L¡¯edat d¡¯or de la joieria catalana

Al comen?ament del 2008 es va presentar a la joieria Bagu¨¦s Masriera del passeig de Gr¨¤cia un home que va deixar muts gaireb¨¦ tothom. D¡¯un bell estoig en va treure un porte-bouquet que havia adquirit en una subhasta a Londres. Aquest complement de la indument¨¤ria femenina, una mena de got de tot just nou cent¨ªmetres, creat amb l¡¯¨²nica missi¨® de poder portar un pom de flors, estava fabricat en or, esmalts, diamants, robins, maragdes i perles, i presentava una decoraci¨® en relleu amb flors de lis i roses, al¡¤leg¨°riques a les cases reials espanyola i brit¨¤nica. El responsable de la joieria va buscar el porte-bouquet als ¨¤lbums de models creats per Masriera Hermanos. I all¨¤ hi era. Aquesta pe?a ¨²nica s¡¯havia creat arran de l¡¯enc¨¤rrec d¡¯un grup de mon¨¤rquics de l¡¯alta burgesia catalana que, despr¨¦s d¡¯organitzar una subscripci¨®, el van regalar a la futura reina Vict¨°ria de Battenberg (neta de la reina Vict¨°ria d¡¯Anglaterra), que s¡¯havia de casar amb el rei Alfons XIII el 1906. No va ser l¡¯¨²nic regal que li van fer aquests potentats. Tamb¨¦ van encarregar a Masriera una diadema d¡¯or, brillants, diamants, perles i esmalts que lamentablement s¡¯ha perdut, per¨° pels dibuixos i les fotografies se sap que era una pe?a excepcional equiparable a qualsevol producci¨® dels grans tallers europeus d¡¯aleshores.

El joier Llu¨ªs Masriera va ser l¡¯autor d¡¯aquestes peces excepcionals i un dels protagonistes del llibre Joieria i orfebreria catalana 1852-1939 escrit per Pilar V¨¦lez, historiadora de l¡¯art i directora del Museu del Disseny de Barcelona, en el qual es fa un rep¨¤s d¡¯aquest per¨ªode, gaireb¨¦ un segle, considerat l¡¯edat d¡¯or de la joieria catalana pel nivell assolit en les produccions, en qu¨¨ les arts decoratives, entre elles la joieria, van acabar ocupant el seu espai en el m¨®n de l¡¯art amb maj¨²scules.

Per¨° el llibre joia (valgui la redund¨¤ncia), editat per Enciclop¨¨dia Catalana, que el ven en un estoig acompanyat d¡¯un anell, arracades i fermall dissenyats per Llu¨ªs Masriera ¡ªdel qual s¡¯han editat 200 exemplars, que es poden adquirir amb una, dues o les tres joies per un total de 11.495 euros¡ª, pret¨¦n mostrar l¡¯ampli ventall dels creadors joiers que van treballar en aquest per¨ªode, que s¡¯est¨¦n entre les ¨²ltimes passanties i l¡¯examen que passava l¡¯aprenent per poder ser mestre despr¨¦s de la seva formaci¨® ¡ªi per tant parlen d¡¯un m¨®n artesanal¡ª, fins al m¨®n industrial que representen el modernisme i el noucentisme i que acaba amb les avantguardes art¨ªstiques. Un per¨ªode de temps en qu¨¨ els joiers catalans van saber elevar la seva activitat a la categoria d¡¯art i que la Guerra Civil va posar fi de forma brusca.

Per¨° el llibre joia (valgui la redund¨¤ncia), editat per Enciclop¨¨dia Catalana, que el ven en un estoig acompanyat d¡¯un anell, arracades i fermall dissenyats per Llu¨ªs Masriera ¡ªdel qual s¡¯han editat 200 exemplars, que es poden adquirir amb una, dues o les tres joies per un total de 11.495 euros¡ª, pret¨¦n mostrar l¡¯ampli ventall dels creadors joiers que van treballar en aquest per¨ªode, que s¡¯est¨¦n entre les ¨²ltimes passanties, l¡¯examen que passava l¡¯aprenent per poder ser mestre despr¨¦s de la seva formaci¨® ¡ªi per tant parlen d¡¯un m¨®n artesanal¡ª, fins al m¨®n industrial que representen el modernisme i el noucentisme i que acaba amb les avantguardes art¨ªstiques. Un per¨ªode de temps en qu¨¨ els joiers catalans van saber elevar la seva activitat a la categoria d¡¯art i que la Guerra Civil va posar fi de forma brusca.

La ciutat de Par¨ªs sempre ha estat un referent en el m¨®n de l¡¯art, en el de la joieria tamb¨¦, i creadors com Ren¨¦ Lalique i les seves creacions eren un model a imitar. ¡°Amb la restauraci¨® borb¨°nica del 1874 despr¨¦s de l¡¯exili d¡¯Isabel II, es va produir un salt per a tothom, per¨° Barcelona no era Par¨ªs, era una ciutat molt petita, una capital de prov¨ªncies amb molta desestabilitzaci¨®, fins que l¡¯Exposici¨® Universal de 1888 va permetre fer el salt a la modernitat¡±. Ho assegura Pilar V¨¦lez, l¡¯autora d¡¯aquest llibre que analitza ¡°un trosset¡± de la joieria catalana que inclou Llu¨ªs Masriera. ¡°Lalique ¨¦s l¡¯home del moment, per¨° Luis Masriera tamb¨¦ va treballar fora, com ara per al marxant Siegfried Bing, que el 1895 va obrir una botiga anomenada L¡¯Art Nouveau que va acabar sent s¨ªmbol i denominaci¨® d¡¯un moviment art¨ªstic¡±.

L¡¯artista global que va ser Llu¨ªs Masriera ho tenia tot per triomfar i esdevenir el referent de ¡°la joia de l¡¯art¡± a Catalunya. Format en les millors escoles de Ginebra, tenia el que V¨¦lez diu ¡°el sentiment i la sensibilitat pl¨¤stica que altres dels seus germans que estaven en el negoci no van tenir¡±. Fins a ell tots els joiers a Barcelona repetien dibuixos i formes. El 1900, despr¨¦s de tornar d¡¯una visita a Par¨ªs i de con¨¨ixer el treball de Lalique, va fondre les peces del seu establiment per transformar-les en altres de noves. No van faltar els que van dir que era boig. A les seves esquenes tenia una llarga tradici¨® familiar, d¡¯avis, pares i oncles que respon a una formaci¨® gremial. De fet, Josep Masriera, el seu avi i fundador de la nissaga, va ser un dels creadors de la pe?a m¨¦s aut¨°ctona de la joieria catalana, l¡¯arengada, una enorme arracada de fins a 15 cent¨ªmetres formada per tres cossos desmuntables que va estar vigent des del segle XVIII fins a meitat del XIX. Els Masriera, a m¨¦s, tenien un vessant industrial modern, comptaven amb els tallers m¨¦s innovadors de la ciutat, un de joieria i un altre d¡¯orfebreria, i controlaven el m¨¤rqueting i la publicitat per vendre les peces.

Ning¨² com Llu¨ªs Masriera va controlar l¡¯esmalt, sobretot el transl¨²cid, finestrat o plique-¨¤-jour, una t¨¨cnica depurada i bell¨ªssima, el millor material per donar vida al m¨®n floral i als habitants del bosc, reals i fant¨¤stics, del gust modernista. Una superaci¨® d¡¯aquest material ¨¦s el que es va batejar com Esmalt de Barcelona, una mena de delicats camafeus que va fer que es creessin poques peces. Amb aquesta denominaci¨® Masriera va demostrar, abans que ning¨², el sentit de marca a l¡¯unir les seves creacions a una ciutat obstinada a ser moderna per sobre de tot.

Joan Masriera Campins va continuar amb el negoci fins als anys cinquanta del segle XX, moment en qu¨¨ va vendre l¡¯impressionant taller amb fa?ana de temple cl¨¤ssic del carrer Bail¨¨n i el negoci a la fam¨ªlia Carreras, amb la qual s¡¯havia fusionat el 1915; un negoci que, anys m¨¦s tard, va passar a mans de la fam¨ªlia Bagu¨¦s, que continua creant els dissenys Masriera i que est¨¤ al darrere de les tres joies que es venen al costat del llibre.

No obstant aix¨°, V¨¦lez, intenta desmarcar-se dels Masriera en aquest llibre i exposa el ventall d¡¯autors que van treballar llavors. De fet, una de les aportacions del seu treball ¨¦s la llista de biografies de prop d¡¯un centenar de joiers, moltes d¡¯elles obtingudes a partir de la informaci¨® apareguda a la premsa en qu¨¨ s¡¯anunciaven, s¡¯informava i es feien cr¨ªtiques de les exposicions de joies, com passava amb la pintura.

V¨¦lez repassa la participaci¨® de joiers en exposicions internacionals, que va servir per donar a con¨¨ixer els seus treballs i veure com es movien, i quin pes tenien en la ind¨²stria i el comer? fam¨ªlies i joiers com els Soler, Carreras, Cabot, Maci¨¤, entre d¡¯altres. El treball de V¨¦lez ha perm¨¨s recuperar peces que no estaven catalogades perqu¨¨ estaven en mans privades. ¡°Moltes s¡¯han perdut perqu¨¨ han acabat foses¡±. Tamb¨¦ ha consultat els fons dels museus, com el Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya, el Museu Mar¨¦s, que V¨¦lez va dirigir entre 1995 i 2012, i el Museu del Disseny, que ara dirigeix, els quals s¨®n els grans centres que conserven col¡¤leccions de joies. ¡°La joieria no est¨¤ ben representada a les col¡¤leccions p¨²bliques, per¨° es coneixen col¡¤leccions particulars amb peces catalanes molt notables i els mateixos joiers guarden peces molt interessants¡±, assegura.

Despr¨¦s de les produccions modernistes van arribar els creadors noucentistes, formats en el modernisme per¨° immersos en el projecte de modernitzaci¨® impulsat per la Mancomunitat. En aquest moment destaquen creadors com Ramon Sunyer i Jaume Mercad¨¦, autor d¡¯orfebreria lit¨²rgica i de taula, com ara un joc de caf¨¨ de plata i palissandre, una pe?a ¨²nica, que contrasta per les seves formes pures i estilitzades amb un altre joc creat anys enrere pels Masriera, tot evidenciant el canvi de gustos i dissenys en uns pocs anys. Segons V¨¦lez, el modernisme volia modernitzar la societat per¨° no ho va aconseguir, es va quedar en un grup petit, una elit burgesa cultural i intel¡¤lectual. El noucentisme s¨ª, tot creant en 1914 l¡¯Escola Superior de Bells Oficis, dins de la Universitat Industrial.

Els joiers catalans participen activament en les exposicions de Par¨ªs de 1925 i de Barcelona de 1929 amb l¡¯ajuda del FAD i el seu president, el decorador Santiago Marco, el paper del qual l¡¯autora reivindica. Entre els ¨²ltims treballs que ressalta el llibre, i un dels preferits de l¡¯autora, hi ha els 10 fermalls de Manuel Capdevila que realitza per a l¡¯exposici¨® de Par¨ªs de 1937, petites escultures amb incrustacions de laca urushi, closca d¡¯ou i diamants, que representen com poques les avantguardes a Catalunya.

El llibre tamb¨¦ s¡¯ocupa de l¡¯orfebreria, tot destacant peces com la cust¨°dia de plata i diamants que una devota va lliurar al santuari de Montserrat i que es conserva al seu museu (1903), i el b¨¤cul del bisbe de Tui (1907), que ¨¦s a Madrid, creats per Llu¨ªs Masriera; sorpr¨¨n saber que molts dels objectes lit¨²rgics que se segueixen utilitzant es van produir en aquests moments en tallers com els de Mercad¨¦ o Sunyer. El llibre analitza tamb¨¦ el paper dels escultors joiers. ¡°?s normal que aquests artistes cre?n joies, perqu¨¨ es tracta de les mateixes t¨¨cniques¡±. ?s el cas de Josep Llimona, Manolo Hugu¨¦, Pablo Gargallo, Juli Gonz¨¢lez o Ismael Smith.

La Guerra Civil, com va passar amb gaireb¨¦ tot, va posar fi a aquest m¨®n de la joieria i va enfonsar la majoria dels negocis. No ser¨¤ fins als anys cinquanta i seixanta que la producci¨® joiera es reprendr¨¤. No obstant aix¨°, en ple franquisme es produeix la internacionalitzaci¨® de la joieria catalana, quan el 1961 el Museu Victoria and Albert de Londres va organitzar la primera exposici¨® de joies en la qual van incloure peces de Masriera, Hugu¨¦, Gargallo, Gonz¨¢lez, Mercad¨¦, Sunyer, Capdevilla, Dal¨ª i Tharrats, que van compartir espai amb Lalique, Tiffany, Fouquet, Wolfers, Van Cleef, Cartier, Chaumet, Picasso o Giacometti, entre molts altres. ¡°?s un punt d¡¯inflexi¨®, en un moment en qu¨¨ coincideix amb la nova concepci¨® de la joia que no neix a Anglaterra, sin¨® a Alemanya, que es crea amb tota mena de materials, no nom¨¦s metalls, fins i tot pl¨¤stics, concebuda gaireb¨¦ com una obra d¡¯artista¡±.

La joieria barcelonina, tamb¨¦ s¡¯explica al llibre, ha tingut diferents escenaris. Al principi els establiments eren a Ciutat Vella, al voltant del carrer Argenteria o de Vigatans, com el n¨²mero 4, on estava situat el taller Masriera, fins que als anys setanta del segle XIX, per l¡¯Exposici¨® Universal, s¡¯obre una nova art¨¨ria a la ciutat per connectar la pla?a de Sant Jaume amb la Rambla: el carrer Ferran. All¨¤ s¡¯instal¡¤len molts d¡¯ells: els Clar¨¤, els Sunyer, els Cabot, els Ginebreda, els Carreras, els Masriera i els Maci¨¤, entre d¡¯altres. Despr¨¦s, quan la ciutat burgesa s¡¯obre pas en el nou Eixample, les joiers prenen el passeig de Gr¨¤cia amb joieries art d¨¦co com a representants de l¡¯¡°alta joieria¡±, com els Valent¨ª o els Roca, aquesta ultima dissenyada en 1934 per Josep Llu¨ªs Sert i que es mant¨¦ oberta sota una altra de les marques actuals de joieria com ¨¦s Tous. ¡°Ara hi ha joiers a tot arreu¡±, aclareix V¨¦lez.

En comptes d¡¯or, cabell de difunt

Al segle XIX el medall¨®, que es podia obrir en dos per col¡¤locar petits retrats i records de les persones estimades, es va convertir en el protagonista de la joia sentimental rom¨¤ntica. Entre 1830 i 1880 els joiers, tamb¨¦ els catalans, van realitzar moltes joies de record o mem¨°ria, generant una locketomanie, tal com el van batejar les revistes angleses que vivien un per¨ªode de dol oficial de 26 anys imposat per la reina Vict¨°ria despr¨¦s de la mort del seu estimat pr¨ªncep Albert, que va fomentar la seva divulgaci¨® i ¨²s.

Associats a aquestes joies de dol, gaireb¨¦ sempre elaborades amb materials foscos com l¡¯atzabeja i l¡¯¨°nix, hi ha els cabells, un material que no es podreix i que permet retenir una mica de la persona que ja no hi ¨¦s.

A la fi del segle XVIII, a Fran?a van comen?ar els treballs artesanals dels cabells, que van viure la seva esplendor en el romanticisme: medallons amb flocs (i de vegades ungles), per¨° tamb¨¦ arracades, bra?alets, anells, cadenes de rellotges creats a partir de cabells treballats en trenes realitzades amb delicadesa i destresa, realitzar per tallers on tamb¨¦ es creaven petits quadres de paisatges, retrats o flors a partir de pols de cabells i aglutinants.

V¨¦lez estudia aquestes joies presents en col¡¤leccions i museus p¨²blics com al Museu Mar¨¦s. En un dels quadrets que conserva es pot llegir al revers: ¡°Antonia Gu¨¤rdia de Tom¨¤s. Tasques amb cabell, Tapineria, 4¡±, malgrat que els grans del g¨¨nere eren Carles Ortells (Escudellers, 23), els germans Ferran i Ramon Turell (Rambla Centre, 2) i Joan Massip, instal¡¤lat en el mateix estudi que Ant¨°nia i el seu marit Jos¨¦ Tom¨¢s. ¡°Sorpr¨¨n, per¨° va ser una pr¨¤ctica molt generalitzada, a m¨¦s de barata i assequible¡±.