta cap de les seves composicions; detestava tota l¡¯¨°pera del XIX, per¨° s¡¯extasiava amb les de Mozart i les de Richard Strauss, especialment Capriccio, i en especial cantada per la Schwarzkopf, avui sebollida. Per fi, creia que els m¨²sics de l¡¯¨¨poca Tudor eren els millors de la hist¨°ria, que Pau Casals era l¡¯int¨¨rpret m¨¦s genial que mai havia conegut, que Monteverdi era un dels grans i que Bach era el m¨¦s gran de tots: per ell i les seves composicions traslladades al teclat Gould havia arribat a aquesta tan seva consideraci¨® que la m¨²sica consisteix en una estructura que conv¨¦ que estigui tota ella ben lligada ¡ªcom la seva cadira¡ª, que fins i tot la m¨¦s petita modulaci¨® estigui ben resolta, i que un tema recurrent sigui ben aprofitat, per¨° mai repetit fins a l¡¯avorriment, com passa, deia, amb el Concert per a viol¨ª de Beethoven i alguna sonata de Schubert. Era un solitari feli?, com els que preua Petrarca, i un home de moltes lectures i molt d¡¯estudi. I li semblava, at¨¨s que els m¨²sics cl¨¤ssics ja havien traspassat, que tot int¨¨rpret t¨¦ el dret de forjar-se una idea de la manera com cal interpretar una obra: Artur Schnabel li va servir de model. No era amic dels pedals, ni de massa legato, ni de massa rubato, ni d¡¯exagerar la frase din¨¤mica: exactament a la inversa de com ha acabat la malaguanyada Maria Joao Pires. Verdi el posava malalt; Puccini l¡¯indignava.

I, per damunt de tot, creia que ¡°l¡¯int¨¨rpret ha de tenir una fe cega en all¨° que fa; ha d¡¯estar conven?ut que ¨¦s perfectament possible descobrir possibilitats d¡¯interpretaci¨® que el compositor potser ni s¡¯havia plantejat¡±. Sabia, en suma, que la m¨²sica ¨¦s l¡¯art que es troba m¨¦s a la vora de la transcend¨¨ncia religiosa i, alhora, de l¡¯arquitectura, com una catedral g¨°tica.