Per qu¨¨ l¡¯augment de participaci¨® no va canviar la majoria independentista

El creixement espectacular en nombre de votants en zones constitucionalistes va acabar per ser irrellevant. Les enquestes preveien que en les eleccions catalanes del 21-D hi hauria una mobilitzaci¨® espectacular. No era f¨¤cil, perqu¨¨ el 2015 la participaci¨® ja havia estat la m¨¦s alta de la hist¨°ria de Catalunya: 77,4 % segons la dada de la nit electoral, 74,9 % una vegada sumat el vot de residents a l'estranger. Per¨°, sorprenentment, la participaci¨® va pujar en aquesta ocasi¨® encara m¨¦s: fins al 81,9 %. La xifra baixar¨¤ una mica quan s'incorpori el vot des de l'estranger, per¨° previsiblement superar¨¤ la del 2015 per quatre o cinc punts. S¨®n xifres dif¨ªcils d'aconseguir.

Les dades apuntaven tamb¨¦ que l'augment es centraria en comarques poc independentistes. Aix¨ª va ser, com es veu en el gr¨¤fic. La bretxa de participaci¨® entre les comarques m¨¦s i menys independentistes es va reduir en aquestes eleccions. La gran pregunta ¨¦s, per tant, per qu¨¨ amb aquests nous votants no es va obtenir una majoria nova al Parlament. En realitat la seva aparici¨® va fer millorar els nombres dels partits constitucionalistes, per¨° no tant com per canviar el resultat. Per qu¨¨? Aquestes s¨®n les hip¨°tesis m¨¦s probables:

1. Els abstencionistes s¨®n desconeguts. Un ciutad¨¤ que no vota tampoc acostuma a contestar enquestes. I si les contesta ¨¦s probable que digui que votar¨¤, encara que despr¨¦s no ho faci. Per aix¨° l'abstenci¨® ¨¦s dif¨ªcil de predir, perqu¨¨ amb prou feines es declara, sin¨® que es revela el dia de les eleccions. L'exemple recent m¨¦s clar ¨¦s el cas de Podem en les eleccions del 2016. Les enquestes donaven el fam¨®s sorpasso al PSOE, per¨° despr¨¦s no va passar: un motiu va ser que molts votants que deien que votarien Units Podem van acabar per no fer-ho. Per qu¨¨? Ning¨² no t¨¦ una resposta clara.

2. Els abstencionistes estan fora del sistema. L¡¯abstenci¨® tradicional a Catalunya era la dels qui votaven a les generals i no a les auton¨°miques. Per¨° aquests votants ja van detectar que les eleccions auton¨°miques del 2015 eren importants: ¡°L'abstenci¨® diferencial tenia molt pes quan en les catalanes votava el 60 % i en les generals un 70 %. Per¨° aquesta gent ja hi va participar el 2015¡±, diu Jos¨¦ Fern¨¢ndez-Albertos, investigador del CSIC.

Aquesta vegada, els ciutadans que no van votar el 2015 i el 2017 deien que s¨ª que ho farien eren tamb¨¦, sobretot, no independentistes. Segons dades del CIS de novembre, hi havia al voltant d'un 7 % que votaria per una opci¨® constitucionalista, davant de nom¨¦s un 2 % que preveia que votaria un partit independentista. Hi havia, per tant, una borsa m¨¦s gran de votants no independentistes que no havien votat i que aquesta vegada volia fer-ho. Al final s¨ª que van sumar m¨¦s votants nous, per¨° no tots els que preveia el CIS: els independentistes van arribar als 96.000 votants (un 2 % del cens) i els constitucionalistes 180.000 (4 %).

Per¨° aquest 7 % era realment tan no independentista com deia? Veient els resultats, ¨¦s dif¨ªcil de saber: ¡°Quan te¡¯n vas al 80 %, els votants ja no tenen prefer¨¨ncies tan clares¡±, diu Fern¨¢ndez-Albertos. L'¨²ltim que es mobilitza ¨¦s alg¨² amb un perfil pol¨ªtic poc desenvolupat i per tant molt imprevisible: ¡°Tenim menys informaci¨® sobre el seu comportament electoral¡±, assenyala Sandra Le¨®n, professora de la Universitat de York (Regne Unit). Les seves opinions sobre els partits s¨®n tan febles que, de la mateixa manera que habitualment no els impulsen a votar, poden optar per qualsevol partit una vegada davant l'urna. ?s una hip¨°tesi possible.

L¡¯electorat silenci¨®s ¨¦s m¨¦s variat i variable del que de vegades es pensa. ¡°Entre els que no havien votat el 2015, la meitat posava un 0 a Arrimadas. Aix¨° significa que una part ja est¨¤ dins del discurs independentista¡±, opina Fern¨¢ndez-Albertos.

3. La llei electoral penalitza el creixement urb¨¤. La mobilitzaci¨® no independentista es va produir en zones urbanes. La llei electoral, en canvi, fa prevaldre les prov¨ªncies menys poblades, i dona per tant m¨¦s pes a l'augment de vots a les zones rurals lluny de Barcelona: ¡°El sistema electoral filtra l'impacte de la participaci¨® en els resultats¡±, diu Le¨®n.

Si Ciutadans hagu¨¦s aconseguit que el seu percentatge de vots en barris de l¡¯Hospitalet o Santa Coloma s'hagu¨¦s donat per art de m¨¤gia en una comarca entre el Pla de l'Estany i la Garrotxa, avui parlar¨ªem d'un altre resultat. Una altra opci¨® m¨¦s plausible per al bloc constitucionalista seria modificar la llei electoral, encara que ning¨² hagi aconseguit canviar-la en d¨¨cades. Qui hi est¨¤ menys interessat ara ¨¦s Junts per Catalunya, com abans CiU, que ha aconseguit el 40 % dels vots a les comarques menys densament poblades per¨° nom¨¦s un 20 % al Barcelon¨¨s.

4. La lleialtat del votant independentista. Un altre cam¨ª perqu¨¨ el bloc constitucionalista hagu¨¦s aconseguit una majoria amb aquesta participaci¨® hauria estat una lleugera desmobilitzaci¨® dels independentistes. ¡°Si, per alguna ra¨®, els independentistes treuen 47,1 % en lloc de 47,4 %, potser perden la majoria absoluta i ara estar¨ªem fent discursos diferents¡±, subratlla Fern¨¢ndez-Albertos. Clarament no va passar.

Hi havia un cert marge perqu¨¨ pass¨¦s. La reacci¨® de l'independentisme a la fallida declaraci¨® unilateral va provocar cr¨ªtiques, dubtes i divisi¨®. ¡°Mirant les enquestes veus gent independentista que hi estava en contra¡±, apunta Laia Balcells, professora de la Universitat de Georgetown (EUA). L'economia era una de les preocupacions principals. ¡°Hi ha molts independentistes preocupats per l'economia. Valoraven pitjor els seus l¨ªders i tenien el seu vot menys clar¡±, explica Fern¨¢ndez-Albertos. I ¡°no era del tot irrellevant¡±, afegeix.

Per¨° va poder haver-hi una reacci¨® a l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨® que va implicar pors sobre q¨¹estions troncals per a una majoria de catalans: com l'escola, la llengua o la televisi¨® p¨²blica. ¡°?s destacable la lleialtat del vot independentista. Ha estat un efecte rebot per la repressi¨®. ?s un vot defensiu davant una ofensiva nacionalista espanyola¡±, opina Balcells.